Neymar va ser el màxim golejador de la pretemporada i un dels futbolistes que més va rendir en els partits amistosos en què va participar. La seva fugida a París, però, ha sembrat el club de dubtes i l’equip encara no se n’ha recuperat. Sergio Busquets reclamava fitxatges en la prèvia, sobretot a la davantera, perquè sembla que l’atac blaugrana, sense el brasiler, ha perdut l’alegria, s’ha tornat inoperant, gairebé inexistent. Nul·la capacitat d’intimidació. Pèrdua de pólvora alarmant. L’equip necessita més recursos ofensius, però dels que marquin diferències.

Al Camp Nou, els jugadors ja van tenir problemes per generar ocasions, i la més clara va ser una de Luis Suárez a passada d’Iniesta. Ahir, sense el manxec, cap migcampista va tenir la clarividència per assortir de pilotes la parella atacant, Luis Suárez i Leo Messi, que durant moltes fases del partit va baixar al mig del camp per intentar organitzar el joc. De fet, el poc futbol que va poder generar el Barça va sortir de les botes de l’argentí. A Luis Suárez, massa sol al davant, se’l cruspien un rapidíssim Varane i Sergio Ramos, els centrals blancs, per a desesperació de l’uruguaià. Les ales del Barça amb prou feines van acompanyar els davanters, que s’havien de barallar sols amb tota l’estructura defensiva del Real Madrid.

En el segon temps, el Barça va tenir la seva millor ocasió del partit, obra de Messi, que va enviar la pilota al travesser. Un xut, però, que va néixer per una pèrdua madridista, no pas per una elaboració blaugrana. En va tenir una de clara Luis Suárez, que va rematar al pal de cap després d’un bon xut llunyà de Messi, i Sergi Roberto va inquietar amb dues bones arribades des de la segona línia. En aquests segons 45 minuts, el Barça va aconseguir tenir més la pilota i el control del partit, però això tampoc es va traduir en moltíssimes ocasions de gol. Més aviat van ser jugades aïllades. Faltaven idees. Deulofeu va entrar per André Gomes, però tampoc va poder revolucionar l’atac dels de Valverde.