Barça

Una evolució tranquil·la

Ernesto Valverde disposa d’un grup que transmet continuïtat respecte a l’any passat pel que fa al seus referents, però que s’ha reforçat amb jugadors amb expectatives de créixer i que poden aportar nous recursos al joc

Dissabte, en roda de premsa, Ernesto Valverde es mostrava alleugerit pel tancament de la finestra de fitxatges d’estiu l’anterior mitjanit. “Ara ja sabem els que som, els que ho tirarem endavant, sense la incertesa per les entrades i sortides. Podem centrar-nos completament en el joc i les exigències que tenim”, va comentar el tècnic blaugrana, que disposa d’una plantilla més aviat curta, tal com li agrada per facilitar que tots els jugadors se sentin partícips del projecte. En total són 23 els futbolistes que arrenquen la temporada com a blaugrana després dels moviments registrats en la finestra de fitxatge d’estiu. Quatre han estat els nouvinguts al club: Clément Lenglet, Arthur Melo, Malcom i Arturo Vidal; mentre que les sortides han estat el doble. S’hi sumen tres jugadors que han tornat de les seves respectives cessions: Munir, Samper i Rafinha. Tot plegat per disposar d’un grup que transmet versatilitat i garanties, però que manté la línia del curs passat pel que fa als seus referents. Ho propicia el fet que, després del fallit fitxatge d’Antoine Griezmann, la secretaria tècnica blaugrana s’ha decantat per tancar les arribades de jugadors més complementaris. O sigui, sense galons de titular, però prou contrastats per respondre quan sigui necessari. A més, tenen capacitat de créixer a mitjà termini dins l’equip. És el cas de Lenglet, Arthur i Malcom, tots tres per sota dels 25 anys. L’excepció ha estat Arturo Vidal, un veterà bregador que amb 31 anys ha aterrat al Camp Nou per compensar la venda de Paulinho.

La participació dels nous reforços durant els primers quatre partits oficials del curs ha estat gairebé testimonial, tot i que Valverde ja ha avançat que anirà a més després de l’aturada de seleccions, quan el calendari s’accelera. L’inici de temporada sí que ha confirmat que el gran fitxatge de l’estiu es va avançar al gener amb l’arribada de Philippe Coutinho. Una peça per la qual el Barça va invertir 160 milions d’euros amb l’objectiu de compensar el gran buit deixat per Andrés Iniesta a l’interior esquerre. El brasiler té característiques diferents del manxec, però el seu talent no es pot posar en dubte. A Valverde li ha estat més còmode situar-lo com a interior esquerre, però sap que també pot despuntar com a extrem. De fet, el tècnic va avançar que jugarà en les dues posicions al llarg de l’any, però a hores d’ara és Ousmane Dembélé qui ha assolit la tercera punta de l’atac.

El gran inici de temporada que ha fet el francès suposa una gran notícia a l’hora de disposar d’un nou recurs respecte a la campanya passada, quan la lesió i el llarg temps de recuperació van frustrar el seu primer any en el Barça. Amb Dembélé en plena forma, l’equip guanya profunditat, un factor que també ha d’aportar Malcom. A més els dos jugadors tenen capacitat per actuar per les dues bandes de l’atac, un fet que obre el ventall de Valverde a l’hora de fer modificacions al camp.

La configuració de la plantilla blaugrana permet combinar el 4-3-3 i el 4-4-2, tal com Valverde va fer el curs passat. Enguany ha començat apostant més pel 4-3-3, reafirmat per l’eficàcia mostrada per Dembélé de cara a porteria. En aquest sentit, les primeres jornades de lliga donen un recorregut prometedor al nou trident Messi-Suárez-Dembélé. Pel que fa a la zona ampla, destaca l’arribada d’Arthur, que amb 22 anys genera moltes expectatives. El mateix Leo Messi, que disposarà de l’habitual llibertat per desbordar en qualsevol espai del camp, el va destacar en la recent entrevista a Catalunya Radio: “Salvant les distàncies, té un estil molt similar al de Xavi. Vol sempre la pilota, no la perd, juga en curt, és molt fiable.” El brasiler té facultats per actuar d’interior o al mig centre, així com també Arturo Vidal. Això dona més alternatives a l’hora de dosificar a Sergio Busquets. Sense oblidar Sergi Samper, que finalment s’ha quedat a l’equip. La perspectiva és que no ho tingui fàcil per disposar de minuts, així com tampoc Rafinha i Denis Suárez. Valverde, però, va comentar que tot dependrà del rendiment que ofereixin. El plantejament amb Aleñá és que una vegada rebi l’alta mèdica jugui alguns partits amb el filial per recuperar ritme.

En defensa, l’arribada de Lenglet afegeix un recurs fiable quan calgui dosificar Piqué o Umtiti a l’eix central. De fet, durant les dues últimes temporades amb el Sevilla ha donat mostra de la seva fiabilitat, així com també bones maneres a l’hora de treure la pilota des del darrere. Més incògnites planteja el lateral esquerre. El traspàs de Lucas Digne a l’Everton, propiciat per la bona oferta del club anglès –20 milions d’euros–, ha fet que la secretaria tècnica blaugrana miri cap al planter quan calgui donar descans a Jordi Alba. I l’escollit és Juan Miranda, un jugador jove (18 anys) que recupera l’aposta per les promeses de casa després d’uns anys gens prolífics en aquest aspecte. Miranda, però, té fitxa del Barça B i encara no ha fet el seu debut oficial amb el primer equip. Sí que va participar en la gira de pretemporada pels Estats Units, i va deixar una bona imatge. En tot cas, Valverde també té l’alternativa de recol·locar Vermaelen o Lenglet.

23

Jugadors

en la plantilla 18/19

MÉS CAPACITATS

Amb Arthur es guanya un organitzador i Malcom suma profunditat
Es torna a apostar pel planter i Miranda apareix com el recanvi de Jordi Alba
opinió

Equip variat i flexible

Àlex Delmàs

El Barça s’ha reforçat bé, tot i que cal ser conscients que la baixa d’Iniesta és allargada i cap altre jugador la pot compensar. Tot i això, el club ha aprofitat les opcions del mercat, com ara amb Lenglet. És cert que ara el Barça té tres centrals esquerrans, però calia tancar la incorporació del jugador francès, que ja ha demostrat el seu potencial en el Sevilla. També considero un encert l’arribada d’Arthur. L’havia seguit força en el Gremio i pronostico que serà un jugador excel·lent per al Barça una vegada completi la seva adaptació. Només cal observar com es col·loca al camp, com protegeix i orienta la pilota per adonar-se que té molts recursos per triomfar. De fet, és un perfil de futbolista organitzador que feia temps que no aterrava en el conjunt blaugrana. També destaca el potencial de la banda esquerra amb els semifitxatges de Coutinho i Dembélé. En aquest sentit, tinc grans expectatives amb Dembélé per la seva capacitat de donar profunditat. En general, hi ha una plantilla de garanties, que aporta varietat i flexibilitat a Ernesto Valverde a l’hora de plantejar els partits. El fet que sigui més aviat curta també afavoreix que tots els jugadors tinguin dinàmica competitiva. En aquest aspecte, és important que el tècnic sàpiga gestionar bé posicions com la del davanter centre. Luis Suárez continua entre els tres millors del món, però cal dosificar-lo perquè arribi als partits importants en plena forma. Valverde ho pot fer posant Messi de fals 9 o bé amb Munir.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)