L’automatisme fet art

L’alegria futbolística de la llibertat de moviments contra el pragmatisme de l’automatisme. Generar a partir de la creativitat o ser productiu dins la disciplina tàctica. L’espontaneïtat contra els mecanismes adquirits. L’eterna lluita. La grandesa del futbol. Seduir a través de la improvisació i el talent o viure de la pissarra. Tot val. I cap dels dos models ha de ser necessàriament excloent. El Barça de Valverde n’és la prova més flagrant. La connexió Alba-Messi enamora. És la fórmula exacta entre creativitat i automatisme. Messi és tot màgia. No entén el futbol des de l’esclavatge del sistema. L’argentí s’expressa futbolísticament a partir de la seva genialitat, però fins i tot el geni treu rèdit de l’engranatge tàctic. Virtuosisme. La societat Alba-Messi està agafant una dimensió mai vista. Messi sap que Jordi Alba estarà allà, puntual com un rellotge, apareixent del no-res a la banda. Jordi Alba sap que Messi l’habilitarà i Messi sap que Alba li tornarà la pilota amb dolçor. Es busquen i es troben. La llibertat del geni enriquida per l’automatisme. Una curiosa paradoxa. Però més sorprenent resulta encara veure com els rivals cauen una vegada i una altra en la trampa en aquest punt de la pel·lícula.

El segon gol d’ahir del Barça l’hem vist mil vegades ja aquesta temporada. Tot el joc ofensiu blaugrana bolcat a la banda dreta, amb André Gomes oferint-se i Luis Suárez arrossegant també els centrals cap a la dreta. Pilota als peus de Messi. Canvi de direcció, diagonal de fora cap a dins i aparició de Jordi Alba per l’esquerra des del darrere. Messi connecta amb Alba, aquest li torna la pilota i Leo culmina amb una rematada inapel·lable. Golàs (15’) i una fotocòpia d’un dels gols que va aconseguir el Barça en la primera visita de la temporada a Vitòria, al camp de l’Alavés. L’1-0 va ser més semblant al dia del Llevant, el cap de setmana passat. Cessió de Jordi Alba amb el cap i xut tal com venia de Messi a barraca (13’). Juguen de memòria i resulta fins i tot divertit per al culer trobar similituds amb altres gols. Perquè amb les dues d’ahir contra el Celta en la copa, Jordi Alba acumula ja set assistències de gol a Messi aquesta temporada. Aviat està dit.

Sorprèn que cap rival els hagi agafat encara la mida, però és que el Celta hi va picar ahir dues vegades en tan sols dos minuts de diferència. Fins i tot Antonella faria bé de sospitar. La connexió és total. Alba i Messi cuiden la relació. Saben que suma. Només cal veure com es busquen i com celebren el gol cada vegada que l’acció surt a la perfecció. Mèrit de Leo Messi i mèrit també de Jordi Alba, perquè ser protagonista des del lateral no és fàcil. Però Alba ho ha mamat des de petit. Sap quan i com. Interpreta el joc ofensiu al mil·límetre. El lateral ideal per al Barça. Com ho era Dani Alves. Però Alba és molt més que un lateral. No ha oblidat els seus orígens com a davanter. El tercer gol d’ahir de l’equip, d’Alba, un plagi del gol forjat a Mestalla aquesta mateixa temporada en l’última visita del Barça allà a València. Desplaçament en llarg de Messi trencant per dalt totes les línies, cavalcada sorprenent del de l’Hospitalet i rematada perfecta al fons de la xarxa (28’). Va aplaudir Neto aleshores i va aplaudir ahir Sergio Álvarez.

Fins i tot Coutinho va disfrutar ahir a la graderia amb el joc de l’equip. Ulls com a taronges l’amic Phil, i un somriure d’orella a orella. Ha vingut al Barça precisament per ser partícip d’això.

També Pione Sisto va semblar encomanar-se de la societat Alba-Messi. L’internacional danès és aquesta temporada un dels màxims assistents del futbol europeu i no va voler ser menys. Com tot el Celta, ahir no va tenir la seva millor nit. Gravíssima la seva passada enrere habilitant Luis Suárez i gol de l’uruguaià (31’). Suárez no perdona aquests tipus de regals. Pione va voler cedir fàcil al central, però va acabar sent víctima de la seva falta de precisió i de la boníssima pressió del Barça en atac.

Valverde i Unzué s’han pres l’eliminatòria molt seriosament. També el partit de tornada. Només calia veure les alineacions. Emre Mor per Maxi Gómez va ser l’única novetat del Celta respecte a l’1-1 de l’anada. Els gallecs, al Camp Nou amb l’equip titular, tot i venir de jugar contra el Madrid en lliga. També el Barça. A diferència del partit de Vigo Rakitic, Iniesta, Suárez, Messi i Alba van ser titulars. Però aquest Barça, que ja acumula 28 partits sense perdre, va voler decidir per la via ràpida. Fins i tot Valverde es va poder permetre algun luxe, com ara substituir Messi en el minut 13 de la segona part. Gran ovació per a l’argentí. També per al seu compatriota Mascherano, que continua vivint els seus últims capítols com a blaugrana abans del seu exili a la Xina. Minuts també per a Dembélé. Seva va ser l’assistència a Rakitic en el cinquè gol de la nit. De córner. De nou l’estratègia. Aquest Barça funciona. El vigent campió de la copa ja és a quarts.