Les finals entre el Barça i el Sevilla s’han erigit en una cita habitual des que va arrencar el nou segle. La de demà, dissabte, al Wanda Metropolitano serà la sisena d’una sèrie que va arrencar el 2006 –ara fa dotze anys–, coincidint amb la final de la supercopa d’Europa. Tornarien a topar en la final del mateix trofeu disputada el 2015, així com també en les de la supercopa d’Espanya 2010 i 2016 i de la copa 2016. El balanç és favorables als interessos del club blaugrana, que n’ha sortit vencedor en quatre de les cinc ocasions.

Precisament, a hores d’ara l’única vegada que el Sevilla ha aconseguit superar el Barça en una final va ser en la primera que van disputar, coincidint amb l’esmentada supercopa d’Europa del 2006. El conjunt blaugrana, llavors dirigit per Frank Rijkaard i amb Ronaldinho com a referent sobre el camp, hi va accedir per la seva condició de campió de la Champions del curs 2005/06, mentre que els andalusos s’havien imposat en l’Europa League (llavors encara denominada copa de la UEFA). Tots dos equips van trobar-se el 25 d’agost del 2006 a l’estadi Louis II de Mònaco, i els andalusos, amb Juande Ramos a la banqueta, van imposar-se per un contundent 0-3, amb gols de Renato, Kanouté i Maresca. Dani Alves, que dos anys més tard fitxaria pel Barça, seria escollit com el jugador més valuós d’aquella final. “S’havia parlat de guanyar moltes copes, però s’han de guanyar al camp, i ells han estat superiors”, va reconèixer després del duel Carles Puyol, fent-se ressò de l’excés de confiança que va envoltar la preparació dels blaugrana amb vista al duel. Aquella derrota marcaria l’inici del declivi de l’etapa de Rijkaard a la banqueta.

Les quatre finals posteriors es decantarien a favor del Barça, tot i que el Sevilla s’ha definit pel fet de ser un rival difícil de batre. Es va poder comprovar fa just dos anys enrere, coincidint amb la final de copa del 2016. Va caldre arribar fins a la pròrroga perquè l’equip blaugrana, que va resistir més d’una hora en inferioritat al camp per l’expulsió de Mascherano, s’imposés gràcies als gols de Jordi Alba i Neymar. “Jugar amb un home menys tanta estona sempre costa. Hem fet un partidàs”, va destacar Andrés Iniesta. Aquell triomf va permetre als de Luis Enrique tancar el curs amb un doblet.

També es ben recordada la final de la supercopa d’Europa del 2015, que també va haver de resoldre’s en la pròrroga. L’heroi del partit va ser Pedro Rodríguez, autor del definitiu 5-4 en el minut 114. Va ser l’últim servei al Barça del davanter canari, ja que deu dies després s’anunciaria el seu traspàs al Chelsea. La final es va complicar més del previst per al Barça, ja que el Sevilla va reaccionar a un 4-1 (52’) fins a forçar el temps afegit amb els gols de Reyes, Gameiro i Konoplyanka. “El Sevilla ataca amb molta gent i ens ha agafat. Hem de corregir coses”, advertia Iniesta en finalitzar aquella final, disputada a Tiflis (Geòrgia).

Pel que fa a la supercopa d’Espanya, els Barça-Sevilla han protagonitzat dues edicions, resoltes a favor del club català. La primera va ser la del 2010 i els blaugrana, amb Pep Guardiola a la banqueta, van aixecar un 3-1 encaixat al Sánchez Pizjuán en el partit d’anada. Ho van aconseguir gràcies al 4-0 registrat en el de tornada al Camp Nou i amb Messi, autor d’un hat trick, com a gran protagonista de la nit. L’any 2016 els dos conjunts van tornar a jugar-se el trofeu, el Barça per la seva condició de campió de l’anterior lliga i el Sevilla com a subcampió de copa. Llavors la superioritat blaugrana va ser més clara: 0-2 al Sánchez-Pizjuán i 3-0 al Camp Nou.

Demà, sobre la gespa del Wanda Metropolitano, s’afegirà el sisè capítol d’una sèrie que ja destil·la aromes de clàssic.