Barça

El rival a la Champions

Forjat en el fred

El brasiler, autor del gol a Stamford Bridge, es va consolidar formant part del Xakhtar Donetsk dels brasilers

Si Messi no hagués aconseguit empatar a Stamford Brigde gràcies a una assistència d’Iniesta, el partit d’anada dels vuitens de final entre el Chelsea i el Barça hauria tingut un protagonista absolut: Willian Borges da Silva. El menut brasiler va ser el factor diferencial de l’equip londinenc i un dels futbolistes que més va fer anar de corcoll l’equip blaugrana. Els de Valverde no estarien en una posició avantatjosa en l’eliminatòria si les seves dues primeres rematades no s’haguessin estavellat als pals, al dret i a l’esquerre. També va ser seu el gol dels anglesos en una jugada mal defensada, perquè el van deixar sol a la frontal i, és clar, a la tercera no va perdonar amb un xut de rosca ajustat que va superar el bosc de cames que hi havia tapant la visió de Ter Stegen.

Abans de ser un referent del Chelsea i habitual de la canarinha, Willian es va anar forjant com a gran futbolista en el fred, a Ucraïna, en aquell Xakhtar Donetsk que va dirigir Mircea Lucescu, que va fer una aposta per fitxar jugadors brasilers des que es va fer càrrec de l’equip des del 2004.Willian va arribar a Donetsk el 2007, amb només 19 anys i procedent del Corinthians. Els ucraïnesos van pagar per ell 14 milions d’euros, una xifra gens menyspreable però que van aconseguir amortitzar tant esportivament com econòmicament. Aquell Xakhtar va tenir entre els seus admiradors Pep Guardiola, que d’aquell equip va acabar fitxant el defensa central Txigrinski per al Barça. “Del mig del camp en endavant, el Xakhtar té cinc o sis brasilers boníssims, que podrien jugar en qualsevol equip”, va afirmar poc abans d’enfrontar-se amb ells en la Champions. Un d’aquests a qui es referia era Willian, a qui no va deixar de seguir i fins i tot es va plantejar fitxar-lo per al seu Barça. Li agradaven les seves característiques, perquè és un extrem que es pot desenvolupar per les dues bandes, amb bon driblatge i que malgrat que amb camp per córrer és molt perillós, també té capacitat per associar-se amb els companys.

Va ser un jugador imprescindible per a Lucescu, però de mica en mica el Xakhtar, on va estar sis temporades, li va anar quedant petit. A Ucraïna ja ho havia fet tot. Fer-se un bon nom i guanyar tretze títols locals, entre lligues, copes i supercopes, a més de la UEFA del 2009. Va fer les maletes el 2013, però quan tothom pensava que marxaria a un equip capdavanter d’Europa va acabar fitxant per l’Anzhi, de la lliga russa, on va compartir vestidor amb Samuel Eto’o. Van pagar per ell gairebé 40 milions d’euros, una operació més del multimilionari Suleiman Kerimov, el propietari, que volia fer de l’Anzhi un gran equip. La falta de resultats va provocar que rebaixés el pressupost i que s’hagués de desprendre dels seus millors jugadors. Willian, llavors sí, va marxar a una gran lliga europea per enrolar-se al Chelsea, on s’ha acabat de consagrar i on seguirà, com a mínim, fins al 2020. Amb els londinencs ha guanyat dues lligues angleses, l’any passat i la del curs 2014/15 i també ha estat escollit millor futbolista de la Premier.

Malgrat que és feliç a Anglaterra, li hauria entusiasmat poder formar part del Barça, perquè sap que ha estat en l’agenda blaugrana més d’un cop. A més, mai ha amagat que considera Messi el millor futbolista del món i que el seu gran ídol és Ronaldinho.

37,5
milions
va pagar el Chelsea per fitxar-lo de l’Anzhi, de la lliga russa.
9
gols
ha marcat amb el Chelsea entre tots els partits de Champions.
140
partits
va jugar amb el Xakhtar Donetsk.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)