El rival
Leandro Chichizola
Arribar i moldre
Leandro Chichizola, que va desembarcar a Las Palmas a l’estiu sent un desconegut, n’ha fet prou amb sis jornades, i actuacions de molt mèrit, per guanyar-se l’estima de l’afició
Va passar a la història de River el 2014, en què tot i ser suplent habitual va aturar dos penals vitals perquè els ‘millonarios’ guanyessin el Torneo Final
“Qui és Leandro Chichizola?” Aquesta pregunta va ser una constant el darrer estiu entre l’afició del Las Palmas, que després de la marxa del veterà Javi Varas va veure com el club dels seus amors fitxava un porter de 27 anys desconegut, i procedent de la segona divisió d’Itàlia. Chichizola, a més, tampoc va destacar gaire durant la pretemporada, a banda d’una bona actuació en la final del Ramón de Carranza, fet que encara va augmentar més els dubtes, fins al punt que es va donar per fet que el porter titular d’aquesta temporada seria Raúl Lizoáin, l’etern aspirant, que després de sis temporades sent el suplent habitual del primer equip podria tenir l’oportunitat de guanyar-se el lloc. Va arribar la primera jornada, però, i Manolo Márquez va apostar per Chichizola, i això que l’argentí va ser dubte fins al darrer moment per unes molèsties. I malgrat la derrota contra el València (1-0), l’escollit va ser uns dels millors jugadors dels canaris, amb aturades de molt de mèrit. I el mateix va succeir al Pizjuán (1-0), en què l’argentí va evitar la golejada dels de Berizzo amb una autèntica exhibició de reflexos. De fet, Chichizola és ara mateix el segon porter amb més aturades de la lliga, amb 25 –4,1 per partit–, només superat per Roberto, del Màlaga (27). En aquests enfrontaments, l’argentí ha demostrat ser molt ràpid i intuïtiu entre els tres pals, a banda de denotar un gran caràcter per dirigir la defensa i per fer-se escoltar, fins al punt d’haver-se guanyat en molt poc temps l’estima dels seus companys, que el veuen com un líder en potència. I és que amb el curs tot just encetat, a Las Palmas ja ningú dubta que el fitxatge de Chichizola ha estat tot un encert, motiu pel qual el club ja s’està plantejant oferir-li la renovació per quatre temporades més, tenint en compte que el porter argentí només va signar per un any.
L’heroi inesperat
Poques vegades un porter suplent ha tingut tanta incidència en la consecució d’una lliga com la que va tenir Leandro Chichizola l’any 2014, amb el River Plate, que es va endur el Torneo Final en bona mesura gràcies a l’actual porter de Las Palmas, i això que l’argentí només va disputar set partits amb els millonarios. La història es va començar a escriure en el River-Atlético Rafaela de la jornada 13, en què Chichizola va haver de saltar a la gespa inesperadament per la lesió de Barovero, el porter titular, per deixar ja per al record alguna intervenció de mèrit. I només tres dies després, l’argentí ja va evitar la derrota contra l’Estudiantes, en aturar un penal a Carrillo amb 0-0 en el marcador. I el protagonisme de Chichizola no es va acabar aquí, ja que només dues jornades més tard la seva figura es va engrandir amb una autèntica exhibició contra l’Olimpo, en què va deixar la porteria a zero malgrat rebre una allau de xuts. Faltava, però, la cirereta de la història, i aquesta va arribar la jornada següent, en el vital partit del River Plate contra el Racing Club, en què Chichizola va ser el gran heroi d’una històrica victòria (3-2), en aturar un penal en el minut 95. El que llavors no sabia Chichizola és que a les graderies del Monumental s’hi trobava Toni Cruz, l’actual director esportiu de Las Palmas, que no va dubtar a afegir el nom d’aquell porter desconegut a la seva agenda. Tres temporades després, en les quals Chichizola ha acumulat 141 partits a les files de l’Spezia, de la Serie B italiana, el passat estiu el seu representant el va oferir a diversos conjunts de la lliga espanyola, moment en què Toni Cruz va rememorar aquell Monumental embogit amb l’aparició fulgurant del porter argentí i no ho va dubtar. I sembla que el temps li està donant la raó.
Seguint la tradició
La gran adaptació de Chichizola ha fet recordar aquests dies a Las Palmas l’estreta relació que ha tingut l’equip canari amb els porters argentins, ja que amb Chichizola ja són sis els porters d’aquesta procedència que han jugat a l’illa. El més recordat, sense cap mena de dubte, va ser el primer, Daniel Carnevali, que va fitxar pel Las Palmas l’estiu del 1973, procedent del Chacarita Juniors. Curiosament, Carnevali va ser la tercera opció de la secretaria tècnica del club, que va descartar Fillol per una lesió i Gatti perquè era massa estrafolari. El fitxatge del que seria el porter titular de l’albiceleste en el mundial del 74, però, va ser tot un encert, ja que Carnevali es va erigir en el gran ídol de Las Palmas, on jugaria durant sis temporades. El seu relleu el va agafar Nacho González, el 1998, un porter força sobri que va fer parlar per la seva faceta de gran xutador de penals –en va marcar un de molt recordat al camp del Tenerife–, i que en dues etapes va jugar un total de 106 partits amb Las Palmas. Molt pitjor, en canvi, va ser el pas per l’illa del Gato Sessa, un porter tan experimentat com polèmic que només va disputar 12 partits amb Las Palmas abans de marxar per un problema amb l’entrenador. I tampoc va deixar un gran record Fabián Asmann, que només va jugar un curs al Las Palmas, cedit per l’Estudiantes. Millor li va anar a l’últim porter argentí que va passar pel club canari abans de Chichizola, Mariano Barbosa, que malgrat la seva irregularitat va completar quatre cursos de molt nivell, en els quals va disputar dues fases d’ascens a primera divisió.
Notícies
Dijous,25 abril 2024
