Barça

Cal aixecar-se de la lona

L’eliminació contra la Roma ha suposat un cop anímic duríssim per a l’equip, però l’objectiu del doblet obliga el Barça a una reacció ferma. Primordial vèncer avui el València

El Barça està tombat a la lona. Grogui. Els gols de Dzeko, De Rossi i Manolas van fer mal. Tres cops senzillament letals. Difícils d’entomar. Primer un Jab d’esquerres del bosnià per temptejar. Crochet de l’internacional italià des dels onze metres vorejant el KO i definitiu ganxo amb la dreta del central grec per culminar la feina. Cap barcelonista, ni tan sols el més pessimista, s’hauria imaginat una pallissa com la viscuda dimarts a l’Olímpic de Roma. L’eliminació prematura del Barça en aquesta Champions és d’aquelles que costen de digerir. Molt. Pel context de l’eliminatòria després del 4-1 de l’anada al Camp Nou, per la teòrica inferioritat del rival i sobretot per les expectatives generades d’una opció històrica de poder repetir el triplet. Res. El Barça no serà el 26 de maig a Kíev.

Va fer mal no ser present ahir al migdia a Nyon en el sorteig de les semifinals. Però el mal ara ja està fet. Ara la gran pregunta és saber quina és la capacitat de reacció d’aquest equip, perquè el Barça és un púgil acostumat a pegar. No és ell qui encaixa cops. Ell castiga. Feia mesos que etzibava cops als rivals. L’un rere l’altre. Sense parar. 38 jornades invictes a la lliga fins a igualar el llegendari rècord de la Real de final dels 70 i fermesa també en la copa del rei i a Europa fins al desastre de dimarts. Però ara, amb un sol partit, l’escenari ha variat.

Els amants a la boxa recordaran amb nostàlgia encara avui el mític combat de l’any 75 a Manila entre Muhammad Ali i Joe Frazier III. Catorze rounds de pura boxa fins que Eddie Futch, el preparador de Frazier, va decidir tirar la tovallola. Cops i més cops. Dos cossos forjats per pegar i entomar. Tècnica i resistència. Un combat etern. Èpic. El Barça no està acostumat a aquest tipus de combats. Aquesta temporada ha resolt molts combats en el primer assalt, amb autoeficiència. Per KO. Tot anava rodat fins dimarts. L’equip ja feia setmanes que mostrava símptomes de fatiga, però tirava d’inèrcia. Fins la visita a Roma. Segurament el vestidor no estava preparat per al cop anímic que ha suposat quedar fora d’Europa amb un 3-0 en contra i en aquestes circumstàncies. Vejam. Això és el que cal comprovar ara. Perquè és precisament ara quan la mentalitat i la capacitat de resistència d’un campió es posa a prova. La bufetada ha estat colossal. L’ego del vestidor està tocat. Les cares d’Iniesta i Messi eren un poema dimarts a Roma. Però toca aixecar-se. El doblet espera el Barça. La lliga i la copa no són pas cap premi menor i el Barça les ha de guanyar. Sí o sí. La ferida està oberta i la visita avui del València al Camp Nou no suposa un combat precisament plàcid, però cal reaccionar. A Valverde li han plogut crítiques pel seu plantejament tàctic a Roma i pel seu poc intervencionisme en la segona part, però no farà com Eddie Futch al 75. La tovallola, quieta al seu lloc. Plegadeta. Ja ho va dir ahir en roda de premsa: l’equip no es posarà a ploriquejar.

Cinc partits separen el Barça del doblet. Abans de la final a caixa o faixa del proper dia 21 d’abril contra el Sevilla al Wanda Metropolitano, el Barça té primer dos partits importantíssims contra el València i el Celta en la lliga. Si els guanya tots dos, ja només li faltaran dues victòries més per ser matemàticament campió. Això sempre que, és clar, l’Atlético no falli. Ara mateix queden 21 punts en joc i l’avantatge d’11 punts respecte a l’Atlético de Madrid sembla insalvable pels de Simeone. Però primer cal guanyar avui. Dues victòries contra dos equips de l’entitat d’aquest València de Marcelino i el Celta serien, a més, la millor demostració de força abans de la final de copa contra un Sevilla que també arriba tocat a la cita després de quedar també fora del somni de Kíev a mans del Bayern de Heynckes.

