L’inici de campionat del Barça es pot qualificar de progressiu. Idoni per tal d’agafar velocitat i adaptar les noves peces sense topar massa d’hora amb algun obstacle d’alçada abans de la primera aturada de seleccions dels propers quinze dies. Els rivals de renom ja arribaran, però de moment cal aprofitar que el calendari previ a aquesta aturada ha estat benèvol, amb l’Alavés i el Valladolid com a primers rivals a la lliga. Aquesta tarda aterra al Camp Nou el tercer, l’Osca, un nouvingut a la categoria que té en la il·lusió de tastar l’elit del futbol el seu millor patrimoni. No es pot menystenir aquesta motivació, i sinó que li ho diguin a l’Eibar i l’Athletic, incapaços de superar a casa seva el conjunt de Leo Franco, que està donant continuïtat a la gran feina que va fer Rubi –ara a la banqueta de l’Espanyol– el curs passat a segona. El triomf a Ipurua i l’empat a San Mamés atorguen al conjunt aragonès quatre punts. Sens dubte, un bon bagatge abans de trepitjar el Camp Nou, on la lògica diu que calen molts més recursos que la il·lusió per sorprendre els blaugrana. El Barça, però, faria bé de no refiar-se. La setmana passada, al José Zorrilla de Valladolid, i amb l’hàndicap d’una gespa impracticable i indigna d’una gran lliga com l’espanyola, va suar més del previst per vèncer el conjunt local –també recentment ascendit– amb un solitari gol de Dembélé. Fins i tot es va tenir un ensurt final amb el gol anul·lat a Keko, que el VAR va confirmar que estava en fora de joc en el moment de rematar.

És cert que a l’Estadi tot canvia i la superioritat blaugrana es fa més evident. En aquest sentit, també ajuda que Valverde s’animi a presentar nous plantejaments o doni minuts perquè alguns jugadors agafin més rodatge. És el cas de Clément Lenglet, que encara no ha debutat a la lliga amb la samarreta del Barça. Bé podria ocupar avui el lloc de Samuel Umtiti, que durant aquesta aturada de seleccions té dos compromisos d’alçada amb la selecció francesa, primer contra Alemanya i després contra Holanda. Sí que ha disposat de minuts, però gairebé testimonials –tot just 13 contra l’Alavés– Arthur, que pot donar força joc a Valverde. En aquest sentit, el tècnic té l’opció de situar-lo com a interior esquerre i permetre avançar Phillipe Coutinho com a extrem. De fet, és més a prop de l’àrea rival quan més ha brillat el talentós futbolista brasiler gràcies a la seva capacitat de perfilar-se cap a la frontal i treure el seu potent xut. Aquest moviment, però, obligaria a canviar una peça del trident ofensiu. Amb la presència gairebé innegociable de Messi i Luis Suárez, l’escollit per anar a la banqueta podria ser Dembélé, tot i que el francès ha estat dels millors aquest inici de curs. Valverde, en tot cas, no se la juga i repeteix la convocatòria per al partit de l’anterior jornada a Valladolid, amb l’únic canvi de Cillessen, que ja recuperat i amb l’alta mèdica, ocupa el lloc del porter del filial, Jokin Ezkieta. Rafinha, que fins a l’últim dia de mercat no era segur que es quedés, i Vermaelen, es van tornar a quedar, per decisió tècnica, altre cop fora de la llista, juntament amb els lesionats Denis, Aleñá i Samper.

Pel que fa a l’Osca, no s’espera que faci canvis substancials respecte a les dues primeres jornades. Els de Leo Franco intentaran repetir la recepta: mantenir l’ordre defensiu, deixar pocs espais i ser eficaços a l’àrea contrària. En aquest apartat, Samuele Longo apareix com la principal referència ofensiva, tot i que fins ara no ha marcat. En aquest apartat destaca el doblet que va signar a Ipurua el sabadellenc Álex Gallar, amb molta arribada des de la segona línia. L’Osca té disponibles tots els seus jugadors, tot i que Akapo, un cop complerta la sanció de dos partits que arrossegava del curs passat, no va entrar a la llista. Tampoc el porter Aleksandar Jovanovic, que s’ha incorporat aquesta setmana, i Axel Werner seguirà sota els pals. El conjunt aragonès tindrà el suport d’uns 400 aficionats presents a les grades del Camp Nou.