El rival
Els cartells del Leganés
Amb l’enginy per bandera
Els cartells promocionals del Leganés, amb l’humor desacomplexat com a fet diferencial, s’han convertit en tot un fenomen a les xarxes socials
Tot va començar el 2008, a través de Daniel Abarca, l’actual cap de comunicació del club
Els cartells del Leganés es van convertir la temporada passada, la primera del conjunt pepinero a la primera divisió, en tot un fenomen, uns pòsters que van fer parlar molt gràcies al seu sentit de l’humor fresc i desacomplexat, que va aconseguir l’objectiu de fer anar en boca de tothom un acabat d’ascendir a la màxima categoria. Tot plegat, però, ve de lluny, del 2008, quan el Leganés es trobava a la segona B. “Jo era becari en una ràdio i seguidor del Lega, i em feia la sensació que l’afició s’havia desenganxat del club arran del descens a la segona B. Em vaig oferir a col·laborar amb el club amb l’objectiu que la ciutat recuperés la connexió amb el Leganés”, recorda Daniel Abanda, l’actual responsable de la comunicació del club pepinero, que al cap de poques setmanes va afegir al seu equip dos amics, José Bermejo i Víctor Marín. “Hi havia molt pocs recursos, així que vam pensar que la millor fórmula era usar el sentit de l’humor. Si ho fèiem bé arribaríem a tothom i els mitjans de comunicació ens podrien donar un espai. Vam començar fent notícies originals i alguns espots, i llavors vam creure que podríem canviar la manera de fer els tradicionals cartells que es pengen al carrer per promocionar els partits”, afegeix Abanda. I la idea va ser un èxit rotund, fins a assolir un ple històric a Butarque en la fase d’ascens a segona A del 2014, contra el Lleida. Amb el Leganés a la divisió de plata, havia arribat el moment de fer una passa endavant, i va ser l’entrada a l’equip d’Alberto Pascual i Sergio Cid, dos dissenyadors i seguidors dels pepineros. “Al principi va costar una mica, ja que alguns missatges eren massa elaborats per a un cartell destinat al carrer, on la informació ha de quedar clara, així que vam decidir fer diversos pòsters, un per al carrer i uns altres per a les xarxes socials”, explica Abarca. “Sempre vam tenir clar que no volíem ni caure en la falta de respecte ni en els clàssics missatges bèl·lics. L’objectiu era crear un segell propi basat en l’humor i l’actualitat”, afegeix.
Cartells d’impacte
“En Butarque botarem.” Aquest és el controvertit missatge escollit per Daniel Abanda i el seu equip per promocionar el Leganés-Barça de demà, un joc de paraules amb l’actualitat política de Catalunya que va costar concretar més del compte, ja que Abanda va incidir a polir la idea per evitar qualsevol tipus de malentès. “Teníem clar què volíem, però plasmar-ho en un cartell no era tan fàcil, ja que potser algun missatge podia ofendre o podia donar a entendre que ens posicionàvem. Al final vam apostar per jugar amb el “botarem”, per picar l’ullet a l’actualitat i, al mateix temps, per cridar l’afició a generar un bon ambient.”
Tot i la repercussió que ha tingut aquest cartell els darrers dies, el del “botarem” no ha estat el pòster que més ha fet parlar d’entre tots els que Abarca i el seu equip han elaborat. L’any passat, sense anar més lluny, ja van cridar molt l’atenció els cartells promocionals dels duels contra el Barça i el Real Madrid –“els més impactants”, admet Abarca–. Per a la visita dels blaugrana, el Leganés va apostar per dos pòsters. En el primer, es veia un núvol amb la silueta de Messi i el lema “Que sea lo que D10S quiera. O no”. I en el segon, el missatge encara va ser més directe. “Partido trampa. No podemos confiar-nos.” Per Abarca, però, el millor cartell que han fet mai va ser el previ al partit contra el Sevilla, en què una ficada de pota de José Castro, el president del club andalús, els va fer obrir els ulls. “Passaven els dies i no sorgia cap idea convincent. Llavors va parlar Castro i va confondre Butarque amb Alburcarque i ho vam tenir clar. Vam fer un cartell fent referència als Estats Units i vam posar l’etiqueta #whatArtMyWeapon –per la frase “qué arte mi arma”–. El cartell va tenir una repercussió espectacular”, recorda l’encarregat de la comunicació del Leganés. “Tant el Sevilla com la seva afició s’ho van prendre amb molt bon humor, i fins i tot vam patir perquè el nostre estadi passés a conèixer-se per Albucarque per sempre, com a mofa. És el millor exemple del que busquem”, afegeix Daniel Abarca, que, nou anys després, ha aconseguit amb escreix allò que es va proposar quan el seu club vorejava el descens a la tercera divisió: que la gent de Leganés es reenganxés al club de la seva ciutat.
Notícies
Divendres,19 abril 2024
