El tren de Deulofeu
L’ocasió somiada. La bona actuació del de Riudarenes en el Gamper el situa en totes les travesses per ser titular contra el Real Madrid, una oportunitat daurada per guanyar-se la confiança d’Ernesto Valverde
Com a la vida, en el futbol tot es pot capgirar inesperadament d’un dia per l’altre. I, si no, que li ho preguntin a Deulofeu, que en poc més de dos mesos ha passat de dubtar si pagava la pena tornar al Barça, en considerar que l’MSN el duria a l’ostracisme, a veure’s amb un peu i mig en l’onze titular del debut oficial del Barça, i ni més ni menys que contra el Madrid. “Té desbordament i velocitat. El veig preparat per a la supercopa, però ja veurem qui juga”, va afirmar després del Gamper Valverde, que amb Neymar a París i en espera que arribin els fitxatges, no ho va dubtar i va donar la titular a Deulofeu, l’únic extrem pur de la plantilla, que tot i la falta de ritme va signar una primera part excel·lent, en què va mostrar per la banda esquerra de l’atac totes les seves virtuts, una actuació convincent que va amanir amb un gol i dues assistències, a banda de demostrar un gran enteniment amb Messi. Perquè Valverde s’hauria pogut decantar per Denis –el futbolista que va substituir Deulofeu en el descans–, per Arda –el principal escollit per suplir Neymar la temporada passada– o per Alcácer –l’altre davanter de la plantilla–, però, tot i la seva falta de minuts, va optar pel de Riudarenes, un clar missatge de cara al clàssic de diumenge. “Deulofeu ens dona amplitud. Sempre hem de tenir equilibri amb el joc a l’espai, per trencar, i ell el té”, va analitzar Valverde.
I això que Deulofeu no va començar amb bon peu la seva tornada al Barça, ja que, una vegada es va decidir per intentar fer-se un lloc a l’equip, va veure com es quedava sense l’oportunitat de començar a sumar punts als Estats Units per culpa d’un petit trencament muscular i d’un esquinç de genoll. Durant la gira, però, va esclatar el cas Neymar, uns rumors que van acabar sent certs, ja que el brasiler va completar la fugida i va fitxar pel PSG. Havia desaparegut una punta del trident, però Deulofeu encara devia convèncer Valverde que, encara que fos de manera circumstancial, fins que arriben els reforços, ell mereixia l’oportunitat d’acompanyar Messi i Luis Suárez a la punta de l’atac. Primer va jugar poc més de mitja hora contra el Nàstic, i després ja va ser titular en el Gamper, en què va demostrar per què pot ser una peça important del nou projecte blaugrana.
El tercer intent
6 d’abril del 2013. Aquest és el darrer dia que Deulofeu va trepitjar la gespa del Camp Nou. Va ser en un Barça-Mallorca de lliga, en què el de Riudarenes, que als 19 anys estava signant una temporada espectacular amb el filial, va jugar els últims 35 minuts del partit. Tres mesos després, superada ja la revàlida de la segona A però sense possibilitats de seguir creixent al primer equip, Deulofeu no ho va dubtar i va acceptar el suggeriment del Barça, que li va demanar que s’acabés de formar lluny del Camp Nou. “Estic content de poder jugar en una de les millors lligues del món”, va afirmar l’extrem el dia en què es va anunciar la seva cessió a l’Everton, on en un primer moment anava només a fer un Erasmus futbolístic d’un any. A Deulofeu, de fet, no li va anar gens malament i, un cop acabada la temporada va tornar al Barça de Luis Enrique, que va demanar endur-se’l en la pretemporada. Tot plegat, però, va quedar en no res, ja que a l’agost el tècnic asturià li va comunicar que havia de marxar. “Estic sorprès. Luis Enrique em va dir que tornés de l’Everton, però realment no comptava amb mi”, va afirmar llavors Deulofeu, que va acceptar anar cedit al Sevilla. L’experiència al Pizjuán, però, no va anar bé, i quan va acabar la temporada l’extrem de Riudarenes va prendre la decisió més difícil, marxar traspassat a l’Everton, tot i que va acceptar que el Barça s’assegurés una opció de recompra. El seu rendiment, però, va seguir sent irregular, combinant bones actuacions amb partits sense jugar, fins al punt que l’hivern passat l’Everton el va cedir al Milan. I llavors, quan menys s’ho esperava ningú, va reaparèixer el Deulofeu del filial, aquell futbolista elèctric cridat a fer-se un lloc en l’elit, uns mesos de joia que van fer obrir els ulls al Barça, que un cop acabada la temporada es va posar en contacte amb l’entorn del jugador per exposar-li l’opció de tornar. Al principi, Deulofeu no ho va veure clar, i fins i tot es rumorejava que el Barça el podria comprar per traspassar-lo al Milan, però una vegada el jugador va parlar amb Valverde es va convèncer a si mateix de tornar-ho a intentar, a veure si la tercera era la bona. “Sempre és un plaer jugar al Camp Nou, i més després de tant de temps de no jugar-hi. Estic molt content”, va recordar dilluns Deulofeu. Qui sap si la perla del Mini encara és a temps d’aconseguir la fita per a la qual semblava estar predestinat: triomfar al Barça.
Notícies
Dijous,25 abril 2024
