Em sembla un gran entrenador, ara és fàcil parlar, però en aquell moment ja em va impressionar. Es guanya ràpidament el vestidor, perquè és una persona senzilla i no li agrada el protagonisme. Tot i que no va tenir gaire sort al Vila-real, perquè veníem de cinc anys amb Pellegrini, que tenia una idea de joc diferent, i els canvis sempre costen... Ell no va tenir sort, però no tenia cap dubte que era un gran entrenador. M’alegro que li vagin bé les coses, perquè durant el temps que vam estar junts em va semblar una gran persona.

Pellegrini era un tècnic que de mig del camp cap amunt ens donava més llibertat. Jugadors com ara Cazorla i Forlán tenien una llibertat total. I Valverde al principi va intentar construir un equip més ordenat i aquests jugadors van passar a tenir menys llibertat. Recordo amb orgull l’empat que vam aconseguir al Camp Nou amb Valverde a la banqueta. Vam estar molt ordenats contra tot un Barça, que al seu camp et fa córrer molt, perquè tenen molt la pilota i costen molt de defensar. En canvi, la sensació dels anys anteriors amb Pellegrini era que assumíem molts riscos i, normalment, hi havia molts gols pel desordre tàctic.

La seva relació amb tots els jugadors era molt bona. Els periodistes de Vila-real encara se sorprenen quan alguns de nosaltres responem que el millor entrenador que hem tingut és Valverde, però allà va tenir poc temps per demostrar el seu nivell. El futbol no deixa de ser un joc, i alguns entrenadors en un equip determinat no tenen sort. A vegades quan hi ha canvis es necessita una mica de temps per obtenir bons resultats. El va perjudicar molt el mal inici de temporada que vam fer i, malauradament, va ser cessat.

Confiava en la seva feina. Jo ja era veterà i havia treballat amb molts entrenadors diferents. Sempre dic que els entrenadors no sols s’han de jutjar pels coneixements, que els tenia, sinó també per com dirigeixen el vestidor i la normalitat que transmeten. En aquest aspecte, em sembla el millor entrenador que he tingut. No és casualitat que a Bilbao, a Atenes i a València li anés tan bé. Ha arribat al Barça per mèrits propis.

Penso que és important que un entrenador hagi estat futbolista, ja que així sap el que pot estar passant pel cap dels jugadors en cada moment de la temporada. Quan un jugador no passa un bon moment el pot entendre millor. Tots els entrenadors que he tingut i que han estat jugadors solien afrontar millor aquestes situacions, i per a clubs grans com el Barça crec que això és important. També hi ha l’exemple de Zidane, que ha mostrat una gran gestió.

Contra el Barça sempre jugàvem amb la idea de ser fidels al nostre estil: tenir la pilota i no sentir-nos inferiors a cap equip. Pellegrini va insistir molt en aquella manera de jugar i la posàvem en pràctica en qualsevol camp. Estic orgullós d’haver jugat tan bé durant aquella etapa davant rivals de nivell, tant en la lliga com en la Champions.

Crec que el Vila-real pot guanyar, sí, i així ho espero, ja que segueixo sent aficionat groguet. A més, per als seguidors al futbol seria bo que el títol de lliga el disputessin tres o quatre equips per poder gaudir d’un final de campionat més emocionant.

Conec molt Calleja, tant de la nostra etapa de jugadors com d’entrenador, i no és casualitat que hagi arribat al primer equip. Té coneixements de sobres, tot i que no fa gaire temps que entrena. Ha agafat la idea de joc del Vila-real que vam viure junts. Un equip valent i que intenta dominar la pilota. Estic convençut que li pot anar molt bé i té el punt a favor que coneix molt el club.