Si dos equips s’han guanyat durant els últims anys l’etiqueta de finalistes habituals, aquest són el Barça i el Sevilla. La de copa de dissabte al Wanda Metropolitano reafirmarà una trajectòria que ha permès als dos clubs escriure l’època més triomfal de la seva història. De fet, per al Barça serà la 25a final des de la temporada 2008/09, quan Pep Guardiola es va fer càrrec del conjunt blaugrana per tal de dirigir una generació de somni liderada per Leo Messi. Per al Sevilla, la 17a des de la campanya 2005/06, quan va guanyar l’Europa League –llavors encara denominada copa de la UEFA– i va iniciar una progressió que ha sabut mantenir fins avui.

En els últims deu anys el Barça sempre ha disputat alguna final estatal o europea, amb un balanç notable: 5 copes, 3 Champions, 5 supercopes d’Espanya, 3 mundials de clubs, 3 supercopes d’Europa. Un allau de títols –i s’hi han d’afegir sis lligues– que evidencien la fiabilitat blaugrana a l’hora d’afrontar partits com el de dissabte al Wanda. La ratxa va començar amb l’històric triplet certificat el 2009 i que va continuar la temporada següent per tal de fer un sextet inèdit en afegir-hi la supercopa d’Europa, la d’Espanya i el mundial de clubs de manera consecutiva. Durant aquest període, el conjunt blaugrana ha guanyat les tres finals de la Champions que ha disputat –dues amb Guardiola i una amb Luis Enrique a la banqueta–, així com els tres mundials de clubs que ha pogut disputar en condició de campió continental. De fet, només ha ensopegat en cinc de les 25 finals disputades: 2 de copa (2011 i 2014) i 3 de la supercopa d’Espanya (2012, 2015 i 2017), amb el Madrid i l’Athletic com a botxins.

El Sevilla, però, ha demostrat que també ha après a competir en cites a cara o creu durant els darrers dotze anys. El conjunt sevillista presenta un balanç positiu pel que fa a finals guanyades (9) i perdudes (7). De tres finals de copa, n’ha guanyat dues; de tres finals de la supercopa d’Espanya, n’ha guanyat una; de cinc de la supercopa d’Europa, n’ha guanya una, i pel que fa a l’Europa League, ha acreditat un ple de cinc títols en cinc finals. De fet, la segona competició continental s’ha erigit en el trofeu fetitxe del club andalús des que va guanyar el primer títol, el 10 de maig del 2006, al Philips Stadium d’Eindhoven en endossar un contundent 0-4 al Middlesbrough. Juande Ramos dirigia un equip que tenia com a principals referents al camp Luis Fabiano, Kanouté i l’exblaugrana Dani Alves. El sevilla va saber aprofitar l’empenta que li va donar aquell títol, i la temporada següent guanyaria la supercopa d’Europa, precisament imposant-se al Barça de Frank Rijkaard a Mònaco per un clar 0-3. Aquella temporada 2006/07 va ser la més llorejada del club, ja que també va guanyar la copa –feia 59 anys que no la guanyava– en imposar-se al Getafe, i va revalidar l’Europa League en superar l’Espanyol en la final disputada a Glasgow. Després de Juande Ramos, l’arribada d’Unai Emery a la banqueta l’any 2013 va revitalitzar els èxits del Sevilla. Tres Europa League consecutives –desfent-se de rivals de la talla del Benfica (2014) i el Liverpool (2016)– van permetre tornar a omplir les vitrines. Per contra, no va tenir la mateixa eficàcia en finals d’àmbit estatal. De fet, en va perdre dues de la supercopa d’Espanya, així com la final de copa del 2016. Totes tres vegades el seu botxí va ser el Barça. Dissabte els dos clubs tornaran a veure’s les cares.