Segon empat consecutiu del Barça en la lliga, el d’ahir del tot inesperat contra el Celta al Camp Nou, i pèrdua d’avantatge amb l’Atlético de Madrid, que s’ha situat a sis punts després de derrotar la Real Sociedad al Metropolitano, però no amb el Real Madrid, que no va passar de l’empat a San Mamés i continua a vuit punts. Caldrà veure si el València es posa avui a només dos punts si guanya a Getafe. Ahir el Barça va fer un bon partit i va merèixer un resultat millor, però es va veure perjudicat, sobretot, per la falta de punteria en la rematada final, perquè d’oportunitats en van crear moltes, els de Valverde. També per l’actuació arbitral. Melero López va anul·lar un gol a Luis Suárez per un fora de joc inexistent i va deixar que els jugadors gallecs perdessin tot el temps del món i més.

I el pitjor del partit, possiblement, no va ser el resultat, sinó la lesió de Samuel Umtiti. La jugada va ser molt desgraciada perquè, a més, va significar el gol de l’empat del Celta. El central, un dels homes que estaven més en forma de l’equip, es va trencar en plena cursa amb Iago Aspas per la banda en una jugada en què feia la pinta que guanyaria el francès. El davanter gallec va aprofitar que el blaugrana va quedar clavat per escapar-se sol cap a la porteria i fer la passada enrere perquè Maxi Gómez fes el segon gol del Celta i provocar que volessin, en un dia molt fred, els dos primers punts del Camp Nou.

Valverde va ser fidel a la seva filosofia, que diu que el partit més important és el vinent i no la resta. No va pensar en la difícil sortida de Vila-real i va alinear Umtiti tot i que està a una targeta de la suspensió. No la va veure, però pitjor va ser la lesió que el tindrà dos mesos de baixa, ja que es perdrà cites tan importants com la del Santiago Bernabéu i pràcticament tota la copa. Caldrà veure si Mascherano es recupera a temps per al clàssic. De moment, serà l’hora de Vermaelen. El belga, que va fer un bon partit a Mestalla quan va haver de jugar per Piqué, va tornar a tenir minuts ahir, i els tornarà a tenir en propers partits, alguns de màxima exigència.

Que Valverde considerava el partit contra el Celta molt important i era conscient que al davant tindria un equip molt complicat es va notar en l’alineació. Va tornar a apostar per un 4-4-2, amb Paulinho al mig del camp. Aquest sistema, que omple més el mig del camp, és el que Valverde considera més efectiu per jugar els grans partits. Com a mínim fins que torni Dembélé. I tenia raó Valverde en el fet que el Celta, tot i haver estat irregular des que va començar la lliga, és un equip difícil de guanyar. Es va acabar emportant un punt. No pressiona tant com amb Berizzo, però amb Unzué sap conservar la pilota i també sortir ràpid al contraatac. El navarrès és seguidor de la filosofia Barça. Hi va jugar i també va formar part del cos tècnic en diferents etapes. Amb Frank Rijkaard, que precisament ahir era al Camp Nou, amb Pep Guardiola i també amb Luis Enrique. Per això vol que el seu equip tingui la pilota tant com pugui. De fet, en els primers minuts de la primera part va aconseguir durant una estona que els jugadors blaugrana anessin darrere perseguint-la.

El Celta combinava la possessió amb la sortida al contraatac. I en una d’aquestes transicions va marcar. Jugada de Iago Aspas, gran aturada de Ter Stegen a la rematada de Maxi Gómez i gol de cap d’Aspas, que va recollir el refús. El Barça no s’havia sentit còmode, però va reaccionar immediatament amb una bona jugada col·lectiva que va finalitzar Messi amb el seu tretzè gol en la lliga. Fins al descans, i després de l’empat, van ser els blaugrana els que van tenir la pilota i les oportunitats –tres de clares–. Una va acabar amb gol, però l’àrbitre el va anul·lar per un fora de joc inexistent de Suárez. Una segona va topar amb el pal després d’una rematada de Messi i la tercera la va tenir Paulinho, a qui li va sortir una rematada massa centrada a una passada de Sergi Roberto.

Precisament va ser Paulinho qui en va tenir una de ben clara quan només s’havien jugat tres minuts de la segona part. El brasiler omple el mig del camp, però juga més de davanter que de migcampista. Li costa crear joc, però té arribada. Hauria pogut marcar i, aquesta vegada, en jugada individual.

Valverde va mirar de canviar alguna cosa poc després. El Barça tenia dificultats per trobar Messi, la seva principal font de perill. Sobretot perquè el Celta havia renunciat a la pilota i mirava de defensar-se i buscar el contraatac. Denis havia fet un bon partit contra el Múrcia i Valverde el va premiar. Va treure del camp Iniesta, amb molèsties. I va aparèixer Messi. En el minut 19 per explotar la fórmula que tan bé li va a l’equip, la Messi-Alba. Passada de l’argentí, centrada del lateral i gol de Luis Suárez. L’uruguaià estava fent un partit més que discret. Lluitant i deixant-se l’ànima, però fluix en la rematada i la combinació. Després del gol, Rubén va evitar el tercer i poc després va arribar la jugada desafortunada que va significar l’empat i la greu lesió d’Umtiti.

El Barça va jugar els últims vint minuts abocat a la porteria del Celta i va merèixer el gol i la victòria. Va tenir fins a quatre oportunitats clares de gol. Una rematada de cap de Messi d’esquena que va sortir fora, una mala definició de Piqué, un cop de cap d’Alcácer i una última falta executada per Messi que va tocar a la tanca i que va donar pas al xiulet final de Melero López davant les protestes dels jugadors blaugrana, amb targeta groga per a Piqué inclosa.