La principal incògnita en el partit contra l’Inter de Milà era saber a qui li tocaria ocupar la plaça del lesionat Leo Messi en l’onze inicial. Ernesto Valverde tenia diverses alternatives, com molt bé va reconèixer en la prèvia del partit. El primer que calia definir era si mantindria el 4-3-3 com a esquema o bé es passaria al 4-4-2 reforçant el centre del camp amb Arturo Vidal, l’alternativa més conservadora de les possibles. Finalment, es va decantar pel sistema habitual d’aquesta temporada, però la sorpresa va ser que en la posició d’atacant per la dreta no va aparèixer Dembélé ni tampoc Malcom, sinó que l’escollit va ser Rafinha, un dels jugadors que van estar a punt de marxar en el mercat d’estiu al Betis, que finalment no es va atrevir a posar sobre la taula la quantitat que el Barça reclamava per al seu traspàs.

El partit contra l’Inter de Milà era especial per a Rafinha. Hi va jugar la temporada passada com a cedit durant sis mesos i les seves bones prestacions feien presagiar que el club italià acabaria exercint la seva opció de compra. El jugador també ho pensava. I l’afició neroazzurra volia que continués defensant els seus colors i fins i tot va iniciar una campanya perquè l’Inter pagués els 30 milions d’euros que costava a través de les xarxes socials. Però el club de Milà el va deixar tirat.

I Rafinha, sense voler, ahir es va cobrar la seva venjança. Els va marcar un gol però no el va celebrar per respecte al bon tracte que va rebre de la gent de l’Inter. Curiosament, el brasiler, al marge de ser la sorpresa en l’onze, va ser un dels jugadors més destacats de l’equip. Abans de fer el gol ja va posar a prova Handanovic amb dos xuts tous que el porter va aturar sense problemes. Va marcar en una jugada iniciada amb una recuperació seva, va passar la pilota a Luis Suárez i aquest va fer una centrada molt ben mesurada entre el porter i els dos centrals perquè Rafinha, entrant des del darrere i amb l’interior del peu esquerre, obrís la llauna. Sense exigir-li que fes de Messi perquè això es absolutament impossible, sí que va ser un dels blaugrana més actius, sobretot en el primer temps. Es va moure per la banda, però també buscant la zona central per sorprendre, com en la jugada del gol. En la segona meitat no va participar tant en el joc i en el minut 25 Valverde el va retirar del camp per donar entrada a Semedo i avançar la posició de Sergi Roberto. El públic del Camp Nou el va acomiadar amb aplaudiments.

No ha estat un jugador amb qui Valverde hagi comptat gaire aquesta temporada. En la Champions només havia jugat set minuts en el partit contra el Tottenham a Wembley quan el va fer entrar per Coutinho. I en la lliga, només ha participat en dos partits –Real Sociedad i València– i ha disputat 59 minuts. Un bagatge molt pobre per a un futbolista que a l’estiu va tenir més d’una oferta per fer les maletes i marxar. De fet, el petit dels Alcántara mai ha amagat que si no pot triomfar en el Barça no li fa res fer-ho en un altre equip. El seu principal objectiu és jugar i tenir minuts, i entén que si no ho pot fer en el Barça ho haurà de fer en un altre equip. El partit contra l’Inter pot servir-li per agafar confiança i demostrar al tècnic que pot ser útil.