“Estic molt content per com m’estant anant les coses i he d’estar preparat per al que passi per poder aportar coses a l’equip. És una pena el que li ha passat a Dembélé.” Són paraules de Gerard Deulofeu, dissabte en acabar el partit de Getafe i abans de conèixer l’abast de la lesió de l’extrem francès, que representa un dur contratemps per als interessos blaugrana, però que obre encara més les portes de la titularitat al de Riudarenes. Ell va ser de fet qui va sortir al terreny de joc del Coliseum Alfonso Pérez per substituir-lo quan es va lesionar i també ha estat l’opció preferida en la majoria de partits per Ernesto Valverde fins al debut com a titular de Dembélé, que no va arribar fins al duel de la setmana passada contra la Juventus.

Repescat aquest estiu pel Barça pagant 12 milions d’euros a l’Everton, quatre anys després de la seva primera marxa del club blaugrana –els toffees van pagar 6 milions d’euros per ell dos anys després–, i després d’haver vestit, a més de les samarretes del conjunt anglès, la del Sevilla (2014/15) i la del Milan (la segona meitat del curs passat i amb un gran rendiment), Deulofeu ha tornat amb 23 anys i amb una dosi de maduresa que no tenia i que probablement era el que li va impedir entrar en els plans de Luis Enrique i aconseguir abans un lloc a la plantilla del primer equip blaugrana. Ell mateix, de fet, quan a mitjan del mes de juliol va signar el seu nou contracte, fins al 2019, ja admetia les diferències del Deulofeu d’ara, que, a més, des del mes d’abril passat, ja és pare, amb el d’aquell noi que va fer les maletes amb només 19 anys: “Torno com un jugador totalment nou, amb molta força i convençut que sortirà bé. He canviat molt, he viscut diverses experiències i crec que he millorat molt com a persona i dins del camp. Des dels 9 anys vaig jugar al Barça, després vaig marxar fora i vaig viure moltes noves experiències. Torno aquí amb molta força i convençut que em sortirà bé.” I de moment, no es pot pas queixar, ja que després d’una pretemporada en què per culpa d’una lesió a l’adductor de la cama dreta es va perdre la gira pels Estats Units –en el trofeu Joan Gamper, contra el Chapecoense, sí que va poder brillar fent el primer gol i repartint dues assistències–, ha participat en sis dels set partits disputats aquest curs pel conjunt blaugrana. L’únic en què no va jugar va ser en el de Champions, contra la Juventus. En la supercopa d’Espanya va ser titular en l’anada i també ha actuat d’inici en les tres primeres jornades, en què ha acumulat un total de 349 minuts disputats. Una dada representativa de la confiança que està tenint per part de Valverde, és que en les quatre jornades de lliga disputades, només hi ha sis jugadors que han jugat més minuts que ell, i tots peces clau: Ter Stegen, Messi i Umtiti, els únics que han disputat els 360 minuts possibles, a més de Jordi Alba, Rakitic i Sergio Busquets. Les circumstàncies també han propiciat que Deulofeu hagi tingut més minuts dels que es preveia, ja que més enllà que Dembélé va arribar amb el curs ja iniciat –el francès va ser presentat amb dues jornades de lliga ja disputades–, s’ha de recordar que Luis Suárez es va lesionar en la tornada de la supercopa d’Espanya, al Bernabéu, i es va perdre els dos primers partits del campionat.

A banda del seu protagonisme, però, el paper De Deulofeu en aquest inici de curs, tot i que ha estat un pèl irregular i encara molt millorable, sí que ha estat important en certes fases d’alguns partits. En la primera jornada, contra el Betis, per exemple, la centrada que va desviar Tosca i que va permetre obrir la llauna va ser seva i també va assistir Sergi Roberto perquè fes el 2-0 definitiu. I sense anar més lluny, dissabte també va ajudar decisivament a sumar els tres punts quan va aparèixer en l’acció del gol de l’empat, obra de Denis Suárez. Titllat molts cops de ser un jugador poc treballador, en aquests primers partits tornant a vestir de blaugrana, se l’ha vist més aplicat que de costum. En aquest sentit, destaca que acumuli gairebé tantes pilotes recuperades (15) com perdudes (19), cosa que no és habitual en els davanters blaugrana i menys en un del seu perfil, que no acostuma a defugir l’un contra un, tot i que de moment, s’està mostrant un pèl tímid en aquest sentit. Trobar el seu lloc, que de moment, amb Messi més alliberat, sembla destinat a estar a l’extrem dret, i encaixar en la parella que formen el crac argentí i Luis Suárez, junts per quarta temporada consecutiva, serà també una de les claus que determinarà l’èxit i la continuïtat d’aquesta aposta per Gerard Deulofeu, que del teòric rol pel qual va ser fitxat, que era el d’augmentar el nivell del fons d’armari, ha passat ara a ser una peça molt necessària per als propers mesos.