De quart central de la plantilla i de gairebé oblidat, ja que aquesta temporada no es va estrenar amb el Barça fins a l’anada dels setzens de la copa a la Nueva Condomina, quan ja feia més de dos mesos que havia començat el curs, Thomas Vermaelen ha passat en qüestió de pocs dies a ser una peça més que necessària i fins i tot gairebé bàsica per al conjunt de Valverde. La situació així ho requereix. I és que amb la lesió de Samuel Umtiti, que serà baixa els propers dos mesos i que es podria arribar a perdre un total de catorze partits si l’equip va avançant eliminatòries en la copa, i amb Javier Mascherano encara recuperant-se de la lesió que es va fer en l’última aturada per partits de seleccions –se li va diagnosticar un mes de baixa i han passat poc més de dues setmanes–, el belga haurà de tornar a demostrar que és una opció més que vàlida. Ja ho va fer fa només vuit dies a Mestalla, on va complir en un duel de màxima exigència; també, en menor mesura, en la tornada dels setzens de final contra el Múrcia, i dissabte, quan li va tocar ocupar el lloc del francès en els últims vint minuts contra el Celta, amb empat en el marcador.

“Tot pot canviar en qualsevol moment. El tècnic està content de com m’entreno, i un club com el Barça necessita més de tres centrals”, va assegurar fa unes setmanes el mateix Vermaelen, tot i que abans, també havia arribat a reconèixer que haver-se quedat havia estat un error per l’ostracisme viscut els primers mesos del curs. I vaja com ha canviat la cosa, ja que ara, tret d’algun contratemps, el belga serà l’acompanyant a l’eix de la defensa diumenge que ve en un altre partit de molta dificultat, a Vila-real, i també té tots els números per jugar demà al Camp Nou contra l’Sporting de Portugal, en un partit intranscendent per als blaugrana, però que li pot anar bé per augmentar la seva confiança i anar agafant ritme de partits. No es pot descartar, però, que Valverde aposti per reservar-lo, a ell o a Piqué, tot i que no té cap més central disponible a la plantilla i hauria de buscar alguna solució poc natural i improbable.

Si la recuperació de Mascherano, a més, s’allarga un pèl més del previst –per al clàssic del 23 de desembre al Santiago Bernabéu sí que estarà a punt–, la participació de Vermaelen també seria necessària en la següent jornada de lliga, al Camp Nou contra el Deportivo, cosa que obligaria a fer jugar el belga almenys dos o tres partits seguits. Tot i l’historial de lesions que arrossega el central de 32 anys –els va complir el 14 de novembre– i que ha estat el seu gran llast les últimes temporades, i encara més des que va fitxar pel Barça l’estiu del 2014 –fet que va acabar precipitant la seva sortida com a cedit la temporada passada a la Roma, on tampoc no va fer net–, Valverde no ha amagat mai des que va arribar la seva confiança en Vermaelen, encara que fins ara això no s’hagi traduït en gaires minuts de joc. No s’ha d’oblidar, però, que a l’estiu, el nou tècnic blaugrana va preferir quedar-se amb el belga i obrir la porta a Marlon Santos, que va marxar cedit al Niça. Dissabte, el Txingurri tornava a trencar una llança en favor del belga i els dubtes sobre el seu estat físic en cas que ara hagi d’assumir una alta càrrega de minuts: “Vermaelen està amb nosaltres i pensem que sí que pot aguantar dos o tres partits seguits. Ho va fer amb la seva selecció i pensem que també ho podrà fer amb nosaltres.” Tranquil·litat plena, doncs, per part de Valverde en les capacitats del belga, com ja va mostrar fa poc més d’un mes assegurant que amb quatre centrals a la plantilla la posició estava ben coberta i que podien tirar endavant. Una manera de reconèixer, que no veia necessari fitxar-ne cap més en el mercat d’hivern. La lesió d’Umtiti pot fer que les coses es replantegin però evitar-ho està a les mans de Vermaelen, que veu com li ha arribat l’hora que esperava des de fa molt de temps, en la que ja és la seva quarta temporada com a blaugrana, amb el parèntesi de la cessió del curs passat.