S’apunten a la festa
Philippe Coutinho i Ousmane Dembélé van deixar molt bones sensacions en el derbi de dissabte contra el Girona i van demostrar que poden ser importants en el tram decisiu de la temporada
L’estiu passat, tan bon punt es va oficialitzar la fuga de Neymar al París Saint-Germain, Philippe Coutinho i Ousmane Dembélé es van convertir en els dos reforços primordials per al nou Barça d’Ernesto Valverde, dues incorporacions complicadíssimes, farcides d’entrebancs per les reticències del Liverpool i del Borussia Dortmund que, finalment, es van tancar en dues finestres diferents, ja que el francès va aterrar al Camp Nou a l’agost i el brasiler al gener, per un global, comptant variables, de 305 milions d’euros. Malauradament, la greu lesió de Dembélé a Getafe va equiparar en el temps la seva adaptació a la d’un Coutinho que, de fet, a hores d’ara sembla més rodat que l’extrem en el complex estil de joc blaugrana. Tot plegat, va provocar que fins dissabte passat semblés que el protagonisme de tots dos amb la samarreta del Barça quedava una mica lluny, amb Iniesta al davant de Coutinho i amb Paulinho i André Gomes amb més galons que Dembélé. Valverde, de fet, es va referir al francès a Londres com a “expectativa”, per donar a entendre que no serà titular indiscutible fins que passi a ser una realitat palpable. I va arribar el derbi de dissabte, contra el Girona, i el tècnic, per primera vegada aquesta temporada, va posar plegats damunt la gespa Messi, Luis Suárez, Coutinho i Dembélé. Els dos primers, com era d’esperar per tothom, van brillar amb llum pròpia i van ser els líders de l’equip per enèsima vegada. La gràcia, però, és que els dos fitxatges també van sobresortir, aportant uns brots verds d’un gran valor veient el que espera al Barça des d’ara i fins al final de la temporada, en què cada partit ja passa a ser una autèntica final.
L’alumne avantatjat
“El futbol del Barça és diferent; tenim molt la pilota i a poc a poc el vaig aprenent. He de seguir treballant fort amb els meus companys per entendre millor l’engranatge”, va afirmar dissabte Coutinho, que després d’un primer temps en què va entrar poc en joc –i tot així va assistir Luis Suárez en el 4-1, en llegir molt bé l’acció iniciada per Messi–, va sobresortir després de la represa, en què la seva màgia va emergir amb tota la naturalitat del món. Perquè en els segons 45 minuts el brasiler va combinar al primer toc –fins a acumular 55 intervencions, només tres menys que Messi–, va fer algun canvi de joc fantàstic i va demostrar el seu potencial ofensiu en la mitja distància en marcar el millor gol de la nit, amb un míssil extraordinari des de fora de l’àrea que va deixar bocabadat tot el Camp Nou. Les sensacions, doncs, van ser immillorables, tenint en compte l’efecte suflé que va provocar Coutinho després d’un debut brillant contra l’Espanyol que va anar seguit d’alguns dubtes contra l’Alavés, el València al Camp Nou i el duel de lliga de Cornellà. A Mestalla va fer el seu primer gol, vital, i després de tornar a decebre contra el Getafe, Coutinho va tornar a sobresortir a Eibar, en què tot i jugar només la darrera mitja hora va deixar minuts de molta qualitat.
La realitat, però, és que el migcampista tot just acumula 434 amb la samarreta del Barça –menys de cinc partits complets–, un temps escàs en què la seva progressió ja comença a ser evident, i això que on menys ha jugat ha estat a l’interior esquerre, el lloc del camp on es troba més còmode. Absent en la Champions League per què la va començar a disputar amb el Liverpool, el paper protagonista de Coutinho s’ha de centrar en la lliga, en què el brasiler, com va fer dissabte, ha de permetre el descans d’Iniesta sense que l’equip ho noti en excés. Això no vol dir, però, que el 14 i el manxec no puguin jugar plegats –ja ho han fet en més d’una ocasió–, tot i que Valverde ja ha deixat força clar aquest curs que en els grans partits prefereix aportar més presència física al mig del camp amb Paulinho o André Gomes. A Coutinho, doncs, final de la copa del Rei a banda, li queden tretze partits de lliga, tretze finals en què de ben segur serà una peça important, l’avantsala d’una temporada 2018/19 en la qual, llavors sí, haurà de ser un dels grans líders.
La confiança, important
Ningú al club desitja que la pressió que sempre exerceix el Camp Nou pugui esgarrar la trajectòria de Dembélé al Barça. El dia del partit contra el Getafe ja es va escoltar algun petit murmuri a l’estadi, perquè de les moltes coses que va intentar el francès, n’hi van sortir molt poques. El més destacable va ser una excel·lent centrada cap a Luis Suárez que no va acabar en gol per poc. Absent en els partits contra l’Eibar i el Chelsea, va tenir noranta minuts contra el Girona, on va anar clarament de menys a més. En el primer temps, va desaprofitar dues ocasions de gol, però el públic li va donar suport. En la segona meitat, però, va ensenyar moltes de les qualitats que van portar el Barça a pagar més de 100 milions d’euros per fitxar-lo. Velocitat, molta capacitat de desequilibri i també va assistir Suárez en l’últim gol. Malgrat els pocs partits que ha jugat – sis de lliga, un de Champions i dos de copa– ja ha fet tres assistències. Només li queda estrenar-se com a golejador per seguir agafant tanta confiança com sigui possible i deixar enrere el seu mal inici de temporada. El Camp Nou vol ser pacient amb ell perquè entén que no se’l pot jutjar severament perquè amb prou feines ha pogut participar aquesta temporada. Ningú dubta de les seves qualitats, tampoc la plantilla, que està convençuda que el seu perfil pot ajudar molt l’equip, tant en els contraatacs, gràcies a la seva brutal velocitat, com en defenses tancades, amb el bon un contra un que té. Messi també l’ha acceptat i ara el que toca és que el francès comenci a entendre els moviments del geni argentí i com interpreta el futbol. Si Luis Suárez no juga a Las Palmas –està a una targeta de la suspensió– podria tornar a tenir la possibilitat de ser titular al costat de Leo Messi contra un equip que no destaca precisament per la seva bona defensa.
Dembélé està cridat a ser un jugador important en els grans partits i les finals, però ningú li vol exigir gaire en aquesta primera temporada tan accidentada per a ell. El francès, però, és extremadament competitiu i no defuig el rol rellevant que creu que li pertoca per la seva qualitat. Només té 20 anys, però ja en fa uns quants que juga en l’elit i no es vol perdre les cites que poden marcar una temporada. Contra el Girona va fer un pas endavant i no es vol tornar a aturar.
Notícies
Dimarts,16 abril 2024
