El futur immediat de Leo Messi passa per Rússia. L’astre argentí no pensa en cap altra cosa que aixecar la copa del món amb l’albiceleste el pròxim 14 de juliol a l’estadi Luzhniki de Moscou. L’obsessiona guanyar un mundial. És el seu etern anhel. El seu altre desig, menor, segueix sent jugar algun dia al futbol argentí. Mai ho ha amagat. Els seus plans de futur, però, continuen ben lligats a Catalunya. Res de moure’s del FC Barcelona per ara: “Cada vegada tinc més clar que a Europa, aquest [el Barça] serà el meu únic lloc. Segur. Després sempre he dit que tinc ganes de jugar a l’Argentina. No sé si passarà o no, però sí que és cert que ho tinc en ment. M’agradaria provar-ho ni que fos sis mesos o alguns partits amb Newell’s. Però, repeteixo, a Europa només jugaré al Barça.”

Després del que va succeir l’estiu passat amb Neymar i amb les xifres astronòmiques que s’estan movent últimament en el mercat, aquest missatge expressat a l’entrevista concedida al programa Pasión por el Fútbol, a Canal 13, reconforta el barcelonisme. Aquestes paraules contrasten si més no amb l’incendi generat per Cristiano Ronaldo i Gareth Bale amb les seves declaracions tot just després de guanyar la Champions a Kíev, a través de les quals deixaven la porta totalment oberta a una possible sortida del Real Madrid, fossin amb el rerefons que fos.

Messi també va parlar de les sensacions estranyes que li produirà el fet de no veure Andrés Iniesta al vestidor blaugrana la pròxima temporada: “El futbol i jo trobarem a faltar Iniesta. És un futbolista únic. És difícil substituir algú com ell en tots els sentits.”

Aquest serà l’últim mundial d’Iniesta i qui sap si també l’últim de Messi. Preguntat per la possibilitat d’haver pogut jugar en el seu moment amb la selecció espanyola, ell ho té claríssim: “L’altre dia ho parlàvem amb un amic. Ell em deia que si hagués jugat amb Espanya ja tindria un mundial. Però no seria el mateix. Però ser campió amb l’Argentina seria una cosa única.” “És cert que quan jo tenia 15 o 16 anys va venir el preparador de la sub-17 a preguntar-me sobre les meves intencions. Va ser a Finlàndia, en aquell equip on hi havia Fàbregas. Però jo mai no he pensat en la possibilitat de jugar amb Espanya.”

Durant l’entrevista també hi va haver lloc per a confessions d’àmbit més personal: “M’agrada comprar roba, però no m’agrada el fet d’anar-hi. Prefereixo comprar per internet. Me rompe las bolas haver d’anar i emprovar-me les coses, canviar-me... Quan acompanyo Antonella acabo fastiguejat. Quan hi vaig sol, intento anar de pressa. Entro al local i faig el que he de fer i marxo. Quan vas amb la senyora o els nens, no pots fer-ho.”