Barça

L’home que va aixecar la quarta

Va ser un jugador important en el Barça de Guardiola i es va guanyar el cor de tots els barcelonistes després de superar amb èxit un tumor al fetge

Éric Abidal té guanyat per sempre el cor de tots els barcelonistes. La seva figura és un exemple d’integració al club, a la ciutat i també en la societat catalana, a la qual ja considera part de la seva família. Una estima aconseguida, sobretot, per l’exemple de superació que va demostrar quan li va ser diagnosticat un tumor al fetge, el març del 2011. Operat el 17 de març, la seva fortalesa i les seves ganes de lluitar i continuar jugant van fer que es recuperés en un temps rècord i que reaparegués en els terrenys de joc en una data especial. El 3 de maig, Pep Guardiola va donar-li els últims minuts del partit de semifinals de Champions contra el Real Madrid al Camp Nou. Aquell dia el Barça va celebrar com mai el passi a la final i la completa recuperació del defensa francès.

En la final de Wembley, només dos mesos i mig després de ser operat, Abidal va ser titular en la final de Wembley. Al marge del títol, d’aquella final es recordarà sobretot el gest que va tenir el capità Carles Puyol de cedir-li l’honor d’aixecar la quarta copa de Champions de la història del club. Un moment del qual Abidal sempre ha dit que mai oblidarà aquell enorme gest de generositat. El gener del 2012 va renovar el seu contracte amb el Barça per una temporada més, però al febrer va tenir una recaiguda que el va obligar a tornar a la sala d’operacions per fer-se un trasplantament de fetge. Va tornar als camps l’abril del 2013, però poc després anunciava que deixava el club, després que l’entitat decidís no renovar-lo, incomplint la promesa que li va fer Sandro Rosell que ho faria si es recuperava.

Això va deteriorar força les relacions entre Abidal i aquella junta directiva, als que va voler demostrar que podia seguir jugant a un bon nivell fitxant pel Mònaco i penjant les botes en l’Olympiacòs, encara que no va acabar la temporada. Va tornar a l’escena barcelonista quan es va sumar a la candidatura de Joan Laporta en les eleccions del 2015. Si l’expresident hagués guanyat els comicis, hauria ocupat el càrrec que ara ha aconseguit uns anys més tard. Durant aquella campanya, Abidal ja va insistir molt en el missatge que calia potenciar el planter per intentar nodrir de joves talents el primer equip. Laporta no va guanyar, i ho va fer Bartomeu, que va iniciar un procés d’aproximació al francès, que continuava sent un símbol per a tots els seguidors del Barça. Va signar un conveni amb la seva fundació i després es va incorporar a la nòmina d’ambaixadors del club.

Abidal arriba a la secretaria tècnica del Barça després d’haver-se convertit en un emblema i en un símbol de valors i superació. I ningú s’ho hauria imaginat mai quan va arribar, l’estiu del 2007, en l’últim any de Rijkaard, i que els seus inicis no fossin fàcils. De fet va criticar públicament la poca companyonia que hi havia en aquells moments. L’arribada de Guardiola, però, ho va canviar tot, i el francès es va convertir en indiscutible al lateral esquerre en el millor Barça de la història.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)