Barça

ANDRÉS INIESTA

CAPITÀ DEL barça

“No enganyaré mai ni el Barça ni els barcelonistes”

“És una relació de confiança mútua. Jo mateix, quan vegi que no puc donar el màxim a l’equip, veuré que no puc estar aquí i faré un pas al costat”

“Tinc 33 anys i m’agradaria allargar-ho fins als 38, per exemple, però soc conscient que estar cinc anys més a aquest nivell és difícil”

“Quan ho deixi, és clar que m’agradaria continuar lligat al Barça. Fa tota la vida que soc aquí i estic capacitat per donar moltes coses al club”

No puc entendre que dues persones es peguin per portar una bandera o una altra. Per això he demanat diàleg
Crec que aquest any estem més equilibrats. Omplim més el mig del camp. Intentem no estar tan separats
El curs passat va ser atípic per a mi. Ara tinc més continuïtat i això et fa agafar aquell punt òptim de joc
El Barça fa molts anys que guanya. La clau és tenir sempre la mateixa idea i haver-nos aixecat després d’un any fluix

Andrés Iniesta (Fuentealbilla, 11 de maig de 1984) acaba de renovar el seu contracte amb el FC Barcelona de manera indefinida. El capità del Barça mostra la seva satisfacció per la confiança que el club té en ell, la felicitat pel bon moment que viuen ell i l’equip i fins i tot s’atreveix a parlar del moment que viu Catalunya per demanar diàleg als polítics.

