Barça

El mur

Samuel Umtiti va refermar al Wanda Metropolitano el seu creixement exponencial com a central d’elit amb una exhibició d’anticipació, determinació en les pilotes dividides i intel·ligència tàctica

Durant massa estius, des de la gradual disminució del rendiment de Carles Puyol, la cerca d’un defensa central de plenes garanties per formar parella amb Gerard Piqué a l’eix es va convertir en un dels maldecaps més dolorosos de la secretaria tècnica del Barça, que malgrat pentinar el mercat i temptejar un munt de noms veia com temporada rere temporada l’escollit, ja fos Bartra com a aposta de planter, un Song reconvertit, Mathieu o Vermaelen, acabava fracassant en benefici de Mascherano, que tot i no ser un central pur superava amb escreix el rendiment dels seus competidors. Tot plegat, però, es va acabar la campanya passada, i curiosament amb un jugador que va aterrar al Camp Nou sense fer gaire soroll, Samuel Umtiti, que quan va fitxar pel Barça no tenia el caixet de Marquinhos, Thiago Silva, Vertonghen, David Luiz i Laporte, per citar només alguns dels noms sempre presents en la llista de possibles candidats. De fet, els 25 milions d’euros que el FC Barcelona va pagar a l’Olympique de Lió llavors per un jugador de 22 anys semidesconegut van fer témer el pitjor. “No soc un superdotat. Tot el que he aconseguit ha estat a còpia de treballar. Aquest és l’únic secret de l’èxit”, va afirmar el francès en una entrevista a aquest diari poc després de fitxar pel Barça. I no va trigar gaire temps a demostrar que parlava de debò. Perquè tot i alguns errors puntuals propis de la inexperiència, Umtiti va encaixar a la perfecció en l’estil blaugrana i va demostrar una capacitat d’anticipació, una velocitat i un bon gust en el tracte per la pilota que li van valer l’estima i el respecte tant de l’afició com dels seus nous companys de vestidor. El central de Yaoundé, de fet, va acabar la temporada amb 43 partits disputats –42 com a titular– i 3.730 minuts, registres propis d’una peça important.

Per tot plegat, arribat l’estiu, i després de massa mercats amb la necessitat imperiosa d’incorporar un nou central en boca de tots, l’únic dubte d’Ernesto Valverde i de la secretaria tècnica va ser si calia o no fitxar un quart central, donant per fet que la parella titular seria la formada per Gerard Piqué i Samuel Umtiti, i amb Mascherano com a home de refresc de tots dos. Aquesta confiança generalitzada, però, havia d’anar seguida d’un pas endavant d’Umtiti, que havia de refermar les bones sensacions de la seva temporada de debut, i amb el sempre complex afegit de l’arribada d’un nou entrenador a la banqueta blaugrana.

Confirmació absoluta

Catorze pilotes recuperades i només una de perduda. Aquest va ser l’impressionant bagatge d’Umtiti en l’enfrontament de dissabte contra l’Atlético de Madrid, en què el central francès, molt probablement, va ser el blaugrana més destacat del partit. I el millor de tot és que aquest rendiment estel·lar, farcit d’anticipacions, rauxa, determinació en les pilotes dividides i intel·ligència tàctica per llegir els moviments de rivals molt hàbils en la matèria com Griezmann, Correa i Carrasco, va ser només el pa de cada dia d’Umtiti, que ha encetat la temporada en un estat de forma formidable, fins i tot superior al que el curs passat va deixar tan bones sensacions. I és que després de dotze partits oficials disputats –comptant les vuit jornades de lliga, les dues de la lliga de campions i els dos duels de la supercopa d’Espanya contra el Real Madrid–, dels quals el francès només s’ha perdut dos per descans, el de l’Eibar i el de Las Palmas, l’exjugador de l’Olympique de Lió ja és el blaugrana que més pilotes ha recuperat –9,3 de mitjana–, a banda de certificar la seva serenor a l’hora de treure l’esfèrica jugada des del darrere amb només 1,1 pilotes perdudes per duel. Umtiti, a més, només fa una falta per enfrontament de mitjana, una dada que referma la seva enorme capacitat per fer la vida impossible als rivals sense la necessitat d’aturar el joc. El seu creixement exponencial, de fet, també s’ha refermat amb la seva incidència en la selecció francesa, en què ha passat d’anar de rebot a la passada Eurocopa, per la lesió de Mathieu, a fer-se un lloc a l’onze titular de Didier Deschamps, malgrat formar part d’una selecció en què hi ha centrals del nivell de Varane, Koscielny, Rami i Laporte.

I la incidència d’Umtiti al Barça no s’acaba aquí, ja que al seu gran rendiment a la gespa cal afegir la importància que en tan poc temps ha guanyat al vestidor. El central, de fet, tot i tenir només 23 anys i un d’experiència al Camp Nou, s’ha erigit en l’escollit per fer de cicerone d’Ousmane Dembélé, amb qui manté una molt bona relació. No hi ha cap dubte, doncs, que el mur del Camp Nou va guanyant pes específic a una velocitat sideral. Hi ha, doncs, central de nivell per a molts i molts anys.

GRAN BAGATGE

Contra l’Atlético, Umtiti va recuperar catorze pilotes i només en va perdre una

INDISCUTIBLE

Només s’ha perdut dos partits, contra l’Eibar i Las Palmas, i per descans

GUANYA PES

El francès s’ha erigit en el principal cicerone de Dembélé al vestidor
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)