Totalment. Tot el que sigui ajudar a millorar l’arbitratge és positiu. Ja als anys noranta jo mateix vaig proposar a la comissió delegada la possibilitat d’usar el vídeo per rearbitrar certes accions. Però vaja... estem a les portes de l’any 2018 i ja veus on som encara.

Per exemple. Sí. Els gols fantasma són accions flagrants i el càstig per a l’equip perjudicat és molt gran. No hi ha debat. Aquí no parlem d’accions d’apreciació arbitral o d’interpretació del reglament com podrien ser una falta, unes mans... La pilota entra o no entra. És gol o no és gol. Per a un àrbitre és dur cometre un error en una acció d’aquest tipus. I parlo per experiència pròpia. Recordo fa anys una errada molt greu meva i de la resta de la meva tripleta arbitral en una final de copa de juvenils Real Madrid-Athletic. Crec que era l’any 81. Míchel va xutar i la pilota va entrar per un forat que hi havia al lateral de la xarxa i ens ho vam empassar. Precisament TVE havia connectat feia cinc minuts perquè tot seguit emetien en directe la final de la copa del Rei entre el Barça i l’Sporting de Gijón. Vaja, que ho va veure tothom per televisió menys nosaltres.

És un tema d’egos. La federació, LaLiga... massa gent amb veu i vot, i pocs punts de trobada. Però costa d’entendre que fem gala de ser la millor lliga del món i que en qüestions d’aquest tipus encara estiguem a les beceroles. ¿Com pot ser que en altres lligues s’hagi demostrat que la cosa funciona i aquí no hi posem fil a l’agulla d’una vegada? Diuen que la temporada que ve sembla que s’aplicarà, però ja anem tard. Hi ha hagut un president durant no sé quants anys que s’ha negat a fer el pas, una Lliga de Futbol Professional que no ha posat tota la carn a la graella...

Continua sent futbol una cosa i l’altra. El que és irrefutable és que la tecnologia permet corregir errors. Tothom en la vida s’equivoca i no conec a ningú que si té l’oportunitat de rectificar no ho vulgui fer. La veritat, no entenc que hi hagi gent en contra d’una cosa com aquesta. El futbol és evolució. Encara recordo quan vam començar a usar la màquina d’escriure per fer les actes. Ens van tirar la cavalleria per sobre com si allò fos un pecat. Si fos per alguns encara les faríem a mà. O quan vaig decidir vestir amb màniga curta. Em van dir de tot. Aquí a Espanya costa molt canviar les coses en el món de l’arbitratge.

Sí. Va ser un altre error d’Iglesias Villanueva. Però deixa’m que aquí parli també dels jugadors. Fora bo també que els jugadors es miressin més el reglament. Amb la cooperació de totes les parts aniríem millor i evitaríem merders. En aquesta acció falla l’àrbitre i Rodrigo no hi ajuda. Recordo jugadors com ara Fernando, Subirats, Arias... en aquell València hi havia jugadors amb coneixements elevats del reglament. Sabia que tindria pocs problemes quan em tocava xiular-los. Que em donarien poca feina, vaja.

Sí. Aquí se’ls castiga molt. Potser vas cometre un error fa un munt d’anys i alguns encara te’l recorden ara. En l’àmbit europeu no passa tant. Algunes portades o alguns programes de televisió fan que el públic se’t tiri a sobre per sistema. Aquí la canya dels mitjans és molt gran. Els mitjans estan polaritzats i provoquen disputes constants. I els àrbitres som carn de canó fàcil.