El FC Barcelona i el Borussia Dortmund ahir van fer oficial l’acord pel qual Paco Alcácer jugarà cedit una temporada en el conjunt alemany, que pagarà 2 milions d’euros i es farà càrrec de tota la fitxa del futbolista valencià. El contracte inclou que el Borussia es reserva una opció de compra per 23 M d’euros més 5 M en variables, i el FC Barcelona, un dret de tempteig perquè no vol deslligar-se per complet d’un jugador que dijous farà només 25 anys. El club blaugrana també tindrà un 5% de la plusvàlua d’una futura venda del jugador a un tercer equip. El de Torrent afronta il·lusionat aquesta nova etapa. “Soc molt feliç amb aquest nou repte en la Bundesliga. El Borussia és especial, amb uns aficionats increïbles”, va afirmar després de passar la revisió mèdica amb el seu nou club.

El seu adeu estava escrit des de l’inici de l’estiu. I més encara amb l’arribada de Malcom, un altre davanter, i la voluntat del club de quedar-se abans amb Munir. A Paco Alcácer li ha costat fer les maletes perquè mai és fàcil marxar del Barça, i també perquè estava esperant un club de primer nivell on pogués demostrar les qualitats que el van dur al club blaugrana i que no ha pogut ensenyar per culpa de la falta d’oportunitats que va tenir en el Barça del trident i també en l’actual de Valverde.

Quan va fitxar, l’estiu de la temporada 2016/2017, ja era plenament conscient que li costaria tenir minuts. Amb Messi, Luis Suárez i Neymar com a indiscutibles, el seu paper, en principi, estava reservat per a les primeres eliminatòries de la copa del Rei, per si hi havia lesions i per a aquells partits en què el tècnic decidís fer rotacions amb les estrelles. Però els minuts han estat mínims. Quan el Barça va pagar 30 milions d’euros més 2 en variables al València per ell, altres davanters com Gameiro i Vietto havien refusat la proposta blaugrana perquè ja s’ensumaven que el seu rol seria molt i molt secundari. No s’ha d’oblidar que Pedro, ara en el Chelsea, cansat de tastar banqueta com el quart davanter, també va preferir dir adeu i buscar-se la vida.

Amb Luis Suárez jugant gairebé sempre, Paco Alcácer també es va veure molt sovint obligat a jugar a la banda, on no es troba tan còmode. Ell és un finalitzador, un davanter d’àrea i de desmarcades al primer pal. Com a revulsiu, mai va acabar de fer el pes, però quan li va tocar sortir de titular es pot afirmar que va complir. Tenint en compte els pocs minuts que ha tingut, les seves xifres són acceptables. En la seva primera temporada va disputar 20 partits de lliga –847 minuts– però en només sis va ser titular. Va acabar el campionat amb sis gols. En la copa del Rei, va jugar quatre partits, tres d’inici i va fer dos gols, un d’ells en la final contra l’Alavés al Vicente Calderón. En la Champions, la seva participació va ser en tres partits, només en dos va ser titular i no va fer cap gol.

La temporada passada, la seva segona en el club, i malgrat la fugida de Neymar, el canvi de sistema emprat per Valverde i la presència de Dembélé i Coutinho també el van deixar amb poques oportunitats, menys fins i tot que amb Luis Enrique. En la lliga va jugar 17 partits –693 minuts– i només en vuit va sortir en l’onze. Va marcar quatre gols, però l’estadística diu que la seva ràtio de gols per xuts fets és espectacular. Només va necessitar 3,75 rematades a porteria per marcar. En la copa del Rei va jugar en tres partits, dos d’ells com a titular, i va fer dos gols, tots contra el Múrcia. En la Champions la seva presència va ser testimonial, amb 95 minuts repartits entre dos partits, malgrat que també va veure porteria, contra l’Sporting de Lisboa. En aquesta, va sortir en la supercopa. En aquestes dues temporades ha acabat fent 15 gols repartits entre lliga (10), copa (4) i Champions (1). A més, amb el Barça ha alçat dues copes del Rei, una lliga i una supercopa d’Espanya.