Barça

Barça

Lliga de campions

Messi rescata el Barça

L’argentí, que no havia marcat mai contra el Chelsea, empata a la porteria d’Iniesta un partit que podria haver acabat molt malament per al Barça si els pals no haguessin ajudat Ter Stegen

chelsea 1 barça 1

BARÇA:Ter Stegen; Sergi Roberto, Piqué, Umtiti, Jordi Alba; Paulinho (Aleix Vidal, 63’), Rakitic, Busquets, Iniesta (André Gomes, 91’); Messi i Luis Suárez. CHELSEA:Courtois; Moses, Azpilicueta, Christensen, Rüdiger, Marcos Alonso; Kanté, Cesc Fàbregas (Drinkwater, 84’), Willian; Pedro (Morata, 82’) i Hazard. GOLS:1-0, Willian (62’). 1-1, Messi (75’).ÀRBITRE:Cüneyt Çakir (Turquia). Grogues a Rüdiger, Morata, Rakitic, Luis Suárez i Busquets.PÚBLIC:37.741 espectadors.
El Barça va tenir molt domini de pilota, però sense crear perill

Un gol de Messi a la porteria d’Iniesta va tornar a salvar el Barça a Stamford Bridge en un fluix partit dels blaugrana, que podrien haver acabat l’anada de l’eliminatòria europea tan malament com les dels vuitens i els quarts de la temporada passada contra el PSG i la Juventus. Tot i això, van aprofitar una errada en defensa del central Christensen per aconseguir un resultat que deixa aquests vuitens de final favorables als interessos de l’equip d’Ernesto Valverde. Perquè un dels objectius era fer un gol a Londres i aquest el va aconseguir Messi a passada d’Iniesta. Un altre era no perdre, i també el va aconseguir. En bona part gràcies als pals de la porteria de la sort. Allà on va marcar Iniesta l’any 2009, on ho havia fet Eto’o el 2006 en l’única victòria blaugrana en territori Chelsea, on ho va tornar a fer ahir Messi. Allà, en aquella porteria, va ser on Willian va estavellar dues pilotes al pal en la primera part del partit d’ahir. Si haguessin entrat, possiblement el Barça estaria ara obligat a una nova remuntada èpica. Però aquells dos xuts no van entrar i sí que ho va fer un altre del mateix Willian en la segona meitat, que va ser contrarestat després per Messi per signar un empat amb gols que sempre posen en avantatge l’equip que ahir era visitant de cara al partit de tornada al Camp Nou.

Com era d’esperar, Valverde va apostar per un 4-4-2, el sistema que més li agrada per als grans partits, sobretot si aquests es juguen lluny del Camp Nou. El tècnic basc va donar continuïtat a l’onze d’Ipurua, amb un retoc. Paulinho i Rakitic van intercanviar posicions, de manera que el brasiler va jugar per la dreta i el croat al costat de Sergio Busquets, on es troba més còmode. El partit de Paulinho va tornar a ser fluix, com a Eibar. Quan no marca, quan no arriba, aporta poques coses al joc d’elaboració. El seu partit va ser tan fluix que va arribar a desesperar el mateix Valverde. Curiosa va ser la reacció del tècnic després que Paulinho, ja en la segona part però abans del gol de Willian, fes nosa a Busquets quan el de Badia mirava de muntar un atac. Es va girar cap a la banqueta i va enviar immediatament a escalfar Aleix Vidal, que mentre esperava a la banda per entrar veia com Willian inaugurava el marcador.

No va sorprendre gaire Valverde amb la seva alineació, però sí que ho va fer Antonio Conte. Els tres centrals són inamovibles per a l’italià, però va apostar per dos homes molt ràpids com Pedro i Willian per mirar de sorprendre el Barça al contraatac. El Chelsea no va pressionar tan amunt com ho havia fet l’Eibar dissabte. Esperava al seu camp i buscava una pèrdua, una errada, per sortir al contraatac. En la primera mitja hora, el control del joc va ser del Barça, però sense crear perill. Durant molts minuts, els blaugrana calcaven allò que tantes vegades fan en els entrenaments, rondos, conservació… però sense perill. Com en molts partits d’aquesta temporada, el perill està reservat a la inspiració de Messi i a la rebel·lia i la lluita de Luis Suárez. El domini de la situació del Barça va desaparèixer en els últims quinze minuts de la primera part, quan Willian va poder deixar l’eliminatòria molt complicada per al Barça amb dos gran xuts que van anar al pal.

La segona part va continuar com la primera. Amb el Barça tocant la pilota sense crear perill i Willian rematant a porteria. I en el tercer intent, va marcar. Va ser en el servei d’un córner. El brasiler, de manera incomprensible, va rebre sol a la frontal i amb la dreta va inaugurar el marcador. A Conte li havia sortit bé el pla. Quedava mitja hora de partit perquè els de Valverde poguessin millorar un resultat molt dolent per a la tornada i perquè el Chelsea fes el que millor saben fer els equips de Conte, defensar. Van tornar a ser minuts de clar domini blaugrana, però sense inspiració. De moure la pilota de costat a costat, però sense trobar una rematada des de fora, ni poder guanyar la línia de fons amb Jordi Alba. Messi ho intentava una vegada, i una altra, però s’abraonaven sobre ell sempre tres o quatre jugadors del Chelsea que impedien que entrés a l’àrea, quasi sempre per la seva part central. Fins que va arribar l’empat després d’una errada local. Com en el 2009, Essien havia regalat una pilota a Messi perquè la cedís a Iniesta i aquest fes el gol de l’empat i de la classificació per a la final de Roma, ahir Christensen va ser qui va fer una mala passada, va cedir la pilota a Iniesta i aquest la va passar a Messi perquè l’argentí marqués el seu primer gol contra el Chelsea, un gol que no dona l’accés a cap final, però que deixa aquests complicats vuitens de final favorables a l’equip de Valverde per a la tornada del 14 de març.

MESSI

Els blaugrana depenen de la seva inspiració i ell va haver de fer el gol de l’empat

WILLIAN

El brasiler va marcar per al Chelsea i va enviar dues pilotes al pal

PAULINHO

Escollit per Valverde, va decebre; Dembélé no va tenir minuts
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)