Partit travat del Barça ahir al José Alvalade. No sempre es pot guanyar des de l’estètica, i menys a Europa. L’Sporting Club va portar el partit al terreny de la intensitat i la brega, i el Barça va saber respondre amb bona nota dins aquest escenari. Segurament això, l’adaptació al medi i al guió de partit proposat per Jorge Jesús, va ser la nota més positiva que es pot extreure en clau blaugrana del partit d’ahir. Això i els tres punts que permeten ser líders de grup en solitari. Les altres notes, les musicals, les van posar els aficionats de l’Sporting a l’inici del partit cantant a capella, com és habitual al José Alvalade, la cançó My way de Frank Sinatra. Curiosament ahir el Barça no va guanyar a la seva manera, com si la cançó de Sinatra hagués estat un presagi però a la inversa. Al Barça li va faltar circulació de pilota, li va faltar precisió en la passada i li va faltar sobretot arribada. Però es va fer fort en la pressió, en el treball i en el rigor defensiu. Un canvi de versió on homes del perfil de Sergi Roberto valen el seu pes en or. Per compromís, per cor, per capacitat de sacrifici i per versatilitat.

Després de la lesió de Dembélé, Ernesto Valverde continua buscant encertar amb la tecla en aquesta posició. El tècnic basc ja ha provat fins a tres futbolistes en aquest lloc d’ençà de la greu lesió del futbolista francès al camp del Getafe, i tots de perfil diferent. Aquell dia i en el partit immediatament posterior contra l’Eibar, l’escollit va ser Gerard Deulofeu. Contra el Girona va ser Aleix Vidal qui va ocupar la dreta de l’atac, i ahir contra l’Sporting l’home va ser Sergi Roberto, l’etern comodí. Lateral a Montilivi i fals extrem ahir al José Alvalade. El de Reus, que només havia jugat 19 minuts en el debut a Europa contra la Juve, va sortir ahir en l’onze inicial per segon partit consecutiu després de fer-ho també a Girona. Contra el Betis, el dia del debut en la lliga, ja va jugar en una posició més avançada del que és en ell habitual, i ahir ho va tornar a fer però més escorat a la banda. Roberto va fer d’extrem quan l’equip va tenir la pilota i va reconvertir-se en el quart home del mig del camp quan tocava defensar. Mai avar en aquest sentit. Sempre a favor del col·lectiu.

Roberto és dels que han començat la temporada amb millor to, i ahir va tornar a fer gala d’un bon desplegament físic. Bé en les ajudes i bé a l’hora d’oxigenar l’equip. Fa goig quan s’atreveix a sortir amb pilota conduïda amb verticalitat. Elegància i potència a parts iguals. Partit complet un cop més.