Ernesto Valverde havia dit el dia abans que els tres punts del partit contra Las Palmas tenien el mateix valor que els de diumenge contra l’Atlético. Una certesa. Era obligat guanyar ahir a l’estadi de Gran Canària. El Barça va fallar. Només el mateix Valverde i Messi van semblar creure’s el missatge. La resta, no. Valverde va deixar clara la importància del compromís d’ahir en la roda de premsa prèvia al partit i també amb el seu onze. Ho diu tot que fes jugar Luis Suárez tot i el risc que l’uruguaià es perdés el partit contra l’Atlético si veia una targeta. Ernesto no va reservar ni Suárez ni Messi. El descans a Rakitic i la rotació previsible amb Piqué van ser les seves úniques concessions. La resta, un equip bastant recognoscible, però el Barça no va ser el Barça. Només Messi va ser Messi. Però fins i tot ell es va anar diluint a mesura que van anar avançant els minuts. L’argentí va fer un golàs de falta directa, però la seva obra d’art no va servir per guanyar un partit en què l’equip no va estar bé i en què Mateu Lahoz va tornar a fer de les seves. Només ell va veure el penal en l’acció que va generar el gol de Las Palmas. L’afany de protagonisme de Mateu. Calleri no va perdonar i els de Paco Jémez van acabar sumant un punt que és or en la seva lluita per la salvació. El Barça dona vida a l’Atlético. Simeone feliç.

Tot el que va generar el Barça en atac va néixer de les botes de Messi. Tot. Voraç en la pressió alta, desequilibrant amb el canvi de ritme, generós en l’última passada i letal a pilota aturada. Extens repertori. La seva pilota recuperada en la pressió a Ximo Navarro ja en el minut 7 de partit diu fins a quin punt és gran la seva fam. Ximo va pecar de passerell. Massa agosarat voler sortir jugant amb pilota controlada des del darrere amb Leo tant a prop de l’acció. Messi va robar, va generar un dos contra un amb Luis Suárez i únicament amb Gálvez al davant com a únic escuder de Chichizola, però la passada final de l’argentí no la va aprofitar Luis Suárez que va rematar al cos del porter. Només tres minuts després el mateix Messi va fer volar Chichizola en un xut de falta des de la frontal que va trobar la gran resposta del porter argentí. Avís de Messi abans de la mossegada. En el 20, el gol. Messi va provocar l’enèsima falta al balcó de l’àrea de l’equip canari i ell mateix la va transformar. Segurament Chichizola recordava l’últim gol de tir lliure directe de Messi contra el Girona per sota de la tanca i això el va condemnar. El porter argentí va fer un pas cap a la dreta abans que Messi connectés amb la pilota i aquest va ser el seu error. A partir d’aquí, la màgia de Messi. Obús duríssim al pal del porter. Messi és un home de recursos. Un dia emula Ronaldinho i el següent emula una execució estil Ronald Koeman. Cinquè gol de falta de Messi en aquesta lliga i un altre estadi a la llista del crac argentí. Mai abans havia marcat a l’estadi de Gran Canària. Ahir, sí. Ja són trenta-sis els estadis de la lliga espanyola on ha fet diana.

Però aquí es va acabar el Barça. L’equip va semblar que contemporitzava en moltes fases del partit, conscient que el segon gol acabaria arribant per una qüestió d’inèrcia, però va ser un greu error de càlcul. Las Palmas hi va posar més cor i el Barça es va cremar en una lectura de partit errònia. Les mans fora de l’àrea de Chichizola en una sortida per tallar un contraatac de Luis Suárez en l’últim minut del partit haurien pogut aplanar el camí del Barça, però Mateu Lahoz es va desentendre de la jugada i va xiular el descans. Curiosament sí que va veure mans en una acció involuntària de Digne en el servei d’un córner tot just a l’inici de la segona part. El criteri de Mateu. Al Barça feia 78 partits de lliga que no li xiulaven un penal en contra. Des del 14 de febrer del 2016. Era una estadística bonica per trencar i allà estava Mateu. Volia tenir l’honor. Calleri va xutar a l’escaire, impossible per a Ter Stegen.

Amb l’empat, al Barça li van venir les presses. Valverde va fer entrada Coutinho, Rakitic i Dembélé, però el joc de l’equip no va millorar i els blaugrana gairebé no van generar perill en la segona part. Només aproximacions. Aleix Vidal i Paulinho van tornar a desaprofitar una oportunitat enorme per reivindicar-se i Dembélé, en els minuts que va estar a la gespa, tampoc va ser el futbolista determinant que hauria de ser.

Las Palmas es va defensar amb el ganivet a les dents. Meritori en un equip de Jémez. Els seus equips acostumen a brillar més en atac. Ahir Las Palmas va brillar més en defensa. Grandiós el partit d’homes com Gálvez i Aguirregaray.

Paco Jémez mai havia puntuat contra el Barça en tots els seus enfrontaments directes. Ahir, en el novè, premi gros. El seu equip continuarà una jornada més en zona de descens, però empatar contra el Barça pot suposar un plus anímic vital en la seva guerra. El Barça, en canvi, haurà de recuperar diumenge tot el terreny perdut. L’Atlético de Madrid arribarà al Camp Nou llançat, a només cinc punts del Barça. I alerta amb Antoine Griezmann. Set gols del francès en els últims dos partits. Diumenge, una final.