Petita dosi d’autoestima

El Barça jugava ahir contra el València amb l’obligació d’aconseguir un bon resultat que l’acostés encara més al títol de lliga. També amb la necessitat de canviar la imatge després de la inesperada i humiliant eliminació en la lliga de campions contra la Roma. Era difícil aixecar-se, perquè la derrota va suposar una garrotada que costarà de pair, però era necessari fer-ho perquè dissabte vinent espera la final de la copa i encara queda acabar de guanyar una lliga que el Barça mereix per la seva trajectòria impecable. El primer dels objectius es va aconseguir. Nova victòria contra el València i ja només són set els punts que han de sumar els d’Ernesto Valverde per guanyar el campionat. El segon objectiu es va assolir a mitges. Evidentment, la imatge de l’equip va ser molt diferent i molt millor que la de Roma –tampoc era gaire difícil aconseguir-ho–, però el partit va confirmar que el grup no passa el seu millor moment físic i tampoc mental. La pilota no circula tan ràpid com fa unes setmanes, i hi ha futbolistes que han baixat de to físic. La qualitat dels blaugrana, però, és suficient per guanyar partits en la lliga sense fer el més gran dels esforços tot i jugar contra un dels millors equips del torneig. A Europa, la cosa és diferent.

El Barça necessitava rescabalar-se de la profunda decepció que va suposar l’eliminació de la lliga de campions a Roma, però la veritat és que no era el millor dia per intentar-ho. Els jugadors, encara amb les cares llargues i necessitats d’aixecar la moral, necessitaven el suport del públic. Però el dia de pluja a Barcelona va fer que el Camp Nou no tingués una bona entrada. El rival, el València, era l’equip amb millor forma de la lliga. Tercer en la classificació, havia recuperat la bona forma de l’inici de campionat que el va fer ser rival directe en la lluita pel títol fins que va acabar l’any. Els de Marcelino arribaven al Camp Nou sumant vuit victòries i un empat en els últims nou partits. Sabent de la dificultat del rival, i tot i saber que dimarts espera un difícil desplaçament a Vigo i dissabte vinent, la final de copa, Valverde no es va guardar res. Els jugadors estan cansats físicament i mentalment. Es nota al camp, però contra el València van tornar a jugar pràcticament els mateixos de Roma, amb l’entrada de Coutinho per Semedo i la de Paulinho pel lesionat Rakitic. Un altre cop Dembélé a la banqueta i també el 4-4-2, el dibuix preferit del tècnic en els grans partits.

Tot i reforçar el mig del camp, el Barça no va ser capaç de controlar el joc en la primera part. També és veritat que el València, que va començar pressionant molt amunt la sortida de pilota blaugrana, va veure com els de Valverde arribaven amb perill a l’àrea de Neto unes quantes vegades, convertint aquesta primera part en un intercanvi de cops del qual va sortir vencedor el Barça. Per un gol de Luis Suárez i per les aturades de Ter Stegen. L’uruguaià va fer el primer gol del partit en el minut quinze. L’equip de Valverde ja havia creat perill abans en un parell de bones arribades de Jordi Alba per l’esquerra, però el gol va arribar gràcies a una passada profunda de Coutinho que Luis Suárez va rematar tal com venia sorprenent el porter del València. Les oportunitats dels de Marcelino van tenir quasi sempre Guedes com a protagonista. En totes va trobar la inspiració de Ter Stegen que, curiosament, va ser qui va crear l’oportunitat més clara del València, amb una mala passada que va quedar a peus de Rodrigo. El porter alemany va rectificar amb una gran aturada enviant la pilota a córner amb l’ajuda del pal.

Si Ter Stegen havia estat un dels protagonistes blaugrana en la primera part, Samuel Umtiti ho va ser en els primers minuts de la segona. El central francès ha estat un dels assenyalats després de la desfeta de Roma. Ha passat de ser indiscutible i un ídol a ser qüestionat després de saber-se que les negociacions per renovar no van tan bé com seria desitjable i d’una baixada de rendiment més conseqüència de la lesió que es va fer al desembre que d’una altra cosa. Les crítiques dels últims dies al francès encara haurien estat més ferotges si el guió del que va passar a l’inici de la segona part hagués estat diferent. Umtiti va relliscar quan feia poc que el joc s’havia reprès i Rodrigo va quedar sol davant de Ter Stegen. Piqué va salvar el gol sota els pals. Sense temps per a cap mena de retret, el francès va capgirar la situació amb una excel·lent rematada de cap en el servei d’un córner que apuntalava la victòria. Perquè després d’encaixar el segon gol, el València ja no es va aixecar fins als minuts finals, quan Parejo va transformar un penal fet per Dembélé que no va fer perillar la victòria blaugrana. El triomf deixa els de Valverde a set punts del títol i fa que el Barça encadeni 39 partits en la lliga sense perdre. Queda, així, en solitari en aquest registre superant la Real Sociedad d’Alberto Ormaetxea (38 triomfs seguits).