Fonamentalment voluntat de servei al club. Un projecte clar i la determinació per dur-lo a terme.

Malgrat el que ells diguin és evident que no tenen un projecte clar. I no parlo només de l’àmbit esportiu, em refereixo a la forma de gestionar tota la institució.

Deu fer uns tres mesos. Potser sorprendrà però jo amb Bartomeu tinc una bona relació personal des que ens vam conèixer, el 2003. Són ja tretze o catorze anys de relació prou correcta. Una altra cosa, lògicament, són les enormes desavinences que tenim quant a la manera de gestionar el club. Hi ha coses que s’han fet molt malament. I continuen fent-se malament. Mai com ara hi ha hagut tants motius per iniciar un vot de censura.

També deu fer tres o quatre mesos. A ell li demano que rectifiqui dues coses. Una, que el club no m’havia informat de l’existència de la famosa factura i que jo no n’era sabedor. I, per tant, si no la tenia difícilment podia pagar-la. Aquest 28 de juliol Vives està citat per la conciliació d’aquest assumpte al jutjat i tindrà l’oportunitat de rectificar davant el jutge o de ratificar-se en les seves declaracions, cosa que llavors donaria peu, aleshores sí, a l’inici del tràmit judicial pròpiament dit i de la demanda. Entenc que no agradés l’anunci d’un vot de censura i és evident que tot això de la factura està fet amb l’única pretensió de mirar de desacreditar-me. No ho aconseguiran.

És un procés llarg i meditat. Segurament, des del mes de juny de l’any passat, quan Bartomeu, en representació del Barça, va acceptar aquella condemna per doble delicte fiscal i aquell pacte que tenia com efecte immediat que ell i Rosell quedessin alliberats de la pena de presó i de la multa econòmica. Allò hauria hagut de provocar ja la seva dimissió. És clar que des de la darrera modificació dels estatuts del 2013, en què ara t’obliguen a triplicar el nombre de suports necessaris per tirar la moció endavant, això fa que t’ho hagis de pensar molt, però l’empresonament de Rosell ja va ser la gota que va fer vessar el vas. Tinc clar que reunir el 15% de suports serà difícil, però també tinc clar que el vot de censura és necessari i urgent. Les grans decisions en la vida sempre les he pres més amb el cor que amb el cap, però tocava fer aquest pas pel bé del Barça. Vaig parlar-ho amb la dona i vam començar.

Certament. Però repeteixo, aquesta gent estan donant molts motius per fer-los fora. Soc perfectament conscient que hi ha milers de socis que ara m’han donat el seu suport amb les adhesions que no em van votar el 2015 i que en l’hipotètic cas d’unes eleccions a dia d’avui no em votarien. Això és així. Però aquí del que es tracta és que tots aquells que coincidim que aquesta junta no ha de continuar doncs ens ajuntem. També hi ha gent que van votar a Bartomeu fa dos anys que estan disconformes amb tots els esdeveniments que s’ha produït des del 2015.

Sí. Fa anys que treballem en un projecte i desitgem fer-lo realitat algun dia.

L’escenari condiciona sempre el nombre de vots. Quan Bartomeu convoca eleccions el gener del 2015 per final de temporada en aquell moment està per sota del 15% en intenció de vot. Després pel camí fa triplet... El vot va condicionat per les circumstancies. Tinc constància també que molts socis que van votar al final a Bartomeu em volien votar a mi, però el van votar a ell perquè no volien que guanyés Laporta. Nosaltres en les últimes eleccions defensàvem una opció que volia superar l’eterna divisió entre laportistes i rosellistes, i ens vam acabar trobant en el pitjor escenari: Laporta hi va anar a l’últim moment i Bartomeu es van trobar amb el triplet.

Jo amb el Laporta hi vaig parlar abans de fer l’anunci públic del vot de censura el 8 de juny passat. Vam parlar força estona. Ens separen coses importants, és evident. La prova és que el 2015 ens vam presentar per separat. Però si hi ha alguna cosa en què estem 100% d’acord és en la necessitat que aquesta junta dimiteixi.

Ell és veritat que ha optat per mantenir silenci. Des del dia 8 no hi he parlat. Potser veia que era impossible tirar això endavant i potser l’home espera que agafi més cos. Però vull pensar que quan el vot de censura sigui interposat de manera formal el signarà.

