Perquè no estava còmode amb la situació. Em feia la sensació que s’hi podia fer més, però no feia arribar el que jo volia als jugadors. Tampoc sentia que tenia el suport total de la gent.

Una mica de tot. Mai he sentit un suport absolut. Ja havia mostrat al president les meves intencions després de guanyar l’Athletic en la quarta jornada.

Em trobava desubicat. No trobava el meu lloc, no em sentia l’entrenador que he estat tots aquests anys. No arribava al futbolista. El motiu és que la meva arribada a la banqueta va ser tan sorprenent que el primer sorprès vaig ser jo. Estava de vacances amb la meva filla a Londres i em van trucar perquè el dia següent em fes càrrec del primer equip. No només per a mi, per a molta gent, el principi va ser difícil.

Quan et passa això, tens dos camins. Un és esperar que els resultats siguin dolents i et facin fora. Crec que això és ser un mal professional. La segona opció és marxar dient realment el que sento, sabent que és una cosa atípica en el món del futbol. Aquí és estrany que algú que tingui un càrrec el deixi. Hi ha molta gent que ha valorat el que he fet. Crec que en la vida s’han de fer les coses amb molta més naturalitat. Si un no es veu amb forces per continuar, ho ha de dir.

No. No anem últims, no estem ni en zona de descens, però les sensacions no eren bones. Tinc molts anys d’experiència a les banquetes, tot i que no a primera divisió, i sí que veia que no milloraríem. Tot ha estat una decisió personal. No ha estat res de pressió ni por. Si no aguantes la pressió, no et dediquis a això. No ho veia clar, vaig anar casa del president i li ho vaig dir. Com que havia renovat tres temporades amb el filial després de l’ascens, vam decidir que tornés a treballar en el futbol de base.

Tot el que digui d’ell sempre serà positiu. Tinc una magnífica relació amb ell i considero que és un entrenador top de la lliga. A qualsevol entrenador que arriba a una banqueta després d’un entrenador que ha triomfat li costa, però mai he estat preocupat per això. Estava preocupat perquè la plantilla estava descompensada, perquè es van fitxar jugadors molt tard i sabia que el rendiment no seria immediat, van arribar jugadors que no estaven en forma, per la gran quantitat de lesionats que teníem. Sí que reconec que l’estil de joc de Setién hi influeix, perquè és molt maco de veure.

I Araujo. La baixa de Roque Mesa és fonamental. Era l’eix per on girava tot l’equip juntament amb Jonathan Viera. Però aquests clubs sobreviuen gràcies a aquests traspassos. Hi va haver una bona oferta per part del Swansea i va marxar. És pitjor que quan queden dos dies per començar la lliga, Boateng deixi l’equip, quan la mateixa setmana havia marxat Araujo. Ve Rémy, d’una temporada en blanc. Una excel·lent persona i professional, però amb dubtes pel que fa al seu rendiment físic. Ens vam quedar només amb Calleri de davanter. Una aposta arriscada. Espero que Rémy estigui disponible el màxim número de partits possibles. Perquè és un gran jugador i perquè s’ho mereix com a persona.

Evidentment. Això ho reconeix tota l’illa. Des del president fins a l’últim aficionat. El meu nomenament ja no va ser normal. Es van fitxar tres jugadors l’últim dia de mercat, van marxar dos jugadors que havien estat importants durant la pretemporada. L’equip venia d’una dinàmica negativa del final de la temporada passada. Vam agafar l’equip en un moment molt complicat, però també he de dir que mai m’he penedit d’agafar l’equip. Si tu no has entrenat mai a primera i et donen aquesta possibilitat, de vuitanta vegades que t’ho ofereixen, les vuitanta vegades diràs que sí. Amb les circumstàncies que hi havia, segurament, si hagués tingut experiència a primera, no ho hauria acceptat, però jo no podia dir que no. Jo em sentia capacitat i em sento capacitat, però després les circumstàncies marquen el camí.

Sí, perquè sents que has fet la teva feina tan bé com has pogut, i els jugadors t’ho valoren. Veus que hauríem pogut fer molt més, però que les circumstàncies han fet que hagi pres aquesta decisió.

No amb tot. El millor de tot són els futbolistes. Aquesta plantilla té fama de ser poc professional, dividida. Ho desmenteixo. És una gran plantilla que estic segur que encara pot fer una gran temporada. Hi ha altres coses que el club ja sap quines són, que es repeteixen des de fa anys. Aquest club té una afició extraordinària, aquí xutes una pedra i surten dos nens que juguen molt bé a futbol... Es tracta que tothom remi en la mateixa direcció. Quan ho aconsegueixin, serà un equip que lluitarà per Europa. Si no ho aconsegueix serà un equip que pot anar cap avall en qualsevol moment.

La veritat és que m’era igual. Quan un no està bé i no es veu amb forces, el millor és ser honest i deixar-ho. I més si vols que aquest equip, que és el meu equip de tota la vida, vagi bé.

Tenia dos vídeos contra l’Eibar i l’Espanyol. L’estil del Barça està molt marcat. És un equip que ha anat de menys a més i que està en un moment de forma excepcional. Sempre és molt difícil de guanyar, també quan no està bé. Diumenge el favorit és el Barça, però espero que Las Palmas faci un bon partit i pugui puntuar.

Valerón ja és com de la família. És com el veu la gent. Una persona propera, increïble, amb una gran experiència en el futbol professional, però com ell mateix diu, està començant en això d’entrenar. Amb el temps serà un gran entrenador, perquè té l’avantatge que no hem tingut molts, que ha estat molts anys a l’elit i sap perfectament com funcionen els vestidors professionals.

Crec que no ho farà, però no ho sé. Sincerament, jo m’ho havia plantejat abans del que li va fer Maffeo amb el Girona, però ho havia descartat després de veure com va anar. Crec que el marcatge individual li va sortir bé a Machín, però va provocar forats en altres llocs del sistema. El Girona està molt ben treballat amb els tres centrals i els carrilers i aquell marcatge va anul·lar Messi, però va fer que el Barça trobés espais per on el Girona no els acostuma a deixar.

Totalment. És un dels cinc millors de la lliga. És un líder al camp i al vestidor. No es pot retirar sense haver estat internacional.

Crec que són estadístiques, perquè els entrenadors catalans tenen molt nivell i hi ha uns quants triomfant a l’estranger. Crec que és circumstancial.

Torno al futbol de base, on he estat molts anys. He entrenat en totes les categories del futbol de base i en totes les del futbol professional menys a segona A. L’any passat vaig tenir la fortuna d’entrenar un equip al qual somia entrenar qualsevol entrenador. Era un grup fantàstic. La temporada amb el filial va ser com un conte de fades. A més, aquí, el futbol de base atrau més. Aquí encara hi ha futbol al carrer, veus nens que sempre estan jugant, en contacte amb la pilota, que volen aprendre. L’any passat entrenava el filial, però participava amb alevins, infantils... La formació sempre m’ha agradat molt.