El públic del Camp Nou mai falla, i ahir ho va tornar a demostrar generant el clàssic ambient de les grans ocasions, animant durant tot el duel, aixecant l’equip en els moments delicats i, de pas, deixant un altre càntic ocurrent per a la història, en corejar en un parell d’ocasions “Lopetegui, selección”, en al·lusió al passat recent del tècnic del Madrid.

I com no podia ser d’una altra manera, la reivindicació política també va estar molt present en el clàssic. Primer, durant el mosaic, en què es va desplegar una pancarta amb el lema, en anglès, “Només les dictadures empresonen líders polítics pacífics”. I després, com és habitual, en el minut 17 i 14 segons, quan els crits d’“independència” i de “llibertat presos polítics” van anar acompanyats d’un bon grapat de globus grocs, seguint la crida que havia fet el CDR del Barça. Al final, el Camp Nou va ser una festassa, corejant les passades dels jugadors i encoratjant-los a marcar el màxim de gols possibles, un ambient únic que Lopetegui, capcot, va observar des de l’àrea tècnica.