Diu la dita que per lluir s’ha de patir, i ahir el Barça ho va certificar en primera persona a Ipurua, en què va haver de suar la cansalada per endur-se una victòria molt important, ja que, després de dos empats seguits, l’equip de Valverde necessitava aturar l’hemorràgia de punts com fos. Una punxada, a més, no només hauria tingut conseqüències numèriques en la lliga, sinó que hauria pogut afectar anímicament l’equip de cara al duel de dimarts contra el Chelsea. La victòria, però, no va ser gens fàcil, ja que el Barça va haver de superar un Eibar fantàstic que en alguns moments va treure la pilota als blaugrana i va posar setge a la porteria de Ter Stegen. Els de Valverde, de fet, no van fer un bon partit, però en van fer prou tenint ofici al darrere i màgia puntual al davant per aparcar la lliga de la millor manera possible i poder centrar-se en el duel de Londres.

I, és clar, el primer a ser conscient de la importància sideral del duel d’ahir era Valverde, que va prescindir de les rotacions aprofitant que el Barça arribava al partit després d’una setmana sense esforços i va presentar el teòric onze que també jugarà contra el Chelsea, amb Sergi Roberto, Piqué, Umtiti i Alba a la línia defensiva; Busquets, Paulinho, Iniesta i Rakitic al mig del camp i Messi i Suárez a la punta d’atac. De fet, una de les notícies positives del partit va ser Piqué, que, tot i jugar amb el genoll embenat, va aguantar els 90 minuts i va completar una actuació més que notable, la millor demostració que ja està plenament recuperat. I Valverde no va anar gens mal encaminat a l’hora de reclamar els cinc sentits als seus jugadors, ja que el Barça va patir moltíssim a l’inici del partit, en què un Eibar molt envalentit va escombrar els blaugrana de la gespa a còpia d’intensitat, amb Orellana i Inui com a grans punyals per les bandes. La primera ocasió, de fet, va arribar abans de complir-se el primer minut de joc, en una centrada al segon pal d’Orellana que José Ángel va rematar per damunt del travesser. La pressió, molt avançada, que va proposar Mendilibar, però, tenia un risc evident, el munt de metres que hi havia a l’esquena de la defensa de l’Eibar, i aquesta va ser l’arma que va usar el Barça durant tot el duel, amb Messi com a mestre de cerimònies. El primer avís blaugrana es va produir en el minut 6, en una pilota a l’espai de l’argentí per a Suárez, que, després de fer una retallada a Dmitrovic, la va deixar enrere per a Jordi Alba, que va veure com el seu xut rebotava en un defensa. El partit havia embogit amb l’afegit èpic d’una pluja intensa, i l’Eibar, tot i l’ensurt, va seguir a la seva, i només un minut després va estar a punt d’avançar-se, en un xut encreuat de Kike García que Ter Stegen va aturar en dos temps. I, com mana el tòpic del futbol, quan més estava patint l’equip gran, va arribar el 0-1, en una genialitat de Messi, que es va inventar una passada mil·limètrica per a Suárez. L’uruguaià va regatejar amb serenor Dmitrovic i va marcar a porteria buida (16’). L’Eibar va reaccionar tot seguit, amb un fort xut d’Orellana que es va estavellar al travesser (18’), però el gol del Barça va fer mal als bascos, que, a més, van notar l’esforç fet a l’inici. Això es va traduir en una transformació del partit, més pausat i amb el Barça molt més tranquil. De fet, el següent xut dels locals, i últim del primer temps, no va arribar fins al minut 31, però Jordán, ben posicionat, no va engaltar bé la pilota. Més virulenta va ser la rèplica del Barça, en una acció iniciada, com no podia ser d’una altra manera, amb una passada a l’espai de Messi per a Suárez. En aquesta ocasió, l’uruguaià, en quedar-se sense angle per xutar, va tornar la pilota a l’argentí, que va xutar al pal, en la que va ser la 13a vegada que Messi s’estavella amb la fusta en aquesta lliga.