Les aturades de seleccions, sovint només serveixen, en clau Barça, per comprovar com la majoria dels seus millors jugadors acumulen molts minuts i viatges a les cames i per veure també com augmenta el risc de possibles lesions. És un dels maldecaps de cada temporada amb què han de conviure els tècnics dels grans clubs. Per a Ernesto Valverde, però, aquest problema s’ha vist una mica alleugerit, almenys respecte al curs passat. I és que en aquesta primera aturada de seleccions, i per motius ben diferents, el Txingurri no ha hagut de patir la marxa de tres peces clau i decisives dins de l’equip, com són Gerard Piqué, Jordi Alba i, evidentment, Leo Messi. El de la Bonanova, perquè ha posat punt final a la seva trajectòria amb la selecció espanyola; el de l’Hospitalet, perquè no entra en els plans de Luis Enrique per a la roja i sembla difícil que això canviï a curt termini, i l’argentí, perquè de moment sembla estar replantejant-se el seu futur en l’albiceleste, almenys fins que no tornin compromisos més importants que els amistosos que la seva selecció juga aquests dies.

Una circumstància que beneficia i molt els interessos del club blaugrana, ja que tots tres són, des de fa anys, alguns dels jugadors que acumulen més partits disputats al llarg d’una temporada, entre el Barça i les seves respectives seleccions. La temporada passada, sense anar més lluny, i comptant tant els amistosos com els partits jugats al mundial, tots tres van arribar a la seixantena de partits jugats. En el cas de Messi, van ser un total de 64 partits. No tants com Rakitic, que en va arribar a disputar un total de 71, una xifra rècord en tot el curs, però gairebé. Aquest any, almenys per a Piqué, Jordi Alba i Messi, seran uns quants menys, cosa que en una temporada tan llarga, en què el Barça tornarà a aspirar a guanyar totes les competicions, és un factor molt a tenir en compte. No s’ha d’oblidar, a més, que, entre altres coses, per aquesta acumulació de minuts i poc descans, sobretot Piqué i Jordi Alba han estat en els últims anys alguns dels jugadors que més problemes físics han anat arrossegant durant diverses èpoques, cosa que ha minvat molts cops tant el seu rendiment com la seva disponibilitat per als tècnics. Ara, com amb Messi, potser no caldrà dosificar-los de la mateixa manera.

A més de Piqué, Jordi Alba i Messi, però, són molts més els jugadors de la plantilla que no han estat convocats per les seves respectives seleccions, ja que Semedo, Denis, Rafinha, Malcom, Lenglet, Samper, Munir i Aleñá, és a dir un total d’onze jugadors dels 23 de què disposa el primer equip –Rakitic es va poder entrenar a principis de setmana, fins que no s’ha incorporat a la selecció croata–, s’han quedat a les ordres de Valverde, que els ha pogut donar festa des d’ahir fins dimarts. Si fa no fa, la meitat de la plantilla, cosa que entre altres coses, permet al tècnic augmentar la qualitat dels entrenaments i treballar aspectes que sovint es deixen al marge en les aturades de seleccions. A més, que no marxin alguns dels fitxatges, com és el cas de Lenglet i Malcom, també pot ajudar a escurçar el seu procés d’adaptació.

En tot cas, el que queda clar és que la situació és força diferent a la de la temporada passada. I és que en l’aturada de seleccions del setembre de l’any passat van ser un total de 17 els jugadors de la plantilla que van emprendre l’èxode arreu del món durant gairebé dues setmanes. Un mes després, a l’octubre, van ser 16 els jugadors convocats amb les seves seleccions i, al novembre, 14, dos més que ara. Al març, la nòmina d’internacionals que van marxar amb les seleccions, en l’última aturada de la temporada també va ser molt àmplia, amb fins a 16 convocats.

Tot plegat, i en alguns casos, com el dels més veterans, com ara Iniesta, ara al Japó, obligava també Valverde a controlar molt els minuts tant abans d’una aturada, com immediatament després. Ara potser no caldrà fer-ho tant. Sigui com sigui, sembla clar que el virus FIFA d’aquest setembre no afectarà tant el Barça com altres anys, cosa que abans de visitar Anoeta i començar el camí en la Champions, és d’agrair.