El València arriba al Camp Nou tercer en la classificació, a davant del Real Madrid, i en un moment de forma extraordinari. Els de Marcelino han guanyat vuit dels últims nou partits de lliga i l’altre l’han empatat. De fet, el València no perd des del 8 de febrer, precisament contra el Barça a Mestalla, en partit de copa del rei (0-2). Per a aquest partit el tècnic de l’equip de la capital del Túria recupera el central Jeison Murillo, mentre que ha decidit deixar a València per decisió tècnica l’exblaugrana Montoya. Coquelin, de baixa de llarga durada, tampoc serà lògicament avui a Barcelona. Ernesto Valverde, per la seva banda, no podrà comptar ni amb Digne ni amb Rakitic, operat dimecres d’una fractura del metacarpià del dit polze de la mà esquerra. Qui sí ha entrat en la llista de convocats facilitada ja ahir pel club és Sergio Busquets. El de Badia continua amb molèsties al peu i veurem si és titular o Valverde li dona descans. La baixa de Rakitic no convida a la rotació de Busquets, però la imminència de la final de copa potser acaba influint en la decisió. El seu lloc l’ocuparia André Gomes.

Alerta haurà d’anar el Barça amb Rodrigo Moreno, un dels noms de moda. Suma 15 gols a la lliga, ha marcat contra Alemanya en un dels últims amistosos d’Espanya per al mundial, i ja sap què és marcar-li al Barça aquesta temporada 2017/18.

OBLIGATS A REFER-SE

Fer el 6 de 6 contra València i Celta seria un impuls vital amb vista a la final del dia 21

SERGIO, CONVOCAT

Busi està a la llista. Sense Rakitic, podria forçar, però la final del Wanda també condiciona

UN VALÈNCIA DOLÇ

Ha guanyat 8 dels 9 últims partits. No perd des de fa dos mesos, contra el Barça en la copa

Marcelino: “És difícil que perdin dos partits seguits”

Marcelino García Toral va parlar ahir en roda de premsa i considera que la desfeta europea del Barça d’aquesta setmana no necessàriament ha de condicionar el partit d’avui al Camp Nou. De fet, segons ell, que el Barça ja hagi perdut un partit fa quatre dies fins i tot redueix les possibilitats d’una altra relliscada per un simple fet estadístic: “És difícil que el Barça perdi dos partits seguits. Tenen un potencial tan gran que això no els hauria d’influir”, deia ahir. “Tenen Messi. Ell sol ha marcat més gols que molts equips d’aquesta lliga. Potser després de les molèsties que no li van permetre jugar amb l’Argentina, li ha costat agafar el seu ritme de sempre, però en qualsevol moment et pot fer un estrip”, avisa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Barça empata i acaba invicte la fase de grups (1-1)

Sense derrotes. Els de Valverde s’han avançat amb un gol de Dembélé però han sucumbit en una segona part dominada pel Tottenham

BARCELONA
 

Iniesta: “No hem de ‘matar’ a Dembélé. La situació encara és solucionable”

BARCELONA
 

L’honor i acabar invictes

barcelona
 
Ernesto Valverde
Entrenador del Barça

“Dembélé? Havíem guanyat el derbi, feia sol... M’esperava un dia tranquil, sí”

BARCELONA
 

El Girona - Barça no es jugarà als Estats Units

barcelona
 

Lenglet tanca el cercle

BARCELONA
 

El Barça, a l’aguait tot i tenir amarrada la classificació

barcelona
 

“Parlar de Leo és parlar del millor”

BARCELONA
 

Confiança en el Barça per ser al sorteig de vuitens

BARCELONA