Quan el 10 no hi és

Messi ja encadena 14 temporades i mitja en la primera plantilla del Barça, un llarg període farcit de joia i de màgia, en el qual, com és evident, també s’han produït moments durs en forma de lesió, situacions en què al barcelonisme se li ha encongit el cor. En els seus inicis, el gran maldecap de Messi van ser els problemes musculars, una malastrugança que el va perseguir durant molt de temps, fins al punt que l’argentí ja s’ha perdut un total de 52 partits per temes musculars. Una de les lesions més recordades va ser la que es va fer en el Barça-Chelsea del 2006 corresponent a la tornada dels vuitens de la Champions, que va provocar que es perdés 17 partits, entre els quals la final de París. Tot i que l’equip de Rijkaard, encara liderat per Ronaldinho i Eto’o, va aconseguir el doblet, el Barça només va guanyar deu duels sense Messi, un primer indici de la incidència que tindria l’argentí en el futur de l’equip. El curs següent, de fet, el llavors 19 blaugrana va tornar a trepitjar la infermeria durant un llarg període, pel trencament del cinquè metatarsià del peu esquerre: 18 partits de baixa, dels quals el Barça només va ser capaç de guanyar-ne deu.

Va arribar Guardiola, i amb ell Messi va passar a ser el líder del Barça. L’argentí, fart de tants problemes musculars, va seguir un pla específic per minimitzar l’allau de molèsties d’aquest tipus, i ho va aconseguir, fet que va provocar que les seves lesions musculars passessin a ser de pocs dies. La més greu la va tenir el novembre del 2013, al camp del Betis, on es va fer un trencament al bíceps femoral de la cuixa esquerra que el va obligar a aturar-se durant dos mesos. Com ara, aquell contratemps va atemorir tothom, tot i que després el Barça, en nou partits, va acumular set victòries i només dues derrotes. Tot i així, la realitat és que Valverde i Piqué tenen raó quan diuen que la baixa de Messi es notarà amb total seguretat. I és que els números no enganyen. Des del 6 de febrer del 2006, data en què l’argentí va tenir la seva primera lesió com a jugador del primer equip, Messi s’ha perdut un total de 84 partits per culpa d’alguna molèstia física, dels quals el Barça només ha estat capaç de guanyar-ne 52 (un 62%), mentre que n’ha empatat 17 i n’ha perdut 15. En aquests duels, a més, la mitjana de gols és de només un 2,02 per enfrontament, un registre inferior al que obté amb Messi.

Moments de patiment

Sempre que Messi mostra dolor, la tremolor s’apodera del barcelonisme, però possiblement la sensació de patiment col·lectiu que es va viure dissabte al Camp Nou només s’ha produït en tres ocasions més, tres moments en què tothom va pensar que Messi s’havia lesionat de moltíssima gravetat. El primer va ser al Calderón, el 2010, quan l’argentí va haver de marxar per una entrada per darrere d’Ujfalusi. Per sort, tot va quedar en un fort esquinç, amb un període de baixa de 15 dies. La següent escena de terror es va viure el desembre del 2012, en un Barça-Benfica de Champions, en què Messi va marxar plorant després de fer-se mal al genoll. Les proves, però, van desglaçar-ho tot i van deixar l’ensurt en un fort cop. I l’últim moment de pànic va ser en el Barça-Las Palmas del 2015, en què Messi va tornar a patir pel seu genoll, després d’una topada amb Bigas. En aquella ocasió, l’argentí es va fer un trencament parcial en el lligament lateral intern del genoll esquerre, gairebé dos mesos de baixa que tothom va donar per bons. I és que, si quedar-se sense el 10 durant uns pocs partits ja és tot un drama, val més no imaginar-se què significaria no poder-lo gaudir durant un llarg període de temps.