Des de fa més d’una dècada, Leo Messi és el gran terror dels rivals que s’enfronten amb el Barça, sigui quina sigui la competició, i són pocs els equips que han aconseguit resistir la capacitat golejadora de l’argentí. En la Champions, de fet, ja són 28 els conjunts als quals Messi ha aconseguit batre. El Chelsea, però, és un dels que encara pot presumir de no saber què és encaixar un gol del 10 blaugrana. I això que s’hi ha enfrontat un total de vuit cops. Aquesta nit, doncs, l’argentí afronta un nou repte, dels pocs que ja li queden en la seva carrera. Si marqués a Stamford Bridge, a més, seria el 25è estadi, sense comptar el Camp Nou, on el crac blaugrana deixaria la seva empremta en forma de gol en la màxima competició continental, en què ja acumula, sumant-hi les tres d’aquesta temporada en la fase de grups, un total de 97 dianes.

L’última vegada que el Barça va jugar contra el conjunt blue, al Camp Nou, en la tornada de les semifinals del 2012, és d’ingrat record per a tot el barcelonisme, però alhora especialment per al mateix Messi, per culpa d’aquell penal que va enviar al travesser en els primers minuts del segon temps i que, en cas que hagués acabat dins de la porteria defensada per Petr Cech, hauria tornat a avançar els de Guardiola en l’eliminatòria i a tastar la final, que es va jugar a Munic. En l’anada a Londres, a l’argentí tampoc li havien sortit les coses bé, ja que l’únic gol del partit, obra de Drogba, va estar precedit d’una pèrdua seva al mig del camp.

No tot són mals records per a Messi contra el Chelsea, però. De fet, va ser en el seu primer duel contra els blue, i en la seva primera visita a Stamford Bridge –en l’anada dels vuitens de la Champions que el Barça va guanyar mesos després a Saint Denis–, on va viure la seva gran primera nit europea, ja que tot i no marcar –un altre cop el travesser ho va impedir–, va ser del tot decisiu per aconseguir el triomf (1-2), en provocar, en la primera part, l’expulsió de Del Horno, que va veure la vermella directa per una dura entrada. D’allà va sortir també la mítica frase “teatre del bo” de l’aleshores tècnic del Chelsea, José Mourinho, que va acusar Messi de fingir.

Aquell mateix 2006, tot i que ja en la temporada següent, el Barça i el Chelsea es van tornar a enfrontar en la fase de grups –uns duels en què Messi no va poder brillar: derrota a Londres i empat al Camp Nou– i tres anys després, es van tornar a veure les cares, ja en la temporada del primer triplet i amb l’argentí convertit en l’autèntica referència blaugrana i del futbol mundial. En aquelles semifinals, el Chelsea va saber frenar de nou Messi, tant en l’anada a Barcelona, on no hi va haver gols, com en la tornada, encara que l’argentí, va acabar sent qui va fer la passada a Iniesta en un gol del tot inoblidable i mític per a tots els culers.