Barça

POL CALVET

FUTBOLISTA CATALÀ QUE JUGA A LOS ANGELES FC

“Haver jugat al Barça és un valor molt preuat, a fora”

“Los Angeles era l’opció que més m’engrescava. Pel projecte esportiu, per l’estil de joc i per la ciutat”

“No ha triomfat al Barça perquè ell sempre ha estat acostumat a ser el protagonista, el referent ofensiu”

A Llagostera vaig saber què no volia fer amb la meva vida; vaig aprendre una lliçó molt valuosa

Pol Calvet (Sant Cugat del Vallès, 1994) és a les portes de debutar en l’elit amb Los Angeles FC (LAFC), la nova franquícia de Califòrnia. De Pittsburg (Pennsilvània) a Los Angeles. De costa a costa. Després de ser triat en el draft pel seu nou club, que té com a jugador franquícia Carlos Vela, i suar la samarreta en la pretemporada, l’exjugador del planter del Barça està a punt d’estrenar-se en l’MLS.

Com estan sent els primers dies de pretemporada?
Molt positius. Los Angeles FC era l’opció que més m’engrescava, perquè és un club que arrenca de zero. El cos tècnic té una filosofia i una concepció del futbol molt semblant al meu estil de joc. Quan vaig ser escollit en el draff vaig tornar a viure aquella sensació màgica de recompensa de la feina ben feta. Viure en una ciutat com LA era un factor més que em fascinava.
De Llagostera a Pittsburg. Quan va decidir fer un gir en la seva carrera professional i per anar a fer les Amèriques?
Sempre he tingut altres inquietuds i prioritats més enllà del futbol, per exemple, la formació acadèmica. Les circumstàncies i el meu entorn familiar han influït perquè tingui aquesta mentalitat i predisposició per a l’educació. Aquella etapa efímera a Llagostera em va permetre prendre la decisió d’anar als Estats Units, que tenia rumiada però que, per indecisió o incertesa, encara no havia pres.
Què va passar a Llagostera?
Tot i que la família del Llagostera és molt noble i agradable, no hi vaig encaixar. D’aquella etapa vaig aprendre una lliçó molt valuosa. Ho diré amb tot el respecte, em va permetre saber què era el que no volia fer amb la meva vida.
Arriba a Pittsburgh. Què hi troba, en aquesta Universitat?
L’etapa a la Universitat de Pittsburgh ha estat molt enriquidora, inspiradora i completa i m’ha permès obtenir els objectius que m’havia proposat. He pogut créixer en l’esport, la formació acadèmica i l’idioma. En el terreny futbolístic, he pogut liderar l’equip de la meva universitat, alhora que he gaudit del futbol com mai. Li seré sincer, vaig decidir venir als Estats Units perquè volia utilitzar el futbol com a eina per poder accedir a una universitat prestigiosa i viure una experiència personal diferent.
Als Estats Units hi ha molta vinculació entre l’esport i l’educació en l’etapa de formació. Ha trobat semblances amb la Masia?
El sistema acadèmic americà és únic, perquè educació i esport van de bracet. En canvi, el Barça et permet educar-te, però el col·legi o la universitat és independent. Per acabar-ho d’adobar, el sistema americà t’obliga i t’exigeix aprovar els crèdits, el Barça et convida, t’acompanya, et dona les màximes possibilitats perquè ho puguis realitzar, però no arriba a l’extrem d’exigència. Ara bé, s’ha de dir que la proposta del Barça la tenen molt pocs clubs.
Què suposa poder jugar en la lliga professional dels EUA?
M’ho prenc com un repte molt il·lusionant. Ara mateix estic concentrat a progressar cada dia en els entrenaments, guanyar-me el respecte, cultivar la relació amb els companys i gaudir de l’oportunitat. Sincerament, no em plantejo res més.
A qui haurà de convèncer és al seu tècnic, l’exseleccionador nord-americà, Bob Brandley.
Està constantment corregint el jugador i és molt honest. M’agrada la dinàmica d’entrenaments i la seva manera de comunicar-se. M’ha sorprès gratament la devoció que té per l’estil i el joc que ha estat fent el Barça en els últims anys.
S’estrena en l’MLS, com el seu equip, una de les noves franquícies a Califòrnia. Què espera del seu primer any en l’MLS?
Literalment, tot està per construir. L’estadi i les instal·lacions esportives es troben en l’última fase de construcció. És un repte apassionant i difícil a la vegada. Ara és el moment de crear relacions amb els companys i de familiaritzar-se amb la cultura del club. Tenim l’oportunitat de crear una nova identitat en una ciutat immensa com LA. Personalment, espero poder fer-me un lloc a l’equip i participar.
Amb la seva arribada i la de Jon Bakero a Chicago, Catalunya tindrà més futbolistes que mai en l’MLS: 7. El ‘soccer’ atrau?
El mercat futbolístic americà està en expansió. Aquest any s’incorpora el LAFC i properament ho farà un club a Miami. Crec que cada cop hi acabaran jugant més jugadors europeus. El creixement econòmic es tradueix en capacitat per reclutar més talent. El jugador català, sobretot el que ha format part del Barça, està molt valorat a l’estranger. És una etiqueta que et posiciona.
Com es viu el moment de marxar del Barça?
D’una banda, amb una sensació de tristesa i, d’una altra, d’oportunitat. Al cap i a la fi, tot té una data de caducitat.
Quins records en té?
Només tinc paraules d’agraïment per al Barça. Em va formar com a persona i com a futbolista i em va permetre viure una sèrie d’experiències inoblidables –com entrenar-me amb el millor jugador del món, Leo Messi–. Són uns colors que estimaré sempre. Encara en soc soci, vaig a l’estadi quan soc a Barcelona i veig els partits sempre que m’ho puc compaginar.
Després de marxar de can Barça, va anar a la Corunya. Al filial del Dépor va recuperar la seva millor versió com a jugador?
Probablement. Em vaig sentir molt a gust al camp. Tenia el suport del club, dels companys i de l’entrenador. Vaig fitxar pel Dépor amb un sol propòsit: jugar a primera divisió. El dia que no vaig arribar a un acord per formar part de la primera plantilla, vaig decidir marxar.
Vostè coneix bé Deulofeu. Què li ha passat?
El Gerard és una persona a qui l’has de conèixer bé per poder jutjar-la. Durant tota la seva carrera ha estat acostumat a ser el protagonista, el jugador referència dels equips en què ha jugat. Ell ha de trobar el seu espai, en un equip on pugui liderar els atacs i tenir una presencia rellevant a l’equip. És un jugador que difícilment podrà ser un acompanyant.
Com veu el Barça?
M’agrada el tarannà de Valverde, pausat, reflexiu, sense entrar en confrontació. A més, ha donat una volta a l’equip i l’ha dotat de solidesa i de rigor tàctic. La tendència i els resultats són espectaculars. La lliga està força lligada, per mèrit del Barça i desmèrit del seu rival principal. Veurem què passa en la Champions. I sí, el triplet seria de nou possible. Que malament ens hem acostumat, el últims anys!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)