Barça

El rival

Kepa Arrizabalaga

Un guardià per a anys

Kepa s’ha erigit, amb només 23 anys, en l’amo i senyor de la porteria de l’Athletic, club que el gener passat va assolir la seva renovació quan semblava que el seu fitxatge pel Real Madrid era qüestió d’hores

Tot i la seva poca experiència a la primera divisió, Arrizabalaga destaca per la seva gran maduresa i seguretat

“És un portermolt complet. Segur sota els tres pals, àgil, amb bona col·locació i que transmet molta tranquil·litat”, opina Dani Aranzubia

“El millor per a mi era seguir en l’Athletic Club. És un privilegi poder defensar les porteries de San Mamés cada 15 dies.” Així va ser com, el 22 de gener passat, Kepa Arrizabalaga (3 d’octubre de 1994, Ondarroa, Biscaia) va donar per tancada l’opció de marxar al Real Madrid, en renovar per l’Athletic, després d’uns mesos en què es va donar per fet el seu fitxatge pels blancs. Finalment, però, els dubtes de Zidane a canviar de porter a mitja temporada i la recomanació dels metges del Madrid que passés per la sala d’operacions per solucionar una lesió que a Bilbao s’estava tractant de forma conservadora van acabar per convèncer Kepa d’ampliar el seu contracte amb els lleons, convertint-se així en uns dels grans referents de San Mamés, que enguany està comprovant com l’Athletic necessita una regeneració profunda per tornar a competir pels primers llocs de la lliga. Perquè Kepa, tot i tenir només 23 anys i molt poca experiència a primera, ja és un dels millors porters del campionat, un estatus que s’ha guanyat a pols, gràcies a la seva regularitat i als seus grans dots. “És un porter molt complet. Segur sota els tres pals, àgil, amb bona col·locació i que transmet molta tranquil·litat a l’equip i als aficionats”, opina Dani Aranzubia, porter de l’Athletic del 2000 al 2008. “Sembla que hagi jugat tota la vida, però el que ara li falta és acumular experiència. Ho té tot per ser el porter de l’Athetic de la pròxima dècada”, afegeix.

I és que Kepa només suma 43 partits a primera, una xifra força minsa que xoca amb el llarg temps que fa que el seu nom sona entre els escollits per ser un dels millors porters d’Europa. Captat per l’Athletic quan només tenia nou anys, Arrizabalaga sempre va ser un jugador avançat, fins al punt de passar per davant de porters de més edat, com ara Serantes o Aitor Fernández. Ràpidament es va veure que el seu lloc era a San Mamés, i per això l’Athletic va decidir accelerar la seva maduració mitjançant cessions, primer a la Ponferradina i després al Valladolid, on Kepa va continuar demostrant la seva enorme vàlua. L’estiu del 2016, de fet, el club de Pucela va demanar ampliar la cessió, però va topar amb l’opinió de Valverde, que va decidir que havia arribat el moment que Kepa encetés el seu camí amb el primer equip de l’Athletic, on alternaria la titularitat amb Gorka Iraizoz. I ja en el seu debut, contra el Deportivo, el porter d’Ondarroa va fer aturades de mèrit, i va repetir les bones sensacions contra el València, el Granada i el Sevilla. Finalment, i malgrat que Gorka va jugar alguns partits, Kepa es va acabar fent l’amo i senyor de la porteria dels lleons, fins erigir-se en una de les grans revelacions de la lliga, un gran curs que va tancar amb el subcampionat d’Europa sub-21, a Polònia.

Les maleïdes lesions

L’única pega de la gran campanya que va signar Kepa va ser una lesió muscular que es va fer al recte anterior de la cama dreta, i per la qual es va estar dos mesos a la infermeria. De fet, les lesions s’han convertit fins ara en el principal maldecap del porter, que ja en la seva etapa en el filial dels bascos es va perdre diversos partits per uns dolors d’esquena i per una fractura en un dit de la mà. La més preocupant, però, la va tenir el desembre passat, i en plena negociació amb el Madrid, quan va transcendir que el porter tenia una lesió a la base del segon metatarsià del peu dret. En aquells moments, el comunicat de l’Athletic es va interpretar com una mesura de pressió al jugador, ja que es va optar per un tractament conservador que s’allargaria fins al mercat d’hivern, mentre que el Madrid va demanar al porter que s’operés, fet que el deixaria tres mesos de baixa i, molt probablement, fora del mundial de Rússia. Tot plegat, afegit als dubtes de Zidane, va provocar que Kepa decidís quedar-se a Bilbao. I a San Mamés, és clar, somriuen, en veure que tenen porter per a molts i molts anys. “El club no necessitava els diners, sinó tenir la porteria coberta per a les properes temporades. El futbol d’ara on és com el d’abans, en què quan un gran porter arribava ja era per als següents deu o dotze anys, però no tinc cap dubte que Kepa serà el guardià de San Mamés durant molt de temps”, sentencia Aranzubia.

Passió pels ocells
Una de les grans aficions de Kepa és l’ensinistrament de caderneres, una passió que comparteix amb el seu pare i que va encetar amb només cinc anys. El 2008, Oker, un dels seus ocells, va ser campió de cant de Biscaia, títol que va repetir l’any següent, en què, a més, Rocky i Raikkonen, caderneres també ensinistrades per Kepa, van quedar en el segon lloc.
43
partits
acumula Kepa a primera, categoria en què va debutar la temporada passada sota la direcció de Valverde.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)