Per arribar a un mateix destí, de vegades, la vida ens presenta diversos camins. El recorregut futbolístic d’Ignasi Miquel (Corbera de Llobregat, 1992) ha estat més costós del que semblava en un primer moment després de passar pel planter del Barça i l’Arsenal. Els seus inicis com a lateral esquerrà al Corbera i a l’Espanyol van cridar l’atenció dels captadors de l’escola blaugrana, on va estar durant cinc anys a les categories aleví i infantil. A la Masia va destacar per la seva prominent alçada i fortalesa, però no va convèncer del tot els tècnics del club i va haver d’abandonar l’entitat com tants altres nens. Semblava un pas enrere en la seva progressió, però el futur li tenia reservada una gran sorpresa.

En el cadet del Cornellà es va reconvertir definitivament a central i es va poder consolidar a l’eix de la defensa amb una millora constant fins que un dels ulls d’Arsène Wenger a Espanya, es va creuar en el seu camí per canviar-li la vida el 2008. Francis Cagigao, exjugador del filial del Barça i de l’Arsenal, va ser l’observador que, després d’enamorar-se de la sortida de pilota del jove central català, el va reclutar per a les files del conjunt gunner amb 16 anys. “El València va insistir molt per fitxar-lo el Nadal anterior, però el mateix Ignasi va decidir acabar la temporada amb nosaltres demostrant una maduresa admirable. Mesos després va arribar l’oferta de l’Arsenal”, recorda Andrés Manzano, actual director general del Cornellà. Finalment va apostar per marxar a Londres i créixer sota la tutela de Wenger com ja havien decidit fer Cesc, Almunia i Fran Mérida –un dels que més el va ajudar–. Als dos primers els va poder saludar en la primera visita que va fer a la ciutat esportiva per conèixer les instal·lacions i parlar amb el tècnic francès. “El pla que ens va presentar Wenger per a l’Ignasi ens va convèncer a totes les parts”, afegeix Manzano. El que va veure no el va fer dubtar. Londres seria la seva nova casa.

Però l’aventura que començava també tenia desavantatges. Lluny de la família i els amics, en un país amb un altre idioma i nous companys que encara no coneixia el van fer replantejar la seva situació a l’Arsenal al cap de poc temps d’arribar. El mateix club va notar el seu descontentament i li va aconsellar que tornés a Barcelona fins que recuperés les ganes de continuar. Així ho va fer. Miquel va retrobar la il·lusió al costat dels seus i va emprendre el viatge de tornada a Londres convençut de debutar amb Wenger. El seu bon paper a l’equip de reserves, del qual era el capità, li va obrir les portes del primer equip en una eliminatòria de la FA Cup contra el Leyton Orient el gener del 2011. L’actuació del central català va ser notable tot i l’1-1 final que va forçar el replay, i també, la segona titularitat de Miquel en menys d’un mes. La temporada següent, un dels seus somnis es feia realitat. El de Corbera de Llobregat va debutar en la Premier League (4 partits) i en la Champions –en un duel de la fase de grups contra l’Olympiacòs–. No obstant això, assentar-se en l’elit no és fàcil, i menys en un club amb tanta història. El curs següent, el central no va comptar per a Wenger i a l’estiu del 2013 va marxar cedit al Leicester, de la segona divisió anglesa, en el qual va disputar catorze duels. L’escassa participació amb els foxes i la desconfiança per part de l’Arsenal, van forçar la desvinculació del central, que va fitxar pel Norwich, també de la Championship, en el qual va quedar en l’ostracisme absolut.

Gairebé dues temporades perdudes el van fer tornar al futbol espanyol. La Ponferradina va apostar de valent per Ignasi Miquel l’estiu del 2015, i el català va canviar el físic futbol anglès per la competitivitat de la segona divisió. “Era una oportunitat de tornar a començar, de tornar a sentir-me futbolista, de jugar, de disfrutar al camp. Amb l’Arsenal vaig tastar el millor del futbol i treballaré per intentar tornar a una de les millors lligues del món”, va assenyalar el central català poc després d’arribar. Un any de regularitat a El Toralín li van obrir les portes d’un projecte més ambiciós a segona com el del Lugo. A terres gallegues es va guanyar a pols la titularitat des que va arribar l’estiu del 2016 i va cridar l’atenció dels equips de primera divisió. La delicada situació del Màlaga va provocar una revolució total a la plantilla en el mercat d’hivern passat per tractar de salvar la categoria, i Míchel –ja acomiadat de la banqueta– no va dubtar a reclutar Miquel per reforçar l’eix de la defensa. Amb 25 anys, per fi s’havia guanyat el dret a ser futbolista de primera divisió. No està sent una estrena fàcil en un club immers en una crisi absoluta i que té peu i mig a segona divisió. Una competició que coneix molt bé Miquel, però a la qual no vol tornar. En canvi, les seves prestacions han convençut totalment la secretaria tècnica i els aficionats malaguenys, que el comencen a veure com un dels pilars de la reconstrucció de l’equip si el descens es consuma.

Avui, serà titular contra el Barça, equip que el va veure créixer però que no va apostar prou per ell en el salt a cadets. Sens dubte, una revàlida personal i professional per demostrar que els contratemps el van ensenyar a lluitar quan era un nen petit, i això l’ha fet ser un millor futbolista, que s’ha guanyat el dret d’intentar aturar estrelles com Messi i Suárez. “És el millor equip del món ara mateix, però no són invencibles”, va advertir Miquel dijous.