Barça

‘London calling’

El Barça s’enfrontarà en els vuitens de la Champions amb el Chelsea, l’equip que els blaugrana volien evitar

L’anada, a Londres, es disputarà el 20 de febrer, i la tornada, el 14 de març

Les matemàtiques solen ser infal·libles, i ahir va tornar a quedar clar en el sorteig dels vuitens de final de la lliga de campions, en què al Barça li va tocar el rival més temible, el Chelsea, amb el qual tenia gairebé un 44% de probabilitats d’enfrontar-s’hi. Els blaugrana, doncs, se les hauran amb l’actual campió de la Premier, segon del seu grup en veure’s sorprès per la Roma, amb l’únic avantatge de disputar la tornada al Camp Nou. “Ha estat un sorteig dur per a nosaltres. El Chelsea va guanyar la lliga el curs passat, és un equip fort, amb el clàssic punt físic de la Premier. A més, amb Morata ha guanyat velocitat i Hazard és un perill entre línies”, va analitzar ahir Ernesto Valverde a Barça TV. “Serà un contrincant molt dur. Té molts jugadors amb els quals hem compartit vestidor. Tenim ganes de disputar ja el primer partit”, va afirmar per la seva banda Sergi Roberto, durant l’acte d’entrega del premi Barça Jugadors. “Possiblement era un dels rivals més forts que ens podien tocar, però per ser el campió de la Champions has de jugar contra tots. Afrontarem l’eliminatòria amb optimisme i confiança, amb ganes de seguir en la competició”, va opinar Guillermo Amor, el director de les relacions institucionals del Barça. I, és clar, como era de preveure, l’emparellament tampoc ha agradat gaire a Londres, on Antonio Conte, el tècnic dels blues, va admetre que serà una eliminatòria d’alta volada. “Quan arribes en aquest punt de la competició has d’estar preparat per enfrontar-te amb qualsevol rival, i contra el Barça haurem de jugar al 120% i estar a punt per disputar el partit de tornada lluny de casa.” Val a dir, però, que encara falta molt perquè es disputi aquesta eliminatòria, ja que l’anada, que es jugarà a Stamford Bridge, serà el 20 de febrer, mentre que la tornada no es disputarà fins al 14 de març, d’aquí a més de tres mesos.

Un rival poderós

Potser el Chelsea no disposa de la constel·lació d’estrelles que sí que tenen altres gegants d’Europa, però, a canvi, els blues traspuen la flaire dels conjunts ben treballats, amb un estil de joc i uns sincronismes en els quals s’aprecia l’empremta del seu entrenador, Antonio Conte. El tècnic italià, de fet, ha passat d’alternar durant la seva primera temporada a Londres un 3-4-3 amb un 4-4-2, a decantar-se enguany clarament per un 3-5-2, un esquema que ja va implementar amb èxit en la seva etapa a la Juventus.

Amb Courtois com una assegurança de vida sota els pals, la línia de tres l’acostumen a formar Azpilicueta, David Luiz i Cahill, tot i que darrerament Conte també està usant molt el jove danès Andreas Christensen. En fase defensiva, als tres centrals s’hi uneixen els dos carrilers, Victor Moses i Marcos Alonso, dues peces imprescindibles per entendre el bon funcionament de la pissarra de Conte. Davant de la defensa, el tècnic italià situa Kanté i Bakayoko, dos portents físics que aporten contenció i feina fosca, que és el que permet a Cesc Fàbregas jugar alliberat, com feia Pirlo a la Juventus de Conte. I davant, els dos referents del Chelsea, Eden Hazard, el jugador que marca les diferències tècniques i Álvaro Morata, el gran fitxatge blue d’aquest estiu, un jugador mòbil i amb gol. Conte, a més, disposa d’un fons d’armari força important, ja que a la banqueta té jugadors del nivell de Willian, Pedro i Batshuayi, futbolistes capaços de canviar el decurs de qualsevol partit.

Imatges per a la història

“Tinc una espina clavada pel penal contra el Chelsea.” Aquesta frase, pronunciada per Leo Messi l’estiu del 2012, fa referència a l’última vegada en què el Barça i el conjunt londinenc es van veure les cares, en les semifinals de la Champions de la temporada 2011/12, una eliminatòria en què els blaugrana van ser molt superiors al Chelsea, que, tot i així, va assolir el bitllet per a la gran final de Munic, on s’imposaria al Bayern. En l’anada, disputada a Stamford Bridge, el Barça va caure injustament per 1-0, després d’un partit en què els de Guardiola van errar un munt d’ocasions de gol. I encara més cruel va ser la tornada, en què després d’un inici fulgurant dels blaugrana, amb gols de Busquets i d’Iniesta, Ramires va tornar a posar el Chelsea amb avantatge en l’eliminatòria en un contraatac aïllat. El Barça, però, tenia tota la segona meitat per fer una diana, un autèntic atac i gol en què Leo Messi va xutar dues vegades al pal. El més recordat va ser el primer, des del punt de penal, una errada que l’argentí mai ha pogut oblidar.

I, és clar, parlar dels Chelsea-Barça és parlar també de l’històric gol d’Iniesta en la tornada de Stamford Bridge, en les semifinals del curs 2008/09, la diana que va permetre que l’equip de Guardiola s’encaminés cap a la llegenda. La rivalitat entre els dos conjunts, però, va néixer uns anys enrere, entre el 2005 i el 2006, unes temporades en què els equips llavors dirigits per Rijkaard i Mourinho van protagonitzar enfrontaments de record inesborrable. En el curs 2004/05, el Barça va caure en els vuitens de la Champions en una eliminatòria marcada per la polèmica, en què Terry va marcar el gol de l’accés (4-2) en una acció en què Carvalho va fer falta a Valdés. Els blaugrana, però, es van revenjar la temporada següent, en què va deixar fora el Chelsea en uns vuitens en què Messi va provocar l’expulsió de Del Horno, que va donar peu al “teatro del bueno” de Mourinho. I el curs següent, tots dos es van tornar a enfrontar, en la lligueta, amb un 2-2 al Camp Nou i un 1-0 a Londres. Més enrere queden els altres precedents. El primer, en les semifinals de la UEFA del curs 1965/66, en què els blaugrana es van imposar per 0-5 en el partit de desempat, després d’un 2-0 a favor i d’un altre 2-0 en contra. Haurien de passar 34 anys perquè tots dos conjunts es tornessin a veure les cares. Va ser en els quarts de la Champions del curs 1999/00, en què el Barça va assolir una remuntada històrica, capgirant en la pròrroga un 3-1.

UN ESTIL MARCAT

Conte aposta per un 3-5-2 en què predomina el treball físic i el joc vertical

LES REACCIONS

Pedro i Cesc Fàbregas es retrobaran amb un bon grapat d’excompanys
Serà complicat, però ens ho prenem amb il·lusió. Serà una eliminatòria maca per als aficionats
Ernesto Valverde
entrenador del barça
Afrontarem l’eliminatòria amb optimisme i confiança, amb ganes de seguir en la competició
Guillermo Amor
director relacions institucional del barça
Haurem de jugar al 120% i estar preparats per disputar el partit de tornada lluny de casa
Antonio Conte
entrenador del chelsea

RETROBAMENT

En el record, el gol d’Iniesta i la tristor de Messi el 2012 en enviar al travesser un penal decisiu
Serà un contrincant molt dur, amb molts jugadors amb els quals hem compartit vestidor
Sergi Roberto
jugador del barça
El Chelsea és un equip fort, amb el clàssic punt físic de la Premier. Amb Morata ha guanyat velocitat, i Hazard és un perill entre línies
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)