El Barça ha fet quatre fitxatges aquest estiu –Arthur, Lenglet, Malcom i Arturo Vidal– però el millor reforç per a l’equip d’Ernesto Valverde amb vista a la temporada tot just començada ja era a la plantilla. Concretament des del mes de gener. Ens referim a Philippe Coutinho, el futbolista que va apostar molt fort per vestir de blaugrana encara que això li suposés no poder disputar la Champions perquè ja ho havia fet amb el Liverpool. Les seves ganes per formar part del Barça, però, van poder més després de la decepció que va suposar per a ell no poder fitxar a l’estiu, però en aquell moment el club anglès es va negar en rodó a negociar. Tenir-lo ara des de l’inici i que pugui participar en la màxima competició europea serà tot un luxe i una benedicció per a Valverde.

El FC Barcelona en va pagar 120 milions d’euros més 40 en variables, dels quals ja n’ha pagat 5 per haver arribat als 25 partits. Es va convertir en el fitxatge més car de la història del Barça; però, lluny de suposar una pressió afegida, Coutinho ho considera “un honor” perquè ho entén com una mostra del gran interès que tenien en ell. Des d’aleshores intenta tornar el gran esforç econòmic fet amb bones actuacions sobre la gespa.

Deixant de banda que tenen estils diferents, el Barça el considerava un futbolista idoni per reemplaçar Andrés Iniesta quan aquest decidís marxar. Van compartir vestidor mig any i també van coincidir plegats en força partits perquè Valverde va apostar per jugar amb un mig més en la seva primera temporada. Coutinho ho va fer més avançat i en alguns partits desplaçat a una de les bandes. En aquest poc temps, el brasiler ja va deixar molt clar que és un futbolista especial, amb unes condicions úniques i que li anaven molt bé al Barça. Capacitat de desequilibri, tècnica depurada, bona visió de joc, excel·lent xut des de fora de l’àrea i, malgrat que és un bon driblador i també sap marxar amb canvis de ritme, el seu creixement en el futbol associatiu és remarcable.

Les seves xifres en els seus primers mesos al Barça van ser més que positives. Malgrat no poder disputar la Champions i haver-se perdut molts partits de lliga, va acabar com el tercer màxim golejador de l’equip amb 10 gols, només al darrere de Messi i Luis Suárez. En va fer 8 en la lliga i 2 en la copa del Rei, un d’aquests en la final. També va fer sis assistències de gol, la meitat van ser per a Luis Suárez, amb qui ja havia coincidit al Liverpool. Valverde va comptar amb ell en 18 partits de lliga i en 4 de la copa del Rei, un total de 22, però encara no va adquirir el pes específic que ben segur que tindrà aquesta temporada perquè el va substituir en 16 ocasions.

Aquesta temporada ha de ser la de la consagració definitiva de Coutinho com un dels puntals de l’equip. Tindrà un paper molt complicat perquè, amb el sistema 4-3-3 que està posant en pràctica el tècnic i que fa la impressió que vol consolidar, el brasiler té reservada la plaça d’interior esquerre. Una posició que durant molts anys va ser propietat d’Andrés Iniesta. Substituir-lo és impossible perquè el manxec és un futbolista únic, però Coutinho sí que haurà d’intentar que la seva marxa sigui com menys traumàtica millor. De moment, ho està aconseguint. La seva adaptació al lloc d’interior és notable encara que li queda marge de millora, sobretot quan es tracti de mantenir la posició o de col·laborar també en tasques defensives. Com a migcampista no només se li demana que exploti les seves qualitats ofensives, sinó que també ajudi Busquets i Rakitic en les tasques de creació i de manteniment de l’equilibri de l’equip.

En el primer partit de lliga contra l’Alavés va ser suplent perquè Valverde no volia posar tants mundialistes sobre la gespa, però va haver de recórrer a ell en busca d’idees en un partit molt travat gràcies a la bona defensa dels d’Abelardo. I en una internada magnífica de Coutinho dins de l’àrea va acabar amb un gran xut al segon pal i en el gol de la tranquil·litat. Contra el Valladolid va ser un dels millors en el primer temps però en la segona part es va anar diluint com tot l’equip, i contra l’Osca va tornar a ser el migcampista més valuós gràcies a la seva verticalitat i capacitat de generar perill. Les sensacions que transmet al camp només fan que indicar que Coutinho està adquirint cada cop més pes específic dins l’equip i que acabarà sent una peça fonamental del joc. Tenir-lo des de l’inici és el millor fitxatge.

10

gols

va marcar