Ja han passat uns dies després de l’anunci de la seva renovació de per vida amb el Barça. Com se sent?
Molt bé. Significa molt per a mi, més enllà de tot el tema esportiu. Significa que el club té la màxima confiança en mi i això és molt important. Sempre els havia dit, des que vam començar a negociar, que aquesta era una renovació especial i que volia ser jo qui tingués la capacitat de decidir. De poder decidir continuar cada temporada, si em veig capacitat per continuar sumant a l’equip. I sumant el màxim. Quan entengui que no puc donar el màxim, no voldré estar aquí.
És una relació de màxima confiança entre les dues parts.
No entendria aquesta relació d’una altra manera. Fa catorze o quinze temporades que soc al primer equip, he fet aquí la meva vida i em coneixen perfectament. Saben com soc. Saben que seré el primer a donar un pas al costat si no puc aportar el cent per cent a l’equip. Seria enganyar-me a mi mateix. No enganyaré ni el club ni la gent que m’ha vist donar-ho tot.
En algun moment es va veure fora del club?
No. Més enllà que hi hagi hagut moments de més o menys enteniment, la veritat és que fora no m’hi he vist mai. Jo volia continuar i el club volia que continués, així que ens havíem de posar d’acord. Hi va haver moments de més distanciament, d’opinions, de visió de present i de futur, però la meva continuïtat mai ha perillat.
Queda lluny, però fins quan es veu jugant?
Crec que encara em queden anys de futbol, el que no sé és a quin nivell. Tinc 33 anys i espero allargar-ho fins als 38, per exemple, però també soc conscient que estar cinc anys més a aquest nivell és molt difícil. Soc realista, per això crec que el millor és decidir any a any.
Si veu que el nivell no és el que vostè vol, marxarà del Barça a un altre equip?
Vull anar any a any, però ara només preveig l’escenari de penjar les botes al Barça.
El contracte és com a futbolista, no li assegura la continuïtat al club després. Li agradaria continuar vinculat al Barça?
Els titulars diuen de per vida, però com diu vostè no és així. El contracte és futbolístic. No té sentit que digui que d’aquí a cinc anys tindré un càrrec al club. Més enllà d’això, és clar que m’agradaria continuar lligat al club. Fa tota la vida que soc aquí, entenc el club com ningú, per dins i per fora. Estic capacitat per donar coses al club. Després ja dependrà de qui hi hagi o qui no hi hagi... Queda lluny.
Cada 30 d’abril ha de comunicar si continuarà o no la temporada següent. Ja té decidit si continuarà el curs que ve?
Sincerament, no. A l’estiu em vaig plantejar no pensar-hi gaire. Centrar-me en el dia a dia, disfrutar, pensar en mi, en el futbol, i ja es veurà. Avui m’és molt difícil imaginar el que pensaré al febrer, a l’abril. Espero que senti el que sento ara mateix, que és molt bo.
Les sensacions són bones, entre altres coses, perquè Valverde li està donant molta continuïtat.
La continuïtat et dona seguretat. Et fa agafar aquell punt òptim que et permet rendir bé. La temporada passada va ser molt atípica per a mi. En el primer terç vaig tenir dues lesions de genoll que em van impedir tenir continuïtat. En vaig tenir una altra de muscular. Per diverses raons no vaig tenir continuïtat. Va ser un any que no es va assemblar gens als anteriors. Ara em veig molt bé. Hem trobat una línia bona de joc, l’equip va creixent i es troba còmode amb el que fa, però som conscients que estem a l’inici i que queda molt. Vindran moments dolents i crítiques i serà clau continuar creient en el que fem.
Luis Enrique el va dosificar molt la temporada passada. Necessitava descansar tant?
A mi, com a tots, m’agrada jugar sempre, però hi ha un entrenador que és qui decideix. Mai canviaré el respecte que sempre he tingut envers els entrenadors. Luis Enrique tenia aquesta manera de gestionar-me. En vam parlar moltes vegades i vam intercanviar opinions. La potestat sempre li dono a l’entrenador. Ell vol el millor per al jugador i per a l’equip. Hi podia estar d’acord o no en moments determinats, però també li donava la raó quan de vegades havia de descansar.
Què ha aportat Valverde?
No hem canviat grans coses, però crec que estem més equilibrats en el joc. Intentem no estar tan separats. De vegades juguem sense una referència a l’esquerra, d’altres a la dreta. Omplim més el mig del camp. També ho intentàvem fer abans. També buscàvem l’equilibri. Teníem Ney, Leo i Luis. Tres davanters que van molt ràpid i això implica que els migcampistes també havíem de córrer ràpid i els defenses encara més per estar junts. Quan no ho aconseguíem, es perdia l’equilibri. Ara hem aconseguit que les línies estiguin més juntes. En un equip la paraula clau és equilibri.
Vostè és el capità del Barça i fa molts anys que és al primer equip. Què té aquest equip que, amb algun any d’excepció, està guanyant des de l’any 2004?
Crec que la clau és el joc i la filosofia del club. El Barça no és un equip de ratxes ni d’eliminatòries. És un equip que té una identitat, que busca jugar bé a futbol i que quan juga bé és quan aconsegueix els resultats, els títols. També és important que s’hagin anat mantenint blocs de jugadors. I la mentalitat. Quan no hem tingut resultats, ens hem aixecat de seguida. Després de la temporada de Martino, per exemple, va arribar el triplet amb Luis Enrique.
