Barça

Memòria històrica

El ‘Més que un club’ fa 50 anys

La frase de Narcís de Carreras va ser pronunciada en el seu discurs d’investidura quan va succeir en el càrrec Enric Llaudet

El Lema, amb majúscules, compleix avui mig segle de vida. La frase que distingeix planetàriament el Futbol Club Barcelona fa cinquanta anys, arriba a la plena maduresa amb algunes xacres pròpies del desgast que genera l’edat i, pel que sembla, el mateix vigor de sempre en el vessant del màrqueting. Més que un club, amb exclusius drets d’autor d’en Narcís de Carreras, frase resumida i pronunciada en el seu discurs d’investidura com a president i successor al càrrec d’Enric Llaudet, el gestor en bona part de la dura travessa del desert que el club va patir en la dècada dels seixanta, quan el dèficit del Camp Nou va llastrar greument la trajectòria de l’entitat. De jove, De Carreras havia estat secretari personal de Francesc Cambó i, gairebé en paral·lel a ocupar el màxim càrrec del Barça, era procurador en les Corts franquistes. Un informe de la Direcció General de Seguretat de la dictadura, redactat el 1952, el considerava “afecto al Glorioso Movimiento Nacional” i recordava la seva col·laboració en tasques d’informació durant els últims anys de la Guerra Civil, al servei del bàndol insurrecte contra la República. La frase textual d’aquell històric discurs deia així, traduïda del castellà original: “El Barcelona és quelcom més que un club de futbol. El Barcelona és més que un lloc d’esbarjo on els diumenges anem a veure jugar l’equip. Més que totes les coses, és un esperit que portem molt arrelat dins.” Fàcil deduir que De Carreras, malgrat ser poc catalanista i gens combatiu políticament, s’havia creat en la creença, generada a partir del 1916 i arrelada profundament en la formidable dècada de creixement dels anys vint, l’anomenada Edat d’Or del club, que el Barcelona era el màxim i genuí representant esportiu de la catalanitat. Tal com, per exemple, va deixar escrit Rovira i Virgili, entre altres intel·lectuals de pes. L’equip considerat “cau de separatistes” durant la dictadura de Primo de Rivera. L’entitat represaliada el 1925 per Milans del Bosch a causa de la xiulada a la Marcha real que va provocar l’exili del fundador Joan Gamper i la seva caiguda, personal i cívica, en desgràcia. El club que, perduda la contesa civil, es convertiria en l’últim reducte dels catalans arribada la dura postguerra. I així podríem continuar amb les referències prèvies fins a l’infinit. No cal.

La frase Més que un club va fer fortuna immediata, era rodona, perfecta, i la revista Barça va contribuir a popularitzar-la ràpidament. Va córrer com la pólvora en temps, vistos amb perspectiva, ideals per encunyar lemes rotunds, lapidaris al voltant del fenomen social blaugrana. Temps després, Manuel Vázquez Montalbán, encara avui el millor teòric que ha tingut el barcelonisme, va deixar també per a la posteritat allò de “l’exèrcit simbòlic i desarmat de Catalunya”. I una altra no tan coneguda, però igualment pletòrica del mateix autor: “El Barça i el seu públic són un cas excepcional, en un país excepcional, que ha viscut una història excepcional.” La força de la personalitat blaugrana, preservada en el decurs de dècades, va aconseguir que un mandatari objectivament gens catalanista interioritzés el sentiment general i el sabés codificar en un lema de formidables dimensions. Des d’aleshores, el Més que un club ha viscut un llarg recorregut, fins al punt de distingir l’entitat i tornar-la incomparable. Serien figues d’un altre paner discutir o debatre ara, avançat el segle XXI, si s’ha sabut preservar la identitat, el contingut, en harmonia i plena coherència al recorregut vital blaugrana i la seva fidelitat radical a la recuperació nacional del país.

Gran èxit.
La frase ‘Més que un club’ va fer fortuna immediata, era rodona, perfecta, i la revista ‘Barça’ va contribuir a popularitzar-la ràpidament. Va córrer com la pólvora en temps, vistos amb perspectiva, ideals per encunyar lemes rotunds, lapidaris al voltant del fenomen social blaugrana.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)