No serà el de Miami el primer partit amistós que disputin Barça i Real Madrid a l’estranger. Això sí, només hi ha un precedent, del 30 de maig del 1982. Aquell clàssic es va jugar a Veneçuela, concretament en l’estadi Farid Richa de Barquisimeto, capital de l’Estat de Lara. I va ser un partit que pràcticament no va existir. Entre d’altres coses perquè els focus mediàtics estaven pendents d’altres coses. Estava a punt de començar el mundial, que es disputava a Espanya. I aquells dies es va confirmar el fitxatge de Diego Armando Maradona per part del Barça. El partit s’emmarcava dins d’un torneig amistós, la I Copa President de la República, un quadrangular del qual Barça i Real Madrid havien de disputar la final. Però no va ser així. Els blancs van caure eliminats en les semifinals per l’Inter de Milà (1-0) i els blaugrana van perdre contra el Porto en el desempat des del punt de penal. Així que el clàssic va ser el partit pel tercer i quart lloc d’aquell torneig. “Aquell partit representa una de les anècdotes més bèsties de la meva carrera com a futbolista. Es va disputar amb només unes 40 persones a la graderia. Recordo que es va jugar després de la final, quan hi havia unes 8.000 persones, però després que el president de Veneçuela, Luis Herrera Campins, entregués el trofeu, va marxar pràcticament tothom de l’estadi. Tots els jugadors vam quedar molt sorpresos. Com podia ser que un Barça-Real Madrid es jugués sense públic, però així va ser”, recorda Pepito Ramos, un dels jugadors del Barça que va formar part de l’onze titular d’un equip que entrenava l’alemany Uddo Lattek.

Aquells partits formaven part d’una mini gira que el Barça va fer per Amèrica després que acabés la temporada, aprofitant que havia acabat molt aviat amb l’objectiu que la selecció espanyola preparés bé el seu mundial. “La veritat és que molts futbolistes no van venir perquè estaven preparant ja el mundial. Recordo que l’expedició la van completar alguns jugadors del filial”, diu Ramos, referint-se a Clos, Salva i Valor. A aquest últim li van perdre la maleta en una gira que tenia com a cap d’expedició Nicolau Casaus i en la qual tothom estava més pendent de Maradona. “Els diaris anaven plens de notícies de la preparació de la selecció espanyola per al mundial. També de l’arribada de Maradona, que acabava de fitxar pel Barça, a Espanya per disputar el mundial. Ningú va fer gaire cas a aquell partit. La veritat és que allà vam anar una mica al carro del peix”, diu Lobo Carrasco, un altre dels blaugrana que van jugar aquell clàssic, amb una rialla. L’extrem del planter no té un record gaire positiu d’aquella experiència. “Recordo no passar-ho gaire bé a Veneçuela. Hi havia molta humitat i feia molta calor. Cada hora o dues hores, si estàvem a l’hotel, havíem de passar per la dutxa per refrescar-nos perquè era insuportable. I també ho vam passar malament al partit”, diu Carrasco.

El partit el va guanyar el Real Madrid (1-0), gràcies a un gol de Del Bosque, de cap, a la sortida d’un córner. Luis Molowny entrenava els blancs, però Alfredo Di Stéfano, que ja havia fitxat com a entrenador per a la següent temporada, estava a la graderia. Com en qualsevol clàssic, hi va haver moments de tensió i el madridista Fraile va ser expulsat per llançar-li una pilota a un jove Clos. Alguns dels futbolistes que va alinear el Barça aquell dia eren Amador, Migueli, Olmo, Carrasco, Ramos, Gerardo, Landaburu o Simonsen. Per part blanca hi va haver Del Bosque, García Remón, Juan José, Ito, Salguero, Pineda o Isidro.