És important que aquest bloc que comentava hagi estat format per jugadors del planter. Vostè, Messi, Puyol, Xavi, Valdés, Busquets, Piqué...?
És evident que sí. Perquè ens hem format aquí i coneixem perfectament la filosofia del club. Sabem què passa quan les coses van bé i quan van malament. Sentim el club.
Parlant de Messi. participarà en el mundial.
Estaven en una situació límit i l’han tirada endavant amb tres grans gols de Leo. És positiu per al futbol que una gran selecció com l’argentina estigui en el mundial. I que Messi el pugui disputar.
Hi ha algun dia que no el sorprengui?
Sempre et pot sorprendre. Per això és el millor futbolista de la història, un futbolista únic. No hi ha ningú que ho aconsegueixi amb la naturalitat i la regularitat que ho fa ell.
Abans parlàvem de Valverde. Què espera d’aquesta temporada?
Espero guanyar tots els títols. Lluitar-los. Tenim equip i plantilla per fer-ho. Hem començat molt bé i hem de ser conscients que vindran moments difícils, com sempre. Hem d’estar preparats per aixecar-nos ràpid. Com vam fer després de la supercopa. Semblava que allò era un caos i des de llavors ho hem guanyat tot.
Però han perdut Neymar.
És una baixa important. Un dels millors jugadors del món, que aquí va donar un rendiment extraordinari. Però una vegada no hi és, no ens hem de lamentar. Han vingut altres jugadors i és a ells als que hem d’ajudar perquè aportin coses a l’equip.
Va parlar amb ell?
Sí. Ell tenia dubtes. Aquí estava còmode, però buscava altres objectius. Va ser una decisió difícil, però al final cada un és lliure de prendre les seves decisions i s’han de respectar.
Vostè, als Estats Units, va arribar a demanar que se solucionés el cas.
És que vam tenir una pretemporada atípica. Amb molt soroll des de fora. Necessitàvem tranquil·litat per treballar, i més amb un tècnic nou. I no la vam tenir.
Què pot aportar Dembélé?
Ha tingut mala sort, amb una lesió llarga i de la qual s’ha de recuperar molt bé. No ha de ser fàcil per a un noi de 20 anys venir aquí i veure tot el que l’envolta, perquè el Barça és diferent a qualsevol equip. Ha de créixer, evolucionar. Té molt talent i ha de millorar i créixer i aquí ho podrà fer. És un jugador molt ràpid, que domina moltes coses del joc i que ens aportarà molt.
Set de set en la lliga i a set punts del Real Madrid. Quin inici.
És fonamental començar guanyant així amb un nou projecte. Semblava el precipici després de la supercopa, i un parell de partits canvien la dinàmica i l’opinió de la gent. És el futbol. Pel que fa a l’avantatge, és important si no ens creiem que guanyarem sempre i que serà sempre així. El que hem de fer és intentar no desaprofitar-la.
Demà, l’Atlético de Madrid.
És un partit molt difícil, contra un rival directe que sempre t’exigeix jugar al dos-cents per cent. La victòria seria important per reafirmar tot el que estem fent, però som conscients que serà complicat.
La situació política és la que és. Quin ambient esperen?
Esperem un ambient diferent, però nosaltres hi anem a jugar un partit de futbol, a fer la nostra feina i a guanyar el partit. El soroll que hi hagi, nosaltres no el podem controlar. Conviurem amb el que ens trobem, però hi anem a jugar un partit.
Es va fer bé jugant el dia 1 d’octubre a porta tancada?
És un dels moments més estranys que he viscut. Poc abans de començar no sabíem si es jugaria o no, de com es jugaria. El club va prendre la decisió de jugar a porta tancada i tots la vam respectar.
Vostè ha demanat diàleg.
El futbol no és política i mai m’han sentit opinar d’una cosa externa al futbol, però entenc que estem vivint una situació difícil i complicada. Parlava com a persona. Em posa trist que s’hagi arribat fins aquí. Que dues persones es peguin per pensar diferent, que dos joves es peguin per portar una bandera o una altra. Entenc que els polítics que són els encarregats de fer-ho i que han estat escollits per la ciutadania, són els encarregats de capgirar la situació.
Com viu tot el que envolta Gerard Piqué en la selecció espanyola?
És un tema molt complicat. Gerard es manifesta i la gent, també. Ens agradaria que no hi haguessin xiulets i esperem que la situació pugui canviar.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Articles 16 i 8

El Barça es desfà del Màlaga sense necessitat de recórrer a la seva millor versió i es referma en el primer lloc gràcies als gols de Deulofeu i Iniesta, en un dia trist per a la democràcia per l’aplicació del 155

Barcelona
 

“Sempre al costat del poble de Catalunya”

BARCELONA
 
El protagonista
Gerard Deulofeu

Del sacrifici a la recompensa

barcelona
 

“Estic content amb el que veig”

BARCELONA
 

Un clam per la llibertat

BARCELONA
 

Comptes de rècord i catifa vermella en la seva aprovació

BARCELONA
 
Barça
Primera divisió

Un Barça espès s’imposa al Màlaga per inèrcia (2-0)

barcelona
 

El vent bufa a favor

barcelona
 

L’únic plat del menú que a Suárez li queda per tastar

BARCELONA