Agost del 2017. El nou Barça de Valverde enceta la temporada envoltat de dubtes per la derrota contra el Real Madrid en la supercopa i per la sensació de desgavell en la planificació esportiva, marcada per la sortida de Neymar i per la falta de fitxatges il·lusionants. En poc temps, però, l’equip s’encarrega d’endolcir-ho tot a còpia de bons resultats, amb un joc potser menys vistós de l’habitual, però molt efectiu. De fet, el curs passat, en aquest punt de la pel·lícula, el Barça tot just s’acabava de deixar els primers punts en la lliga, en assolir un meritori empat al Wanda (1-1), i en un partit en què va ser superior a l’Atlético. En els altres set duels, però, l’equip havia guanyat, el que feia que després de la 8a jornada fos el líder en solitari, amb 22 punts de 24 possibles, cinc més que el Real Madrid i sis més que l’Atlético. Un dels aspectes del joc més destacables en l’inici estava sent la sobrietat defensiva de l’equip, ja que en vuit partits només havia encaixat tres gols, i destil·lant la sensació que era molt difícil generar-li perill. De fet, per aquelles dates un dels debats en l’entorn era si Valverde estava profanant l’estil, ja que arran de la lesió de Dembélé a Getafe, el Txingurri va optar per jugar amb un 4-4-2, amb Paulinho com a quart migcampista, fet que trencava l’estimat 4-3-3, però, a canvi, aportava més múscul en la medul·lar.

Agost del 2018. El Barça de Valverde dona el tret de sortida a la lliga supurant il·lusió, després de guanyar la supercopa contra el Sevilla, a Tànger, i amb la sensació que el Txingurri disposa d’una plantilla de moltíssim nivell després dels fitxatges de Lenglet, Arthur, Arturo Vidal i Malcom, unes incorporacions que multipliquen les opcions del tècnic a l’hora de fer rotacions. El Barça, a més, guanya les quatre primeres jornades del campionat, contra l’Alavés, el Valladolid, l’Osca i la Real Sociedad, i amb bons minuts de Coutinho –cridat a ser un dels líders de l’equip després de l’adeu d’Iniesta– i de Dembélé, que sembla un altre jugador. El cert, però, és que ja en aquests quatre primers partits de lliga, i malgrat el 12 de 12 al caseller de punts, el Barça transmet una certa sensació de fragilitat defensiva i, el que encara és més preocupant, no juga bé, i això que Valverde ha tornat el 4-3-3 a la pissarra, ja sigui amb Coutinho o amb Dembélé a l’extrem. A Valladolid, per exemple, uns pocs centímetres i el VAR van evitar que els de Pucela empatessin en el temps de descompte, després d’un tram final en què el Barça va perdre el control. Contra l’Osca, tot i els vuit gols marcats, l’equip no defensa bé i encaixa dos gols evitables. I a Anoeta, només la inspiració de Ter Stegen i dos gols en dos rampells van convertir en èxit un partit en què el Barça no havia merescut tant de premi. Finalment, tots aquests preavisos salvats pels pèls s’han acabat convertint en estirades de cabell, ja que l’equip no ha estat capaç de guanyar cap dels últims quatre partits de lliga. En els tres primers, el tècnic va fer rotacions, per després, amb el resultat en contra, tornar a situar el seu teòric onze tipus, mentre que a Mestalla, amb una alineació inicial més titular, el Txingurri va optar per fer només dos canvis, i ja a les acaballes i quan feia estona que alguns jugadors es mostraven cansats. Les lloades opcions de fer rotacions, doncs, ara per ara s’aguanten d’un fil, i això que a banda de les darreres lesions d’Umtiti i de Sergi Roberto, l’equip tampoc ha tingut gaires contratemps.

Contra el Girona, i malgrat ser cert que el Barça va haver de jugar més de mig duel amb un futbolista menys per l’expulsió de Lenglet, el conjunt de Valverde va tornar a ser molt fràgil al darrere, fet que li va suposar encaixar dos gols. Contra el Leganés, tot i el gol inicial de Coutinho, els blaugrana van veure com el cuer els capgirava el resultat en un vist i no vist i, tot i tenir encara més de 40 minuts, no van mostrar cap tipus de capacitat de reacció fins a caure derrotats. I contra l’Athletic, més del mateix, ja que després d’un primer temps per oblidar en què el Barça va ser un miratge del que se n’espera, l’equip només va reaccionar amb el 0-1 de De Marcos i, sobretot, amb l’entrada en escena de Messi, que tot i revolucionar el duel i de xutar dos cops als pals, només va tenir temps de fer l’assistència de l’empat. I les sensacions que el Barça va deixar a Mestalla no van ser gaire diferents. És cert que el rival era més potent; l’escenari, més hostil, i que l’equip va controlar el joc durant un bon grapat de minuts, però quan no va tenir el domini va veure com el València li generava ocasions amb una certa facilitat, mentre que en les fases de possessió va patir moltíssim per crear perill.

Després de vuit jornades, el Barça només ha sumat 15 punts de 24 –set menys que el curs passat en aquest punt de la competició–, ha encaixat nou gols –just els que va rebre la lliga passada en tota la primera volta– i encadena sis jornades sense deixar la porteria a zero. La baixada a la terra és evident, i en l’horitzó ja s’albiren el Sevilla –l’actual líder– i el Madrid. No queda més remei que tornar a alçar el vol.