Barça

JOSEP MARIA FUSTÉ

EXJUGADOR DEL BARÇA (1962-1972)

“Era una afició que intimidava”

El de Linyola va visitar Stamford Bridge amb el Barça en les semifinals de la copa de Fires de 1966

Al seu estadi ens van passar per sobre, ens van superar en tot. Per sort, en el partit de desempat del Camp Nou vam fer un partidàs”, assenyala Fusté

Un dels motors del Barça de la dècada dels seixanta. Així defineixen Josep Maria Fusté (Linyola, 1941) els privilegiats que el van poder veure jugar durant deu temporades al mig del camp blaugrana. El Barça en què jugava Fusté va ser el primer equip a visitar Stamford Bridge. Va ser en la tornada de les semifinals de la copa de Fires del 1966. Amb un 2-0 d’avantatge, els blaugrana ho van passar malament a l’estadi del Chelsea. El coratge dels futbolistes anglesos, una afició entregada i l’arbitratge casolà van ser suficients per igualar l’eliminatòria i forçar el partit de desempat, que es va disputar al Camp Nou –decidit per sorteig–. A casa, el Barça va mostrar el seu millor joc i va derrotar els anglesos per 5-0 amb un doblet del mateix Fusté. Un resultat merescut que li donava l’accés a la final, en la qual superaria, també a doble partit, el Saragossa. La Llebre de Linyola guarda un bon record d’aquella temporada en que van eliminar el Chelsea.

El Barça torna a Stamford Bridge. El vostre equip va ser el primer a jugar allí el 1966, quins records té d’aquell partit?
Fa molt de temps, no gaires. Però al seu estadi ens van passar per sobre, van ser molt superiors en tot. En l’anada, al Camp Nou, vam poder vèncer, però ens van remuntar allí i vam haver de disputar un partit de desempat per passar a la final.
Amb la semifinal igualada, el partit definitiu es va jugar al Camp Nou, un factor clau en aquella època?
Sí, per sort el sorteig ens va afavorir i el tercer partit el vam disputar a casa. En aquella ocasió vam mostrar el nostre millor joc i els vam superar clarament. Vam fer un autèntic partidàs.
En el primer duel entre tots dos, el Barça va sortir vencedor. Guarda unes bones sensacions d’aquella semifinal de la copa de Fires contra els anglesos?
La recordo amb alegria, perquè vam passar a la final i vam poder guanyar el títol contra el Saragossa.
Tornem a l’estadi del Chelsea i a la seva afició. Com us van rebre en la tornada?
El seu públic ens va rebre amb moltes ganes de remuntada. Era una afició molt calenta, que intimidava, cosa que va ser clau perquè ens guanyessin aquell partit. En la nostra època no teníem cap grada d’animació al Camp Nou, i això és un aspecte important per a l’actual Barça. M’alegro de la seva creació.
A més de lluitar contra el rival i l’afició, també vau tenir un arbitratge desfavorable per l’expulsió d’Eladio. Massa elements en contra, oi?
Sincerament, no recordo l’arbitratge d’aquell partit. És possible que expulsessin Eladio, perquè era un jugador molt contundent. Lluitava totes les pilotes i durant aquells anys quan jugaves fora de casa els àrbitres eren menys permissius que quan jugaves a casa.
Imagino que l’eliminatòria d’aquest any poc tindrà a veure amb la vostra. Com ha canviat el futbol des de la dècada dels seixanta fins ara?
Era un futbol totalment diferent. Ara és més posicional i tàctic. En la nostra època hi havia més descontrol i errades. Es jugava d’una altra manera. Alguns jugadors de la meva època no podrien jugar actualment, ni alguns d’ara podrien jugar amb nosaltres, perquè s’entenia el futbol d’una altra manera.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)