D’indici no en tinc cap, però analitzo la situació. L’empresonament de Rosell no és un fet menor. Alerta amb les converses telefòniques entre ell i Bartomeu. La majoria d’aquestes converses estan sota secret de sumari. la jutge Carmen Lamela no les ha transcrit perquè no afecten de forma directa la causa principal però també va anunciar que s’obririen altres línies d’investigació i per tant qui sap si acaben transcendint les converses... Del contingut d’aquestes converses potser es desprèn que Rosell continuava manant... Quan coneguem les converses es veurà forçat a dimitir. Quan fem d’aquí un temps una mirada retrospectiva veurem la transcendència real que va tenir el dia 25 de maig. L’empresonament de Rosell és l’inici del fi d’aquesta junta.

És que és una constant... Saber que Rosell havia cobrat comissions per organitzar amistosos amb jugadors del Barça mentre era president, la compra de vots del mateix Rosell pel mundial del 2022, la contractació de Shahe Ohannessian pel Barça a raó de ves a saber què quan aquest home era el testaferro de Rosell i company d’estudis de Bartomeu, Mestre i Bladé...

És molt difícil trobar un bon entrenador per al Barça. No és una banqueta normal. Valverde reuneix les condicions. Nosaltres el 2015 teníem la nostra opció. Crec que no ho havia dit fins ara, però el nostre nom era Koeman. L’estructura era clara. Havíem parlat amb Ronald, teníem Monchi, que això sí ho havíem dit públicament, i volíem Verratti.

Nosaltres hi havíem parlat. Jo personalment. També amb el Donato di Campli. I la seva voluntat era venir ja en aquell moment. Lògicament com a candidats a la presidència no podíem donar cap alta, però les xifres es movien entre els 35-40 milions d’euros fa dos anys. Jo crec que hauria vingut. Per mi, Verratti és el Xavi 2. Ara, avui dia pagar 100 milions d’euros? De cap manera.

Soc pessimista.

La renovació de Leo era cabdal. Suposa un gran esforç econòmic, però és una excel·lent notícia. L’altra cosa és quan s’anuncia. La junta ha tingut un mes de juny complicat i en una setmana on TV3 fa pública una investigació com la del seient lliure i allò dels tour operators, llavors treuen la foto de Messi, quan és evident que no van lligar l’acord aquell dia ni la setmana abans... Juguen a despistar.

El PSG fa anys que va darrere de Neymar i tenen diners. L’única cosa que impediria que Neymar marxés del Barça és que algun club pagués la clàusula de 222 milions d’euros, oi? I convenim que el PSG té capacitat econòmica per afrontar una operació com aquesta, oi? Doncs ja està. Jo crec, sincerament, que és una possibilitat molt real que marxi.

Si el PSG vol, ho farà. O algun equip de la Premier. Després també és el jugador qui decideix. La seva voluntat és clau, no ho oblidem. Lògicament pel Barça no seria desitjable. Però sí.

Dubto que deixin anar Verratti. Allà no hi ha clàusules. Crec que Verratti no vindrà.

Reforçar el lateral era necessari. Semedo és bon jugador. Confiem que funcioni. Curiós, però, que torni a aparèixer pel mig el nom de Jorge Mendes.

No ho crec. Però aquesta junta desprèn certa improvisació en aquest sentit. Aquest estiu és especialment transcendent. Si mires els moviments del Madrid, estan entrant ells en un cicle perillós per nosaltres. I els nostres moviments fa un parell d’anys que no estan a l’altura. Hi ha sensació de desgavell. En ple procés de decisió tota l’estructura tècnica s’ha vist sotmesa a canvis i ja no saps qui fitxa. Segura, Robert, Albert Soler, Braida, fins fa no gaire Rexach, Bordas, Mestre, el propi Valverde... Portem tot l’estiu escoltant el nom de Verratti i ara surt Paulinho? En que quedem? Són perfils absolutament diferents. Per això et dic que hi ha sensació de certa desorientació.

Qatar és un contracte que s’explica únicament des dels interessos econòmics de Rosell, Bartomeu i Faus. El dinar qatarià ha estat al darrere del terrorisme gihadista i era del tot incomprensible que un club amb els nostres valors permetés que la canalla portés el nom de Qatar a la samarreta.