Ningú s’hauria imaginat a l’inici de temporada que Ousmane Dembélé acabaria viatjant a Lleida una setmana abans que el Barça es jugués la seva continuïtat en la Champions al Camp Nou per disputar la supercopa de Catalunya contra l’Espanyol. La gran majoria hauria pensat que ell seria una de les estrelles que en aquesta classe de partits es quedaria a Barcelona entrenant-se. Perquè el davanter francès va arribar al club blaugrana després d’unes duríssimes negociacions amb el Borussia Dortmund, que no el va deixar marxar fins que el Barça no va posar més de 100 milions d’euros damunt la taula. Va ser el fitxatge de l’estiu, i malgrat que ell sempre ha defugit les comparacions, el futbolista cridat a fer oblidar Neymar.

Ahir, però, les circumstàncies el van situar al Camp d’Esports de Lleida, en l’onze inicial i conscient que havia d’oferir una actuació convincent ja no només perquè la seva qualitat l’obliga, sinó perquè necessita guanyar confiança per convèncer Ernersto Valverde que pot ser una opció de cara als propers partits, en especial contra el Chelsea, en què no hi haurà Coutinho ni Iniesta, si no hi ha un miracle amb el manxec. En partits com els d’ahir, en la supercopa de Catalunya, on solen participar els menys habituals, els entrenadors se solen fixar en el joc, però sobretot en l’actitud amb què el jugador suplent surt al camp. La desídia és una cosa que no se sol perdonar.

I Dembélé, en aquest aspecte, va aprovar. Des del començament se’l va veure amb ganes, provant coses, encara que la fortuna no el va acompanyar. Va protagonitzar més d’una cursa individual aprofitant la seva extraordinària velocitat. També va deixar algun detall de qualitat ben enganxat a la línia de la banda esquerra, com un túnel en el minut 8, o algun control amb barret inclòs al defensa. En la rematada, però, no va tenir gaire encert. En el primer xut que va tenir, la pilota va sortir molt desviada i en una segona ocasió, que era una centrada, va enviar la pilota als núvols. Va coincidir a la banda esquerra amb Denis Suárez, encara que tampoc van combinar gaire entre ells. Dembélé sobretot va buscar la jugada individual aprofitant la velocitat i el driblatge, els seus punts forts.

Valverde, pensant ja en els propers compromisos, el va retirar del camp en el minut 62 i al seu lloc va fer entrar el jove Carles Pérez. Del partit d’ahir no es poden treure gaires conclusions, però el que sí que sembla evident és que Dembélé necessita tenir més minuts per agafar encara més ritme, però sobretot més confiança. Se’l veu un pèl nerviós, amb ganes de fer massa coses en poc temps, i contra l’Espanyol, això el va portar a prendre alguna decisió equivocada. Físicament, també necessita tornar a sentir-se segur per oblidar del tot les dues lesions que li han impedit tenir una millor adaptació al Barça en aquesta primera temporada. En qualsevol cas, ahir a Lleida va fer un pas endavant, petit, i no enrere.