És aquesta l’onzena vegada que el Barça visita els Estats Units. Molt ha plogut des de la primera, fa 81 anys. Ho va fer en unes condicions molt diferents de les actuals. Ara ho fan per guanyar 9 milions d’euros. Aquella vegada, ho van fer escapant de la Guerra Civil que s’estava lliurant a Espanya després que el dictador Francisco Franco s’alcés contra la República el 18 de juliol de 1936. La gira, que va portar el Barça primer per Mèxic i després pels Estats Units, va permetre al club tenir un benefici net de 460.000 pessetes, que Rossend Calvet, secretari del club, va dipositar en un banc de París esperant que acabés la guerra. Aquells diners van ser cabdals perquè el club pogués reiniciar el seu camí una vegada el franquisme es va imposar a Espanya.

Aquella gira va començar a Mèxic, on el Barça va jugar deu partits. La proposta la va fer l’empresari Manuel Mas Serrano, exjugador de la secció de beisbol, mitjançant el seu amic Josep Iborra, porter de l’equip. L’expedició la van formar quinze futbolistes i cinc persones més entre cos tècnic i empleats. Era una aventura quasi obligatòria degut a la situació que es vivia a Catalunya, i una manera que els futbolistes poguessin guanyar diners jugant a futbol, ja que la guerra havia anul·lat les competicions. A Mèxic, un dels països que van estar al costat de la República, el Barça es va enfrontar a equips com el Necaxa, l’Atlante i l’América, i després de dos mesos va arribar una oferta per jugar una sèrie de partits als voltants de Nova York i guanyar més diners. A Nova York ja no hi va viatjar Martí Vantolrà, una de les figures de l’equip, que es va exiliar després d’enamorar-se de la neboda del president del país, Lázaro Cárdenas. El 6 de setembre de 1937 van jugar el primer partit al Comercial Field contra el Brooklyn Hispano davant de 6.000 espectadors. Va guanyar el Barça (2-4). El Barça va jugar amb bona part de la plantilla que havia fet el president Josep Suñol, afusellat un any abans a la serralada de Guadarrama. Va anar al partit l’ambaixador republicà a Washington, Fernando de los Ríos, i el Barça es va identificar amb la democràcia i la República. Els jugadors que dirigia Patrick O’Connell van jugar tres partits més, i tots tres els van guanyar. Contra un combinat de l’Hispano reforçat per futbolistes del Saint Mary’s Celtics (3-4), una selecció de l’American Soccer League (0-2) i un equip creat per a aquell partit, el Jewish All Stars, amb futbolistes dels dos equips de la comunitat hebrea, el Hatikvoh i el Hakoak (0-3). Després del quart partit, el Barça va tornar a Catalunya via França. A París, Rossend Calvet va ingressar els beneficis de la gira, i a França es van quedar exiliats alguns jugadors més, com Domènec Balmanya i Josep Escolà, que van fitxar pel Seta francès.

Aquella gira va servir també perquè el Barça fes propaganda a favor de la República i contra l’alçament feixista de Francisco Franco. Hi va haver diversos actes i trobades amb la comunitat d’exiliats catalans. Si a Mèxic havien visitat l’Orfeó Català, als Estats Units jugadors i membres de l’expedició van ser rebuts per entitats com el Centre Català de Nova York i la Casa de Galícia. També l’ambaixador espanyol els va fer una recepció oficial.