A la tercera (en la lliga) va anar la vençuda. Luis Suárez havia perseguit el gol en les dues primeres jornades, al Camp Nou contra l’Alavés i a Valladolid, i també en el duel que va servir per obrir la temporada, la supercopa d’Espanya a Tànger, però tot i disposar de bones ocasions en tots aquests partits, no havia aconseguit veure encara porteria. A l’uruguaià sovint li costa retrobar-se amb el seu millor nivell en els inicis de cursos, però ahir, ja amb més rodatge i just abans de concentrar-se amb la seva selecció, ja no va perdonar i va començar a apropar-se a la versió que tothom espera d’ell. Sobretot la que, dins l’àrea, es mostra com un davanter gairebé letal i una amenaça constant per a les defenses rivals. A més, es va estrenar amb un doblet.

L’actuació d’ahir de Luis Suárez va anar, però, més enllà d’aquests dos primers gols de la temporada. Des de l’inici, va estar molt actiu, encara amb alguna imprecisió, però se’l va veure amb fam d’entrar molt en joc i de marcar. Massa generós en una acció dins l’àrea en què podia haver disparat a porteria, en l’altra següent gran ocasió de què va disposar, poc abans del descans, ja no va fallar i va afusellar Werner, rematant de primeres la passada de la mort de Jordi Alba. Un gol, el que va fer pujar al marcador el 3-1, amb suspens, ja que inicialment el linier havia aixecat el banderí per un inexistent fora de joc del de l’Hospitalet, però que el videoarbitratge es va encarregar de rectificar. De fet, l’uruguaià va assegurar un cop acabat el partit que “amb el VAR ja no tens ganes de celebrar els gols, ja que es perd l’adrenalina”.

Sigui com sigui, el nou blaugrana es treia així l’espina després de quatre partits aquesta temporada, i un de la passada, sense marcar com a blaugrana. Massa temps per a un golejador insaciable com ell, que en el campionat anterior va ser el tercer màxim artiller, amb 25 dianes, només superat per Cristiano Ronaldo i Messi. La confiança per haver-se tret, en certa manera, un pes de sobre, li va anar bé a Luis Suárez, que ja en la segona part va ser un maldecap constant per a la defensa del conjunt aragonès. El quart gol dels de Valverde, de fet, obra de Dembélé, va ser gràcies a una bona passada de l’uruguaià, que poc després també va tornar a habilitar en molt bona posició Coutinho, que va veure com Werner li impedia marcar. Entremig, el porter argentí també havia resolt amb encert un mà a mà amb el mateix Suárez, que tindria temps de seguir apareixent en posicions perilloses.

Ja amb els 90 minuts complerts, a punt va estar de culminar un golàs l’uruguaià, amb una rematada de cap, que venia d’una espectacular xilena d’Arturo Vidal. Werner, de nou, que va evitar una pluja de gols encara més àmplia, es va interposar en el seu camí. Si alguna cosa té Luis Suárez, però, és que mai es rendeix. I quan l’àrbitre estava a punt de xiular el final, va treure petroli fruit d’una pilota lluitada, que va acabar amb un penal comès pel porter de l’Osca sobre ell. Messi, que ja havia fet abans el seu doblet, li va cedir el llançament i Luis Suárez no ho va desaprofitar, enganyant Werner i fent pujar el 8-2 definitiu al marcador. Faltarà que ho continuï confirmant en els propers partits, de més dificultat, com a Anoeta i en el retorn a la Champions, una competició en què la temporada passada només va fer un gol, però amb actuacions com la d’ahir, Luis Suárez va demostrant que ara per ara és una peça que ha de ser decisiva per poder aspirar a tot.