La cursa per ser considerat el tercer punta blaugrana –rere Messi i Luis Suárez– s’ha mantingut des que Ousmane Dembélé va caure lesionat el 16 de setembre a Getafe. Aquell dia, Gerard Deulofeu va ser l’escollit per Ernesto Valverde per substituir l’extrem francès. El relleu més previsible en una situació propícia perquè el futbolista de Riudarenes reivindiqués més credencials dins l’equip blaugrana.

Gairebé tres mesos després d’aquella data, la situació no és la que avançaven els pronòstics. Deulofeu viu setmanes complicades, i aquest fet contrasta amb la línia ascendent de Paco Alcácer en els plans de Valverde. Precisament, el partit de diumenge contra el Vila-real va ser prou significatiu del canvi de tendència que està prenent la cursa per exercir com a tercer atacant de la plantilla en absència de Dembélé. El valencià va sortir al terreny de joc en el minut 58, després que el rival es quedés amb deu homes i encara amb 0-0 al marcador. Novament, va aprofitar l’oportunitat per imprimir energia a l’atac blaugrana i es va encarregar de fer l’assistència del primer gol, obra de Luis Suárez. “La expulsió els va perjudicar [referint-se al Vila-real], però l’entrada de Paco Alcácer ha ajudat l’equip. Avui s’ha demostrat com n’és, d’important, per a l’equip”, va declarar el davanter uruguaià després del partit. Tot un elogi que demostra el crèdit que s’ha guanyat el valencià.

Per contra, Gerard Deulofeu no va estar present a Vila-real. De fet, es va quedar fora de la convocatòria de Valverde. Un fet que ja no és inhabitual. En la jornada anterior –contra el Celta al Camp Nou– tampoc va estar entre els divuit escollits. També va ser significativa la seva suplència en el Barça-Sporting Clube de fa una setmana. Un duel sense transcendència esportiva –els blaugrana ja estaven classificats per als vuitens de la Champions com a primers de grup– i en què Valverde va aprofitar per dosificar alguns referents, com ara Messi. Per contra, Deulofeu no va jugar ni un sol minut. Sí que ho va Alcácer, i com a titular, que es va encarregar de marcar el primer gol del partit i es va estrenar com a realitzador en la Champions.

La imatge de Deulofeu amb un rostre ben seriós a la banqueta blaugrana coincidint amb la visita del conjunt portuguès permetia intuir cert descontentament del jugador. De fet, l’actual pèrdua de protagonisme, i amb la finestra de fitxatges d’hivern a les portes, ha impulsat que ressorgeixin els dubtes sobre el seu futur com a blaugrana. A més, la reaparició de Dembélé prevista per a després de Nadal amplia el focus d’incertesa sobre el davanter de 23 anys, a qui el Barça va recuperar l’estiu passat exercint l’opció de compra per 12 milions d’euros que mantenia de quan el va traspassar a l’Everton l’any 2015. En canvi, Alcácer veu com els rumors de mesos enrere en relació amb una possible marxa del Barça en aquest mercat d’hivern s’esvaeixen. I el números tenen molt a veure amb aquesta transformació.

A hores d’ara, el davanter valencià pot presumir de ser el tercer màxim realitzador del Barça, amb 5 gols, només superat per Messi (17) i Luis Suárez (7). Quatre d’aquest gols els ha acreditat en els últims deu partits oficials del conjunt blaugrana, en què ha acumulat registres superiors als de Deulofeu. La diana que falta la va acreditar just en el partit anterior, coincidint amb el Múrcia-Barça dels setzens de la copa (24 d’octubre). Aquella cita va ser clau perquè el 17 blaugrana comencés a exhibir la seva condició de caçagols, i Valverde en va prendre bona nota. Des de llavors, el de Torrent ha suma 132 minuts més al terreny de joc que Deulofeu (370 per 238). El tècnic blaugrana també l’ha fet sortir com a titular en quatre de les sis ocasions en què ho ha estat des que va arrencar la temporada. A més, ha protagonitzat actuacions decisives com ara contra el Sevilla, coincidint amb l’onzena jornada de lliga (4 de novembre). Aquell dia va marcar un doblet que va permetre superar el conjunt andalús 2-1. “Estem contents amb ell. No estava participant gaire i ha demostrat que és un golejador”, va manifestar Valverde respecte al paper d’Alcácer, que des de llavors es manté com un recurs valuós per al tècnic.

Pel que fa a Deulofeu, veu com el seu somni de triomfar al club on va créixer com a futbolista es torna a estancar. L’eficàcia del davanter de cara a porteria –dos gols i dues assistències– no ha estat fins ara la desitjada, i tampoc ha pogut aprofitar duels propicis com ara el de la tornada de la copa contra el Múrcia (5-0) per afegir-se als golejadors.

El seu únic gol en la lliga el va signar en el Barça-Màlaga del 21 d’octubre, que coincideix amb la seva última titularitat en el campionat. En els últims deu partits, ha participat en la meitat i només en dos ha sortit en l’onze inicial. Un fet que ha propiciat que en les últimes rodes de premsa de Valverde s’hagin reiterat les preguntes sobre el de Riudarenes. “No hi és perquè n’hi ha d’altres, som una plantilla àmplia”, va dir el tècnic després de deixar-lo fora de la convocatòria contra el Celta. Tot i això, va destacar la “insistència” de Deulofeu “per intentar desbordar i ser decisiu en atac.”