Després del 0-3 de l’anada, el Barça-Real Múrcia d’ahir era poc més que un tràmit, noranta minuts en plena voràgine d’un calendari ben atapeït que en moltes altres ocasions s’hauria superat amb la llei del mínim esforç. Ernesto Valverde, però, en va fer una altra lectura, i va mirar d’extreure el màxim de rèdits possibles d’un partit que, aparentment, no hauria d’haver tingut gaire història, i ho va aconseguir. Perquè més enllà del 5-0 final, el partit d’ahir va servir perquè Vermaelen augmentés encara més la càrrega de minuts de competició –amb Umtiti amb quatre targetes grogues podria haver de jugar en qualsevol moment–; perquè suplents habituals com Digne, Aleix Vidal, Denis, Deulofeu i Paco Alcácer miressin de mostrar la seva vàlua; perquè Sergi Roberto, recent recuperat d’una lesió muscular, comencés a provar sensacions i per donar l’alternativa als talents que ho estan fent millor amb el filial, com Aleñá i Oriol Busquets, ahir titulars, i Arnaiz i David Costas, que van entrar en el segon temps. Oriol Busquets i Costas, a més, van poder debutar així amb el primer equip. I tot amanit amb el fet que ahir es va celebrar al Camp Nou la setena Diada del Soci Solidari, i amb rècord d’assistència (68.775 espectadors).

Tot posat a la batedora va provocar que el Barça sortís a totes des del xiulet inicial, exercint una pressió avançada molt intensa que va posar contra les cordes el Múrcia, que durant tota la primera meitat va patir moltíssim per creuar el mig del camp. La primera ocasió no va trigar a arribar, en el minut 5, en una centrada de Digne des de la línia de fons que Paco Alcácer va rematar a fora. I en la següent aproximació, ja va arribar el primer gol de la tarda, en una acció que va iniciar Gerard Deulofeu amb una cavalcada individual. El de Riudarenes va donar el gol mastegat a Aleix Vidal, que va desaprofitar el regal perquè es va adormir en el control, però el refús del defensor del Múrcia no el va deixar escapar Alcácer, que va superar Santomé amb el cap i al primer toc (15’). L’1-0 va fer mal al Múrcia, molt imprecís, cosa que va permetre que el Barça, amb totes dues bandes molt actives, voregés reiteradament la porteria rival. L’ocasió següent va néixer una altra vegada de les botes de Deulofeu, tot i que aquesta vegada la seva centrada no va ser precisa (18’). I després va ser el torn de Semedo, tot i que la seva pilota bombada no la va acabar d’engaltar bé Deulofeu (19’). A partir d’aquest moment, el Barça va disminuir una mica la intensitat de la pressió, cosa que va permetre que el Múrcia, tot i seguir sent incapaç d’acostar-se a Cillessen, tingués algunes possessions llargues que, com a mínim, van evitar l’atac constant dels blaugrana. De fet, des del minut 20 i fins al descans, el Barça només va generar una ocasió amb cara i ulls més, en un xut des de la frontal d’Aleñá que va sortir desviat.