La sort, sempre tan capritxosa, va voler ahir complicar el somni del Barça d’alçar la seva 6a lliga de campions, de fer que Messi i companyia s’hagin d’esforçar al màxim des del primer minut si volen treure’s l’espina que duen clavada al cor des de la fatídica nit d’abril de Roma. I és que els seus rivals en la lligueta seran el Tottenham, l’Inter de Milà i el PSV, un grup de la màxima exigència que garanteix duels igualats i perills constants. El Barça encetarà la competició contra el PSV i al Camp Nou, en el que aparentment hauria de ser el partit més accessible de la fase. El duel es jugarà el dimarts 18 de setembre a les 18.55h. Després visitarà el Tottenham, a Wembley, per després disputar un doble enfrontament seguit contra l’Inter, rebre els spurs i, finalment, tancar la lligueta a Holanda.

El rival més complicat, sense cap mena de dubte, és el Tottenham de Pochettino, un conjunt sense la història d’altres gegants anglesos, però que a l’hora de la veritat ja ha superat en potencial l’Arsenal i el Chelsea. I és que els spurs, amb el magnat Daniel Levy, han deixat de ser un club venedor. Aquest estiu, sense anar gaire lluny, el propietari s’ha negat a traspassar cap de les seves estrelles –començant per Pochettino, que va rebre una trucada de Florentino Pérez–, el que farà que el Barça s’hagi d’enfrontar a jugadors del nivell de Harry Kane, Eriksen, Son, Lucas Moura, Dele Alli, Vertonghen i Hugo Lloris. El Tottenham, de fet, ja va demostrar del que és capaç en la darrera edició de la Champions, en què va vèncer un grup en què hi havia el Real Madrid i el Dortmund. Futbolísticament parlant, es tracta d’un equip compacte i fort físicament, i amb una gran capacitat ofensiva, ja que domina tant el joc de possessió com els contraatacs, a banda de ser poderosos en les accions d’estratègia.

Un parell d’esglaons per sota sorgeix l’Inter de Milà, un equip que no és ni una ombra del que va dirigir Mourinho fa poc menys d’una dècada, però que té prou arguments perquè el Barça hi hagi d’anar amb cura. I tot, en bona mesura, gràcies a Luciano Spalletti, un tècnic amb experiència que el curs passat va aconseguir que l’Inter tornés a la Champions després de sis anys d’absència. I és clar, el retorn a l’elit ha provocat que els dirigents hagin fet un esforç econòmic per mirar de reforçar la plantilla, amb fitxatges com els de Nainggolan, Lautaro Martínez, Dimarco, Keita Baldé, De Vrij i Vrsaljko, i això que van sospirar fins al darrer moment per aconseguir Modric i Arturo Vidal. A tots ells, és clar, cal afegir la continuïtat d’Icardi, Perisic, Candreva, Borja Valero o Miranda, fet que ha permès que l’Inter hagi configurat una de les seves millors plantilles de les darreres temporades.

Ja per acabar, la teòrica ventafocs és el PSV, el campió de tres de les darreres quatre lligues holandeses, i que enguany comença cicle amb l’exblaugrana Van Bommel, l’escollit per agafar el relleu de Cocu. A diferència del que marca l’escola holandesa, aquest PSV és un equip força més defensiu i tàcticament sòlid, fet que provoca que sigui més complicat de vèncer en competicions curtes com la Champions. Això no vol dir, però, que el club de la Philips aposti per jugadors veterans, ni de bon tros, ja que a banda de De Jong, el seu gran capità als 28 anys, la resta de referents són joves talents, entre els quals destaca el mexicà Lozano, una de les grans revelacions del passat mundial, i que el PSV ha aconseguit mantenir en la seva plantilla contra tot pronòstic. Amb ell, destaquen perles com Hendrix, Gastón Pereiro, Dumfries o Berwijn. Òbviament, el conjunt d’Eindhoven ho tindrà magre per no ser el cuer, però sí que s’albira com un dels possibles jutges, ja que té la capacitat per donar un ensurt a qualsevol.