“És bo que el club torni a confiar en el planter i a treure aquest tipus de jugadors que s’havia perdut una mica aquests últims anys”, va respondre Leo Messi fa uns dies, en l’entrevista a Catalunya Ràdio, preguntat per un dels joves talents formats a casa més emergents, Riqui Puig. D’aquesta manera, el 10 blaugrana lamentava que darrerament la Masia no hagi donat els fruits esperats, però alhora, destacava molt positivament el fet que el planter torni a poc a poc a bategar a bon ritme per recuperar el pes perdut en el primer equip els últims anys. També recentment, altres cracs sorgits de la Masia, com Xavi i Iniesta, havien deixat molt clar que el camí a seguir pel club ha de ser confiar plenament en el planter, probablement el millor actiu que té i difícilment imitable. Ara ho ha fet l’argentí, que sap bé del que parla, ja que va arribar al Barça amb només dotze anys i ha estat precisament al costat de molts altres referents fets a casa, que ha viscut els seus majors èxits al Barça. Messi, Xavi i Iniesta de fet, van fer història el 2010 quan van integrar el podi a la Pilota d’Or. Una imatge, la de tres jugadors formats a la Masia escollits com els tres millors del món, probablement irrepetible, però que ha de ser recordada com a exemple de quin és el model a seguir.

Encara és aviat per saber si alguns d’aquests noms que estan pujant fort i que veuen molt a prop el somni de triomfar al Barça, es consolidaran o no en el primer equip, però queda clar que per al club torna a ser prioritari crear un escenari amb tots els elements possibles perquè així sigui. Encara s’està molt lluny d’arribar a les xifres de l’etapa del millor Barça de la història i serà difícil que hi hagi una conjuntura igual –la temporada immediatament posterior a la seva marxa, amb Tito Vilanova, es va batre el rècord recent de jugadors del planter formant part de la plantilla, amb un total de 17 i es va arribar a jugar, al Ciutat de València, amb un onze íntegrament format a la Masia–, però el gros del vestidor blaugrana el continuen formant els jugadors de casa. I és que dels 23 efectius amb què compta Valverde per afrontar el curs, nou estan formats al planter: Leo Messi, Gerard Piqué, Sergio Busquets, Sergi Roberto, Jordi Alba, Rafinha, Munir, Carles Aleñá i Sergi Samper. Això sense comptar Denis, que va jugar una temporada al Barça B. Una xifra més que rellevant, sobretot si es compara amb la resta de grans equips europeus, que ni s’hi apropen, i que encara adquireix més importància i és més meritòria si es té en compte que aquest darrer estiu, han estat fins a quatre els jugadors formats al planter que han abandonat el club, com són Iniesta, Aleix Vidal i Deulofeu, a més d’Ortolà, que jugava al filial, però exercia també el rol de tercer porter. Que els quatre capitans a més, Messi, Busquets, Piqué i Sergi Roberto, siguin tots de la casa, també és significatiu.

Més enllà dels números però, diversos exemples mostren també que el club està decidit a tornar a emprendre un rumb que, amb major o menor grau, sempre ha mantingut al llarg de les últimes dècades, la qual cosa el converteix en un referent envejat a tot el món. Ja fa mesos que Valverde tenia clar i va manifestar que un o dos efectius del filial passarien a formar part de la plantilla, i així ha estat, amb Aleñá, un més del primer equip, encara que degut a la greu lesió que va patir en l’últim partit del curs passat, té el dorsal 26 per poder així jugar amb el filial i anar agafant ritme. Ahir de fet, ja va rebre l’alta mèdica i està convocat per jugar avui a Sabadell. Oriol Busquets hauria pogut seguir els seus passos, però una altra greu lesió va frenar el seu ascens, que més tard o d’hora ha d’arribar. Davant la falta d’ofertes, Samper per fi té dorsal del primer equip, i ara haurà d’aprofitar l’oportunitat que sempre ha somiat.

També és una aposta clara per tornar a les arrels, el fet que no s’hagi buscat a fora el que ha de ser el substitut en la plantilla de Lucas Digne, venut a l’Everton. Des d’un primer moment, la secretaria tècnica va fer saber a Valverde que el relleu estava a casa. Entre Miranda i Cucurella, finalment s’ha apostat pel sevillà, de només divuit anys, que això sí, té fitxa del filial i a l’espera d’una oportunitat amb el primer equip, juga a les ordres de García Pimienta. També és significatiu el cas de Munir, que va guanyar la partida a Paco Alcácer per intentar competir amb Luis Suárez o si més no, perquè l’uruguaià tingui més descans que anys anteriors. Un cas similar al que ha passat amb Rafinha, que tot i estar en l’aparador fins a l’últim dia de mercat per tornar a marxar, sempre ha estat davant d’altres opcions, com André Gomes, que fa setmanes que va sortir cedit. Ara, serà la confiança de l’entrenador i el seu rendiment, el que haurà d’acabar de dictaminar si el planter, més enllà de les peces ja consolidades i decisives des de fa anys, recupera el pes desitjat.